Quan Pedro Almodóvar va buscar escenaris capaços de transmetre memòria, repressió i bellesa inquietant per a La mala educación (2004), el Maresme va entrar de ple al seu univers cinematogràfic. El Casino del Masnou, amb el seu passat aristocràtic i el seu potent llenguatge modernista, es va convertir en un dels espais clau del rodatge, aportant una atmosfera visual i simbòlica que encaixava amb el to més fosc i introspectiu del film. No va ser l’únic: Alella també va jugar un paper destacat com a escenari d’una història marcada pels records d’infantesa i el pes del franquisme.
Situat al centre del municipi, el Casino ocupa l’espai de l’antiga masia gòtica de Can Fontanills, també coneguda com a Mas Vell. Encara avui es poden identificar elements d’aquella construcció primigènia, com els dintells amb l’escut de la família Fontanills, una font com a símbol heràldic, o la presència documentada d’una antiga torre de defensa de planta quadrada, desapareguda a finals del segle XIX.
L'antiga Mas Fontanills, on hi ha el Casino
Del Mas Vell al centre social de la burgesia
Entre 1876 i 1887, l’edifici va acollir el Colegio del Comercio, on impartia classes el pedagog Francesc Flos i Calcat. Poc després, la Societat Recreativa i Cultural del Casino, fundada el 1875, s’hi va instal·lar i va impulsar una profunda transformació arquitectònica que acabaria definint la seva imatge actual.
L’encàrrec va recaure en l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, que el 1902 va projectar l’ampliació modernista amb la construcció del cafè, la rotonda i les sales de billar i jocs. El 1904 es van culminar les obres amb la inauguració del teatre, concebut com a sala de festes i convertit en l’element més rellevant del conjunt.
D’aquest període daten alguns dels trets més característics del Casino: els vitralls policromats amb motius vegetals, el paviment hidràulic, l’enreixat ornamental i l’anagrama del propietari d’aleshores, Miquel Amat Lluch.
Interior del casino
Mecenatge, exclusivitat i vida cultural
El principal promotor del Casino va ser Pere Grau Maristany i Oliver, comerciant dedicat a l’exportació de vins a Amèrica, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i gran mecenes local. La seva implicació en la vida social del Masnou va ser clau en la fundació de les escoles municipals i la Casa Benèfica, mèrits pels quals va ser nomenat comte de Lavern pel rei Alfons XIII l’any 1911.
Durant dècades, el Casino va ser el punt de trobada de les classes acomodades, especialment mariners i burgesia local i forana. L’accés era exclusiu per als socis, amb l’excepció del ball de Festa Major, quan s’obria a tota la ciutadania. Balls, concerts, representacions teatrals, òperes, vetllades literàries i les famoses verbenes de Santa Rosa omplien l’agenda d’un espai clau en la vida social masnouenca.
Avui, el Casino continua funcionant com a entitat privada de caràcter cultural i recreatiu, preservant un llegat arquitectònic i social de primer ordre.
Imatge històrica del casino
El Masnou i Alella, sota la mirada d’Almodóvar
Aquest caràcter escènic no va passar desapercebut per Pedro Almodóvar, que va escollir el Casino del Masnou com a localització per rodar una de les escenes de La mala educación. El director manxec es va sentir atret especialment pel modernisme exterior i la espectacular vidriera, elements que aportaven una forta càrrega simbòlica i visual al relat cinematogràfic.
El rodatge al Maresme no es va limitar al Masnou. Alella va acollir una altra de les localitzacions clau del film: les antigues Escoles Pies, també conegudes com a Cal Governador. Es tracta d’un imponent edifici neoclàssic del segle XIX, avui de propietat municipal, que reuneix diversos estils arquitectònics i anticipa, en alguns elements de la façana principal, l’arribada del modernisme.
La Torre del Governador a Alella
En aquest recinte es va rodar el pati on els nens protagonistes de la pel·lícula fan els seus exercicis de gimnàstica, recreant l’ambient opressiu de l’educació durant el franquisme.
Una pel·lícula clau en la filmografia d’Almodóvar
La mala educación, protagonitzada per Gael García Bernal, Fele Martínez i Daniel Giménez Cacho, es va estrenar el 19 de març de 2004 a Espanya i va tenir un recorregut destacat per festivals internacionals com Cannes, Nova York, Toronto o Moscou. La crítica la va rebre com una tornada d’Almodóvar a la seva etapa més fosca, situant-la al costat de títols com Matador o La ley del deseo.
Un fotograma de La Mala Educación
La mala educación està ambientada a Madrid l’any 1980 i gira entorn del retrobament entre Enrique Goded, un director de cinema d’èxit, i Ignacio Rodríguez, un antic company de col·legi que reapareix a la seva vida amb un relat autobiogràfic sota el braç.
A partir d’aquesta trobada, la pel·lícula desplega una narració complexa que alterna passat i present per abordar temes com els abusos sexuals en l’àmbit escolar durant el franquisme, la construcció de la identitat, la culpa i la memòria. El film juga amb diferents nivells de realitat i ficció, convertint el relat personal dels protagonistes en una reflexió sobre el desig, el dolor i el poder del cinema per reinterpretar el passat.
Gael García Bernal a La Mala Educación
Produïda per El Deseo amb el suport de Canal+ i TVE, el film va ser el resultat de gairebé deu anys de treball de guió. El rodatge, iniciat el juny de 2003, es va dur a terme íntegrament a l’Estat espanyol, amb la participació activa dels veïns d’Alella i del Masnou en algunes escenes.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta