El 27 de gener de 1923, davant el notari Josep Ma. Montfort, Armando Ginesta ven la casa de dues plantes situada al carrer Santa Marta 1 i 3 a Llorenç Aliveres i Montaner, fuster de professió, i a Pere Calvet i Carol, jornaler, tots dos en representació de la Casa del Poble de Mataró.
La casa s'adquireix per 50.000 pessetes, 34.000 al comptat i les 16.000 pessetes restants als noranta dies d'haver-se inscrit l'escriptura al Registre. Planta baixa, que acollia un cafè, primera planta on s'ubicaven les oficines i una altra planta amb un gran saló d'actes. Els socialistes de Mataró per fi poden gaudir de la seva Casa del Poble. Acollia el Partit Socialista, la Joventut Socialista i els diversos sindicats adscrits a la UGT. Serà una de les primeres i més destacades de les existents a Catalunya i a Espanya.
Primavera de 1923, 18 i 19 de març, ara just ha fet 100 anys, al carrer de Santa Marta 1 i 3, dones i homes, pares i fills, famílies senceres, conscients de la importància del sindicalisme i de la fraternitat, de l'abast cultural i artístic del moment, s'agafen dins i fora del que consideren la llar humil del proletariat, la Casa del Poble, casa seva. I amb la Banda Municipal interpretant a primera hora de la tarda "La Internacional" comença la inauguració de la Casa del Poble de Mataró. El “Diari de Mataró“ del dia 17 informava dels actes previstos.
Activa i activista en la vida social de Mataró. Nombroses són les referències que trobem a la premsa de l’època, des de conferències, actes polítics i culturals, fins a articles crítics o no, respecte dels temes socials en el seu moment. Des de Manuel Azaña, coneixedor de l'existència i lideratge de la Casa del Poble de Mataró, fins a Francesc Macià són referències de les visites de destacades personalitats a la Casa del Poble mataronina, reflectides en fotografies i articles d'arxius històrics.
Quan el 1936 esclata la guerra els seus integrants són: Associació Casa del Poble, Joventut Socialista, Agrupació Socialista de Mataró, Grup Cultural Casa del Poble, Secció Cases Barates “Pau Iglesias”. UGT- Sindicats de Producció Agrícola, Indústria, Art Textil, Fabril i Annexos, Servei Domèstic, Obres Carreteres, Aigua, Gas i Electricitat, Tipografia, Societat d’Inquilins “La Justícia”, Fusters, Forners, Empleats i Obres municipals. La Casa tenia cafè, economat, biblioteca i Companyia teatral.
I triomfa el cop d'Estat. Ens comenten Luis Arias i Francisco Luis Marín en els seus estudis sobre les Cases del Poble a Espanya: “De ahí que cuando el Régimen del 18 de julio cierre las Casas del Pueblo no sólo lo hará para abolir los partidos y organizaciones obreras, sino para acabar también con esa "insultante presencia en las ciudades, con ese espacio público socialista, y con la mentalidad e influencia ideológica que suponían y así se explica el empeño que hubo, en muchos casos, de implantar o reconstruir las "Casas Sindicales" y las sedes de los Sindicatos verticales en los mismos espacios físicos de las antiguas Casas del Pueblo, con el mismo o parecido sentido con el que se erigieron las iglesias cristianas sobre las ruinas de los antiguos templos paganos”.
Hem d’agrair al cap dels anys a dirigents i militants com Jaume Comas, Llorenç Llovera, Leocàdia Bellavista, Puigderrajols, Tuxans i molts altres que em deixo, fidels reflex d'aquell Mataró, ni abatut ni vençut, que amb el seu valor i compromís van saber eliminar tota documentació comprometedora per als seus integrants. I també a Francesc Anglas, Fabrés, Andreu Padrosa, Narcís Tristany, el seu fill Francesc i Josep Calvet, militants socialistes i ugetistes històrics, que van tenir el valor i el compromís de guardar entre tots ells durant la Dictadura, els documents de propietat de la Casa del Poble, perquè un cop recuperada la democràcia l’edifici tornés a mans dels que l’havien fundat. [banner-AMP_5]
Després d’una cessió temporal als inicis de la democràcia, el Govern González va lliurar el nou edifici de la plaça de les Tereses, aixecat damunt de l’antiga seu socialista, a la UGT com a part del “patrimoni sindical històric”. A partir de llavors i durant uns quants anys van compartir l’estatge el sindicat i les organitzacions local i comarcal del PSC, fins que el Partit es va traslladar a la nova seu del Camí de la Geganta i la UGT el té com a seu comarcal. [banner-AMP_6]