Un estudi presenta una nova família de compostos candidats per al tractament de l’Alzheimer i del dolor que ha mostrat efectes prometedors en assajos amb models animals. Investigadors de la Universitat de Barcelona han liderat un equip multidisciplinari que ha dissenyat, sintetitzat i validat farmacològicament unes molècules que modulen una diana terapèutica molt poc estudiada, els receptors imidazòlics I2, que es troben alterats en nombroses malalties per a les quals no hi ha tractaments farmacològics efectius. Segons els investigadors, el nou compost té les característiques necessàries per progressar en fases preclíniques i poder situar-se com un potencial fàrmac contra l'Alzheimer o un analgèsic amb un mecanisme d’acció innovador.
En aquest treball, publicat a la revista 'Journal of Medicinal Chemistry', també hi han col·laborat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), la Universitat del País Basc, l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), la Universitat de Granada, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació MEDINA Centre d'Excel·lència en Investigació de Medicaments Innovadors d'Andalusia, la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i la Katholieke Universiteit Leuven (Bélgica).
Els receptors imidazòlics I2 es localitzen en diversos òrgans i s’ha demostrat que participen en múltiples processos fisiològics, com ara l'analgèsia, la inflamació o els desordres del sistema nerviós. De fet, els seus nivells es troben alterats en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, i la seva modulació ha mostrat tenir impacte en el dolor, per la qual cosa aquests receptors s’han identificat com a potencials dianes farmacològiques.
Procés de química mèdica
El nou estudi és el resultat d’un procés de química mèdica que ha inclòs processos sintètics i estudis farmacològics, computacionals i de toxicitat, fet que ha portat els investigadors a desenvolupar compostos amb una elevada afinitat i selectivitat envers els receptors imidazòlics I2.
Aquests compostos candidats s’han avaluat en estudis preliminars en models animals, tant de malaltia neurodegenerativa com contra el dolor, i han demostrat ser molt eficients i no tenir efectes tòxics. Es tracta de molècules que són estructuralment diferents de les utilitzades fins ara per interaccionar amb aquests receptors.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta