Entre les muntanyes suaus del Montnegre i les planes verdes del litoral maresmenc s’hi amaga una de les obres d’enginyeria més impressionants i menys conegudes de l’antiguitat romana a Catalunya: l’aqüeducte de Can Cua, a Pineda de Mar. Construït entre els segles II i III dC, aquest aqüeducte formava part d’un complex sistema hidràulic que portava aigua des de la vall de la Riera de Pineda fins a la vil·la romana de Can Roig, un nucli agrícola i residencial situat a tocar de la Via Augusta.
Amb una longitud estimada de 3,5 quilòmetres i un desnivell de 40 metres entre el punt d’origen i el destí, l’aqüeducte de Can Cua demostra la precisió tècnica dels enginyers romans. El pendent constant —d’uns 11,5 mm per metre— assegurava el flux continu de l’aigua, que travessava torrents, camps i turons abans d’arribar al seu destí. Les restes actuals, situades al torrent de Can Cua, mostren quatre grans arcs de mig punt i part d’un cinquè, amb una alçada que arriba als 5 metres. Aquesta estructura, feta amb pedra calcària local lligada amb morter de calç, conserva encara fragments del canal original revestit amb opus testaceum i opus signinum, tècniques constructives típiques de l’època romana per garantir l’estanquitat de l’aigua.
Un aqüeducte rural únic a Catalunya
Tot i que el més conegut és el de Tarragona, el de Can Cua és considerat l’aqüeducte rural romà més ben conservat de Catalunya, i probablement de tota la Península Ibèrica. A diferència de les grans obres públiques, com el Pont del Diable, el de Pineda tenia un ús privat, destinat a proveir d’aigua les explotacions agrícoles i termals de la vil·la romana de Can Roig i les hortes que l’envoltaven.
El recorregut començava prop de la masia de Can Bofí, a uns 65 metres d’altitud, i seguia la vessant del Montnegre fins a la plana de Sant Pere de Riu, passant per trams soterrats i d’altres amb arcades per salvar torrents com els de Can Palau i Can Marquès. Precisament, aquests tres punts —Can Marquès, Can Palau i Can Cua— són els únics on encara avui es poden observar restes visibles de l’estructura original.
Redescoberta i protecció patrimonial
El primer estudi exhaustiu de l’aqüeducte va ser realitzat el 1932 per l’arqueòleg Francesc Prat i Puig, qui va identificar fins a 15 trams de l’obra. Amb el temps, molts d’aquests trams es van perdre entre vegetació i transformacions del terreny, però investigacions recents —com les de l’arqueòleg Joan Garriga (2020)— han permès redescobrir diversos fragments desapareguts. El 2014, els trams de Can Cua i Can Marquès van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), un reconeixement que assegura la seva protecció i que ha impulsat noves actuacions de conservació i divulgació. L’any 2021, l’Ajuntament de Pineda de Mar va adquirir la finca on s’ubica el tram de Can Cua per garantir-ne la preservació i l’accés públic.
Avui, l’aqüeducte de Can Cua es pot visitar seguint un itinerari natural i històric que combina patrimoni i paisatge. Entre pins, alzines i pedres mil·lenàries, les arcades romans emergeixen com un record tangible del pas de l’Imperi pel Maresme. Passejar pels seus voltants és fer un viatge en el temps: des de la saviesa tècnica dels enginyers romans fins a la vida quotidiana de les vil·les que van donar forma a la comarca. Un patrimoni discret, però essencial, que recorda que la història del Maresme també es construeix gota a gota, seguint el curs d’un antic aqüeducte entre la muntanya i el mar.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta