Entre Sant Pol de Mar i Calella, al cor del Maresme, s’alcen dues construccions tan discretes com fascinants: les Torretes. Avui declarades Bé Cultural d’Interès Local, aquestes torres guaiten el Mediterrani des d’un turó costaner i recorden una de les fites tecnològiques més sorprenents del segle XIX: la telegrafia òptica.
Els “telègrafs” que comunicaven amb llum
Les Torretes de Sant Pol i Calella formaven part d’una xarxa de comunicació visual que travessava Catalunya de sud a nord. Abans que existissin els cables i els fils del telègraf elèctric, els missatges es transmetien a través de senyals visuals fets amb braços articulats o panells que es movien sobre les torres. A través d’aquests codis òptics, els operadors comunicaven missatges d’una torre a una altra —situades a distàncies d’entre 10 i 20 quilòmetres—, permetent una comunicació ràpida entre Barcelona i la frontera francesa.
Aquest sistema, d’origen militar i posteriorment civil, va néixer amb un objectiu clar: millorar la seguretat i la coordinació en temps de guerra. A Catalunya, la seva expansió va coincidir amb la Segona Guerra Carlina (1847-1849), moment en què calia garantir missatges segurs i ràpids entre les principals places militars.
Dues torres, dues històries
Les Torretes de Calella s’aixequen al turó de la Patona, a uns 83 metres sobre el nivell del mar. La primera torre, la més propera al mar, és de caràcter militar i data de 1848. Construïda amb espitlleres i murs gruixuts de pedra arrebossada, estava servida per una petita guarnició de soldats que vigilaven el litoral.
Uns anys més tard, el 1857, s’hi va afegir la torre civil, gairebé bessona, però destinada a l’ús administratiu. Formava part de la línia òptica que unia Montjuïc amb la Jonquera i rebia el nom d’Estació de la Patona. Cada torre tenia dues plantes i un terrat que servia d’observatori, comunicades per una escala de cargol. L’accés a la planta superior estava estrictament restringit al personal del servei telegràfic.
El declivi amb el progrés
La vida operativa d’aquestes “torres-òptiques” va ser breu. En menys de quinze anys, dos grans avenços les van deixar obsoletes: l’arribada del ferrocarril —que permetia moure informació i persones amb més rapidesa— i la irrupció del telègraf elèctric, molt més segur i eficient. Cap al 1862, la xarxa de telegrafia òptica catalana ja havia deixat de funcionar.
Malgrat la seva curta existència, les Torretes continuen essent testimoni d’un moment clau en la història de les comunicacions. Amb el pas dels anys van caure en desús i degradació, però des de finals del segle XX formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Artístic de Calella.
Un itinerari amb vistes privilegiades
Avui, les Torretes són un espai patrimonial i paisatgístic únic. L’accés és fàcil a través d’un itinerari de senderisme que connecta Calella i Sant Pol de Mar, un recorregut curt però intens, amb magnífiques panoràmiques del mar i de la Serralada Litoral com les pròpies del far de Calella. Des del cim, el visitant pot imaginar com, fa més de 170 anys, un missatge visual podia travessar tot el Maresme d’una torre a una altra.
Les Torretes són, doncs, molt més que dues ruïnes restaurades: són les primeres antenes de comunicació del Maresme, un punt on la història, la natura i la tecnologia s’entrellacen per explicar com Catalunya va aprendre a parlar amb la llum.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta