Quan es parla del patrimoni artístic del Maresme, sovint es pensa en obres d’àmbit local o en influències provinents de Barcelona. Però la història del retaule major de l’antiga parròquia de Sant Julià d’Argentona, encarregat l’any 1531, demostra que les connexions artístiques del territori eren molt més àmplies i sorprenents. Fins al punt que la petjada del gran mestre del Renaixement alemany Albrecht Dürer, actiu a Nuremberg, va acabar formant part de l’imaginari visual d’una església maresmenca.
Aquesta és la tesi que desenvolupa amb detall la historiadora de l’art Cristina Fontcuberta Famadas en el seu estudi “Antioquia, Nuremberg, Argentona: una peculiar vida sense martiri de Sant Julià i els models dürerians per al retaule de la vila (1531)”, publicat l’any 2020 a Matèria. Revista internacional d’art. A partir d’una acurada anàlisi de les fonts documentals i visuals, Fontcuberta reconstrueix la història d’un retaule desaparegut i n’explica la sorprenent connexió amb l’avantguarda artística europea del segle XVI. Aquest mes de gener, precisament, la historiadora té previst oferir una conferència sobre el retaule i la seva història, en el marc de la festa major d'Hivern d'Argentona.
El retaule, avui desaparegut, era una obra d’envergadura excepcional. Tal com assenyala la historiadora, tot i que la seva estructura de fusta seguia encara esquemes gòtics tradicionals, les pintures que el decoraven incorporaven models iconogràfics plenament renaixentistes, inspirats en gravats que circulaven per Europa a inicis del segle XVI. Aquest contrast entre tradició i modernitat és una de les claus que expliquen la singularitat del conjunt.
El retaule desaparegut, a l'església argentonina. Foto: Arxiu AFCEC
Un encàrrec modern per a una església nova
Segons documenta Fontcuberta en el seu estudi, el retaule va ser encarregat poc després de la construcció de la nova església de Sant Julià, en un moment d’intensa activitat arquitectònica religiosa al Maresme. L’obra va anar a càrrec d’un equip de pintors encapçalat per Nicolau de Credença, artista d’origen napolità establert a Catalunya, amb la col·laboració dels pintors barcelonins Jaume Forner i Antoni Ropit.
Els argentonins del segle XVI difícilment podien imaginar que, a través d’aquell encàrrec parroquial, l’avantguarda visual alemanya s’instal·lava a l’absis de la seva església, però és precisament aquesta idea la que la historiadora posa en relleu a partir de l’anàlisi del programa pictòric.
La Petita Passió, de Dürer
Dürer a Argentona
Un dels aspectes més rellevants que destaca Cristina Fontcuberta és la clara dependència del retaule d’Argentona dels gravats d’Albrecht Dürer, un dels artistes més influents del Renaixement alemany. Diverses escenes —especialment les dedicades a la Passió de Crist— prenen com a referència la sèrie coneguda com la Petita Passió, àmpliament difosa per Europa gràcies al gravat.
Tal com explica la historiadora, escenes com el Prendiment, la Coronació d’espines, l’Ecce Homo, el Camí del Calvari o l’Enterrament de Crist mostren composicions i gestos que remeten clarament als models dürerians, sobretot als gravats calcogràfics, més sofisticats i expressius. No es tracta de còpies literals, sinó d’adaptacions pictòriques, amb variacions que evidencien la capacitat dels artistes catalans d’assimilar llenguatges visuals forans.
Autoretrat d'Albrecht Dürer
El cas d’Argentona, com subratlla Fontcuberta, confirma fins a quin punt l’art català del segle XVI estava connectat amb els grans corrents artístics europeus.
Un retaule ric i complex
L’estudi també posa de manifest la complexitat iconogràfica del retaule. Segons detalla la historiadora, el conjunt combinava escenes de la vida de Sant Julià, patró de la vila, amb episodis de la Passió i amb un ampli repertori de figures de sants i santes, algunes de les quals han generat debat entre els especialistes pel que fa a la seva identificació.
Aquesta riquesa iconogràfica reforça la idea que no es tractava d’una obra menor, sinó d’un programa visual ambiciós, concebut per situar Argentona dins els nous corrents artístics del seu temps.
Església de Sant Julià d'Argentona
La pèrdua irreparable de 1936
Tal com recorda Fontcuberta en el seu article, el retaule de Sant Julià va córrer la mateixa sort que moltes altres obres del patrimoni eclesiàstic català i va ser destruït durant els fets de juliol de 1936, quan la parròquia va ser saquejada i incendiada. Amb ell es van perdre també altres peces de gran valor, com el púlpit renaixentista o diversos altars barrocs.
Avui, el coneixement d’aquest retaule excepcional depèn únicament de fotografies en blanc i negre conservades en arxius, que han permès als historiadors de l’art, com Cristina Fontcuberta Famadas, reconstruir-ne parcialment l’aspecte i la importància. El retaule de Sant Julià d’Argentona és, en paraules que es desprenen de l’estudi de Fontcuberta, una prova eloqüent que fins i tot una vila del Maresme del segle XVI formava part del gran circuit artístic europeu, amb Nuremberg i el Renaixement alemany com a referents inesperats.
Fontcuberta apunta, no obstant això, que un fet com aquest no és pas exclusiu d'Argentona. "Podríem dir que no és tan extraordinari, perquè hi ha altres obres catalanes que depenen de models gràfics forans com els de Dürer; trobem diversos exemples en territori català", resumeix.
Exposició a Argentona
Exposició i conferència
Qui vulgui conèixer més detalls sobre l'apassionant història d'aquesta obra d'art perduda, té una cita el proper divendres 16 de gener a les 18h a la mateixa església de Sant Julià. S'hi inaugurarà l'exposició "El retaule gòtic d'Argentona", comissariada pel Centre d'Estudis Argentonins, que es podrà visitar fins al 15 de febrer. En el marc d'aquest acte, Fontcuberta hi pronunciarà la conferència “El retaule de Sant Julià d'Argentona, la seva creació (1531) i la seva destrucció (1936)”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta