El Maresme suma un nou motiu de rellevància científica i natural: la identificació d’una nova espècie de diatomea, la Sellaphora catalonica sp. nov., trobada al torrent de Ca l’Arenes, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. La troballa forma part d’un estudi internacional liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i posa en relleu la importància dels hàbitats aquàtics temporals com a refugi de biodiversitat.
Una recerca que situa el Maresme al mapa científic
Segons publica la revista especialitzada Fottea, un equip del grup FEHM-Lab (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) de la Facultat de Biologia de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB) ha descrit tres noves espècies de diatomees a la península Ibèrica. Les altres dues són la Sellaphora temporalis sp. nov., descoberta a Extremadura, i la Nitzschia curvirecta sp. nov., localitzada a Múrcia. L’estudi ha estat liderat pel doctorand Guillermo Quevedo-Ortiz, amb la col·laboració dels investigadors Joan Gomà (UB) i Saúl Blanco (Universitat de Lleó – Diatom Lab). La recerca s’emmarca dins el projecte DRY-Guadalmed, finançat pel Ministeri de Ciència, i també en el projecte CARIMED, impulsat en conveni amb la Diputació de Barcelona per estudiar els efectes del canvi ambiental en els rius mediterranis.
La singularitat de la Sellaphora catalonica
La nova espècie trobada al Maresme presenta unes característiques microscòpiques molt peculiars. Les seves valves tenen forma romboïdal-lanceolada amb àpexs allargats i capitats, i les seves estries són gairebé indistingibles al microscopi òptic. A més, les arèoles estan recobertes d’una capa de sílice que en dificulta enormement l’observació. Pel que fa a l’ecologia, va ser identificada en una bassa temporal amb aigües fredes, pH lleugerament àcid i concentracions elevades de clorurs i sulfats. La combinació d’aquestes condicions, poc habituals en ambients mediterranis, podria convertir la Sellaphora catalonica en un indicador ecològic molt valuós per conèixer millor els microhàbitats del Parc del Montnegre i el Corredor.
Basses temporals: petits oasis de biodiversitat
Per arribar a aquestes troballes, l’equip investigador va analitzar mostres de 65 basses temporals en diversos punts de la península Ibèrica entre maig i juliol de 2023. Aquests ambients, formats quan els rius deixen de fluir, són sovint considerats secundaris. Tanmateix, l’estudi demostra que funcionen com a refugis essencials de biodiversitat i poden ser clau per a la supervivència de comunitats aquàtiques en períodes de sequera. Els investigadors remarquen que les basses temporals contradiuen la idea que aquests ambients només acullen espècies comunes i cosmopolites. Al contrari, la seva inestabilitat afavoreix el desenvolupament d’estratègies de resistència i resiliència, sovint associades a organismes poc coneguts o completament nous per a la ciència.
El descobriment de la Sellaphora catalonica reforça el paper del Parc del Montnegre i el Corredor com a espai natural de primer ordre i posa en relleu la necessitat de protegir aquests hàbitats temporals. A més, subratlla la importància de la recerca científica local per entendre millor els efectes del canvi climàtic i garantir la preservació de la biodiversitat al Maresme i a tot el Mediterrani.[banner-AMP_5]
- Amb aquesta nova espècie, el Maresme entra de ple al mapa internacional de la microbiologia i ofereix una nova oportunitat per valorar el ric patrimoni natural que amaga el seu territori.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta