Carregant...
Cafès per parlar de la mort

Cugat Comas

Cafès de la Mort al Maresme: parlar del final per viure amb més consciència

La Fundació Re-Ser organitza un nou Death Coffee el dissabte 21 de febrer al Cafè Nou de Mataró per trencar el tabú sobre la mort i fomentar una mirada més humanista de la vida

 

En una societat que tendeix a evitar qualsevol conversa incòmoda, parlar de la mort continua sent un tabú. Tot i ser l’única certesa compartida, sovint s’amaga sota capes de pressa, consum i distracció. Al Maresme, però, hi ha un espai on aquesta conversa es normalitza: els Cafès de la Mort que impulsa la Fundació Re-Ser. El proper dissabte 21 de febrer, de 16 h a 18 h, al Cafè Nou de Mataró (La Riera, 119), l’entitat celebrarà una nova sessió amb aforament limitat a 20 persones.

  • Els Death Coffee van néixer a Londres l’any 2011 amb la voluntat de crear trobades informals per parlar del fet de morir-nos com a part natural de la vida.
  • Des de fa anys, aquesta iniciativa s’ha estès arreu del món i ha arrelat també al Maresme.
  • “Consisteixen a poder parlar de la mort, que sempre ha sigut com una mena de tabú, i treure aquesta por que la gent té com a afrontament”, explica Francesc Coll, president de la Fundació Re-Ser.

Parlar de la mort sense agenda ni receptes

Els Cafès de la Mort no són grups terapèutics ni espais de dol. Tampoc hi ha ponències d’experts ni conclusions tancades. “És una reflexió sobre la mort. No és un grup terapèutic ni d’acompanyament, sinó venir exactament al grup i poder-se expressar sobre les pors que un pugui tenir”, detalla Coll. No hi ha seguiment posterior ni diagnòstics: només conversa. La dinàmica és senzilla i curosament dissenyada. Es formen cinc taules amb quatre persones cadascuna, guiades per un membre de la fundació. Es proposen preguntes que actuen com a detonants: Què penso de la meva mort?, Quin sentit té per tu morir-te?, La mort dona sentit a la vida?. A partir d’aquí, la conversa flueix.

“El que més sorprèn és que des del minut u la gent ja s’obre i comença a parlar naturalment”, assegura Gregorio Fernández, membre del patronat. “No és un grup de dol ni un espai terapèutic; parlem obertament i es nota que hi ha ganes de parlar sobre la mort”. Fernández destaca que moltes persones no troben aquest espai dins la família o l’entorn més proper. “Moltes vegades no volen parlar-ne amb la família, però sí amb nosaltres. Aquí hi ha un ambient de confiança”. Aquesta confiança, expliquen, permet que surtin reflexions profundes en molt poc temps.

L’alleujament de posar paraules al misteri

Un dels elements més reveladors és l’ambient amb què es tanquen les sessions. “Quan acaben les dues hores, tothom està somrient”, relata Fernández. “Fem a vegades una foto final i tothom està com alleugerit, com si hagués passat una cosa bonica a la seva vida: haver parlat d’una cosa que tard o d’hora arribarà”.

Parlar de la mort no enfosqueix l’ambient; al contrari, sovint aporta serenor. “La mort és un misteri”, recorda Coll, “però poder-ne parlar ens ajuda a viure més plenament la nostra vida finita”. En aquest sentit, els Cafès de la Mort parteixen d’una idea central: mirar el final de cara pot donar més sentit al present.

El cartell del Cafè de la mort


Una fundació centrada en l’acompanyament

Els Cafès de la Mort formen part d’un projecte més ampli. La Fundació Re-Ser, amb seu a Arenys de Mar, treballa en la prevenció i atenció al suïcidi, l’acompanyament en el dol i les pèrdues, i el suport en situacions de desorientació vital. “Acompanyem persones que han tingut una mort sobtada a la família, que han perdut un fill o que se senten soles, i mirem d’ajudar-les a tornar a ser”, explica Coll.

L’entitat compta amb una trentena de voluntaris formats, molts d’ells amb una llarga trajectòria en l’àmbit dels cures pal·liatives, en coordinació amb el PADES i la Fundació Hospital de Mataró. Fernández i Coll acumulen més de 14 anys com a voluntaris en aquest camp. “El fet d’acompanyar persones en final de vida ens ha obert a entendre que la mort no és tan difícil ni una cosa a amagar; pot ser un aliat per tenir una vida més plena”, afirma Fernández. Els voluntaris reben formació específica i es reuneixen mensualment per cuidar-se emocionalment. “Quan fem acompanyament de pal·liatius, duri el que duri, fem un procés també nosaltres. La fundació procura no donar un altre usuari immediatament; ens cuidem”, explica Coll.

Trencar el silenci en una societat que evita el tema

En un context social que, segons ells, “ho tapa tot amb una capa d’alegria obligatòria”, parlar de la mort esdevé gairebé un acte de resistència. “Vivim en una societat que tot ha de ser happy i consumista, fem més que no pensem”, reflexiona Coll. Per això, aquests espais conviden a aturar-se i formular-se preguntes essencials.

  • “Més val prevenir que curar: parlar-ne abans que arribi”, resumeix Coll. No es tracta de buscar respostes definitives, sinó de normalitzar una conversa que ens interpel·la a tots.
  • Aquest 21 de febrer a Mataró, el Cafè de la Mort tornarà a oferir dues hores per compartir dubtes, pors i intuïcions. Un espai on, paradoxalment, parlar de la mort es converteix en una manera profunda de reivindicar la vida.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta