El 10 de febrer se celebra el Dia Internacional dels Llegums, una cita instaurada per les Nacions Unides per conscienciar sobre els beneficis nutricionals d’aquest aliment mil·lenari i sobre el seu paper clau en una alimentació sostenible i accessible. Si bé els llegums mai han desaparegut de la nostra dieta, la ciència de la nutrició i les polítiques de salut pública han recuperat els últims anys un missatge clar: cal menjar-ne més i més sovint.
Els llegums —cigrons, llenties, mongetes, pèsols, fesols o faves, entre molts d’altres— destaquen per un perfil nutricional que avui tothom reconeix com a exemplar. Són rics en proteïnes vegetals, aporten carbohidrats complexos, són baixos en greixos, no tenen colesterol, aporten fibra, ferro, potassi i folats, i presenten un índex glucèmic baix. Tot plegat els fa especialment adequats per a la prevenció i control de la diabetis, la hipertensió, les malalties cardiovasculars i l’obesitat. Alhora, el seu alt contingut en fibra afavoreix el benestar intestinal, la microbiota i la sensació de sacietat, un element rellevant en un context d’augment del sobrepès a escala global. Per això nutricionistes i organismes internacionals coincideixen a recomanar consumir llegums entre 3 i 4 vegades per setmana, com a mínim. Malgrat tot, el consum real encara queda lluny d’aquesta recomanació.
Economia, conservació i versatilitat
Un dels grans factors que expliquen l’èxit universal dels llegums és que combinen salut, economia i conservació com gairebé cap altre aliment. Són barats, tenen llarga durabilitat, no requereixen refrigeració, són fàcils de transportar i es poden consumir tant secs com cuits, tant a casa com en menjadors escolars i col·lectius, com en gastronomia professional. A més, són capaços d’adaptar-se a receptes de tot el món: des d’un hummus a un estofat de llenties, passant per amanides, cremes, hamburgueses vegetals o plats de cullera tradicional. La divulgació nutricional també apunta que el consum ha de començar des de ben petits. Les guies actuals recomanen oferir llegums a partir dels 6 mesos, quan s’inicia l’alimentació complementària. Introduir-los aviat facilita tant l’acceptació del sabor com l’hàbit de consum a llarg termini, un aspecte decisiu en salut pública.
Amb la crisi climàtica, l’augment del preu dels aliments i els reptes nutricionals globals, els llegums emergeixen com una resposta eficaç, assequible i transversal. Són saludables, econòmics, sostenibles i universals. Però també tenen una dimensió local que val la pena reivindicar: el territori agrícola que en cuida el cultiu, la temporada que els dona sentit i la gastronomia que els fa cultura.
Pèsol del Maresme
- Conegut també com a Pèsol Garrofal o de Llavaneres, és considerat una autèntica ‘perla verda’ per la seva dolçor i textura.
- Temporada: febrer – maig.
Mongeta del Ganxet
- Varietat emblema del territori, amb Denominació d’Origen Protegida al Maresme i Vallès. De sabor suau i textura cremosa, és molt apreciada gastronòmicament i destaca pel seu valor proteic i vitamínic.
- Temporada: novembre – març.
Fesols del Maresme
- La conca de la Tordera és terra de fesols, on es cultiven varietats com el fesol de la neu, el de la floreta, el del sastre, el del bitxo, el del genoll de crist o el menut ull ros.
- Temporada: novembre – desembre.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta