Gairebé la meitat de la població mundial ronca en algun moment de la seva vida. Tot i que és un fenomen molt habitual, això no vol dir que sigui normal. Tal com explica Odile Romero Santo Tomás, cap de Neurofisiologia de l’Hospital Vall d’Hebron i coordinadora de la seva Unitat del Son, “el normal és no roncar”. De fet, el ronc és un símptoma que indica que alguna cosa no funciona del tot bé a les vies respiratòries superiors.
Roncar és el soroll que es produeix quan hi ha una disminució del pas de l’aire. Aquesta reducció acostuma a ser causada pel col·lapse d’alguna estructura de l’orofaringe, al fons de la boca. Quan l’aire circula amb dificultat, els teixits vibren i generen el soroll característic. És una situació relativament freqüent, ja que hi ha molts moments en què la via aèria pot quedar parcialment obstruïda mentre dormim.
El ronc, per si sol, no comporta cap patologia mèdica ni és un factor de risc cardiovascular. Sovint és només una molèstia per a qui dorm al costat. El problema apareix quan s’acompanya d’aturades respiratòries: les anomenades apnees del son. En aquests casos, la persona deixa de respirar durant uns segons, baixa el nivell d’oxigen a la sang i, després, fa un ronc fort per recuperar el pas de l’aire. Si aquestes apnees es repeteixen sovint, parlem de síndrome d’apnea del son, una condició que pot ser lleu, moderada o severa i que, a partir de certs nivells, incrementa el risc cardiovascular.
A més, aquesta alteració fragmenta el descans i pot provocar cansament diürn, dificultats de concentració, pèrdua de memòria o irritabilitat. Davant la sospita d’apnees, cal consultar un professional, habitualment un otorrinolaringòleg o un especialista del son.
Causes del ronc
Les causes del ronc són diverses. Hi influeixen factors anatòmics, com una mandíbula petita, una llengua gran o una campaneta voluminosa; el sobrepès; les al·lèrgies; el consum d’alcohol, tabac o certs medicaments que relaxen els teixits; i la postura en dormir, sobretot boca amunt. L’edat també hi té un paper important, ja que amb els anys els músculs es tornen més laxos.
Els homes ronquen més que les dones, principalment per diferències fisiològiques, i aproximadament un 15% dels homes adults pateixen apnees. En les dones, la incidència augmenta després de la menopausa. Pel que fa als infants, roncar no és normal i, si passa de manera habitual, cal consultar el pediatre.
Finalment, convé desterrar un vell mite: roncar no és signe de dormir bé ni de bona salut. Al contrari, pot ser un avís que el cos ens envia perquè parem atenció a la nostra respiració mentre dormim.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta