Passada la Setmana Santa, avui comença a les escoles el tercer trimestre, el darrer del curs. Un compte enrere fins a acabar que, en el cas dels finals de cicle, encara pot ser més transcendent. A l’escola Bernat de Riudemeia d'Argentona -com a la resta de centres escolars- avui a les nou es retrobarà tota la canalla després de les vacances i amb el cap ja en el que aprendran i viuran les poques setmanes que queden abans de l’estiu. L’alumnat de sisè de primària encara les darreres setmanes de curs amb el cap posat en les colònies a Port Aventura però no tota la classe té garantida la presència en aquestes. Aquesta és la història d’una nena argentonina que, simplement, vol anar de colònies.
L’Ari té onze anys i en el seu dia a dia conviu amb una malaltia que sap que l’acompanyarà tota la vida: la diabetis tipus 1. Va controlada contínuament per una bomba d’insulina, l’acompanya un gos educat i especialitzat que detecta les possibles baixades de sucre abans que ella mateixa i de tant en tant viu episodis en els que necessita d’adults formats per atendre-la davant una possible crisi. Ha après a conviure-hi, amb la diabetis. Ella i la seva família, és clar. Per això el seu cas el volen fer públic, per flagrant. Perquè volen anar de colònies però el Departament d’Educació per mitjà dels seus Serveis Territorials de Maresme-Vallès Oriental els han fet saber que no els habilitaran l’assistència necessària. I és clar, si no pot estar guarida i assistida, l’Ari no pot anar de colònies. I acabant etapa a sisè, amb tota la classe, no hi vol ni pensar. L’Ari vol anar de colònies. I hi té dret.
La seva mare, l’Èrica, denuncia que no se’ls garanteixin els suports necessaris perquè la seva filla pugui participar amb seguretat en aquestes activitats, ja que el professorat no està format per fer-li les cures essencials, com el canvi de catèter. Expliquen a Capgròs la situació amb un clam: que l’escola sigui inclusiva i sí, que l’Ari pugui anar de colònies.
Des dels 6 anys, l’Ari necessita control constant dels nivells de glucosa, insulina i vigilància específica. Aquestes atencions les assumeix habitualment la seva família, però durant les colònies, que enguany tenen lloc a l’àrea de Tarragona i duren quatre dies, no hi seran per ajudar-la. Tampoc ho farà el professorat, que —segons explica la seva mare, Èrica Palomar— “no està format per fer canvis de catèter o resoldre complicacions de salut com una hipoglucèmia greu”. L’Èrica s’exclama de veure com a l’Ari se li nega un seguiment o suport que sí que han tingut prèviament en activitats de dia o que d’altres Serveis Territorials sí que han concedit. No serà per paperassa, recursos, cartes o fins i tot la preparació d’una denúncia penal, que la família ha mogut per terra, mar i cel. Però de moment l’Ari no podrà anar de colònies. El cas ha tingut ressò mediàtic.
“No volem un privilegi, volem poder-hi ser”
La situació de l’Ari no és única, però posa rostre i emoció a una problemàtica que diverses famílies viuen amb impotència. "Ens sentim soles", diu l’Èrica. “L’escola ens ha proposat que, si cal fer el canvi de catèter, agafin la nena, la treguin del grup i la portin a un hospital proper. Això no és inclusió, és segregació.” Per a l’Ari, quedar-se sense colònies no és només perdre una excursió. És acomiadar-se d’un cicle vital sense viure’n el ritual de pas compartit. "És el meu últim any amb els meus amics. Em faria molta il·lusió anar-hi", confessa amb una tendresa que emociona. “Si pogués tenir un acompanyant, ja n’hi hauria prou.”
El cost d’un monitor format que pugui fer el seguiment mèdic necessari que s’enfila fins als 800 euros no el cobreix el Departament d’Educació tal i com els hi ha comunicat -no per escrit, per cert- els Serveis Territorials del Maresme i el Vallès Oriental. Això implica, de facto, que l’Ari i molts altres infants amb necessitats similars es vegin exclosos d’activitats complementàries que formen part del currículum vital i educatiu. “No demanem un privilegi”, insisteix la seva mare, “sinó poder-hi ser, com qualsevol altre infant”.[banner-AMP_5]
Un problema estructural que vulnera drets
Segons l’informe “L’educació inclusiva a Catalunya” publicat per la Síndica de Greuges el gener de 2025, la realitat de l’Ari s’inscriu dins d’un problema estructural. El document denuncia que, malgrat la legislació vigent (com el Decret 150/2017 i la Llei d’Educació de Catalunya), molts centres educatius encara no garanteixen l’accés ple i efectiu dels infants amb necessitats educatives especials a activitats com colònies, excursions i viatges de final de curs. El dret d’aquests infants a participar en activitats escolars fora de l’aula sovint queda condicionat a la disponibilitat de recursos que no sempre s’ofereixen. “Rebem moltes queixes de famílies a qui es denega la participació dels fills en aquestes activitats, sovint sense informes tècnics dels equips d’atenció psicopedagògica (EAP) i basant-se només en criteris interns de la direcció o del professorat”, alerta el document.[banner-AMP_6]
Els infants amb diabetis de tipus 1 que no són autònoms —com és el cas de l’Ari— estan especialment exposats a aquest buit d’atenció. L’informe remarca que el Departament d’Educació disposa d’un model d’atenció per a alumnes amb diabetis, que estipula que aquests infants han de poder participar en totes les activitats escolars “amb el suport necessari, sense cap cost per a la família”. Però en la pràctica, això no sempre es compleix. Alguns centres no tenen personal vetllador amb formació específica. Altres assignen tasques mèdiques a professors sense capacitat per assumir-les. En molts casos, es demana a les famílies que acompanyin personalment els fills, assumint despeses i càrregues emocionals que haurien de cobrir els serveis públics.[banner-AMP_7]
Els efectes d’aquesta exclusió no són només logístics o acadèmics, sinó profundament emocionals. La sensació de ser diferent, de no poder compartir les mateixes experiències, pot marcar un infant per molt de temps. La Síndica ho expressa amb claredat: aquestes activitats tenen una funció educativa clau que no es pot substituir. Són oportunitats de descoberta, d’autonomia, de convivència i de creixement personal. “Excloure un infant per motius de salut o discapacitat, sense suport alternatiu, és una vulneració flagrant del seu dret a l’educació inclusiva.”[banner-AMP_8]
Famílies que alcen la veu
La família de l’Ari no vol quedar-se callada. Juntament amb altres famílies, reclamen que el Departament assumeixi responsabilitats i garanteixi els recursos humans i econòmics per fer possible la participació de tots els infants. Han recorregut a una advocada però una possible ressolució per la via penal arribarà, com es pot entendre, quan les colònies ja hauran passat. Unes colònies que l’Ari vol viure, amb la seva classe. Que llei, síndica, companyes i escola volen que visqui.[banner-AMP_9]
La motxilla és a punt. Arribarà a Port Aventura o es quedarà a Argentona?. “Només vull anar amb els meus amics”, repeteix. Una frase petita, però carregada de tot el pes d’un dret que no hauria de demanar-se —hauria d’estar garantit.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta [banner-AMP_10]