Mataró, avui en dia, és coneguda bàsicament per ser la ciutat de Lamine Yamal. La irrupció del jove futbolista del Barça ha estat meteòrica i el converteix ja ara, fins i tot abans de ser major d’edat, en un dels personatges més famosos i identificables amb la capital del Maresme. Però és clar que al llarg de la trajectòria pels segles, molt abans que el jugador que fa el 304 en cada gol, ja hi havia hagut molts altres famosos mataronins. I alguns d’aquests potser no són tan obvis i coneguts… ni tan sols pels seus propis conciutadans.
És fàcil. Mataró és conegut per Lamine Yamal igual que abans ho va ser per Peret, el Rei de la Rumba o per Josep Puig i Cadafalch, un dels millors arquitectes del modernisme català. Si ens n’anem història enrere podem anar a trobar Damià Campeny o Terenci Thos i Codina. Els històrics, de noms, estan recollits al nomenclàtor. Tres dels quatre personatges dits fins ara tenen un institut amb el seu nom a la ciutat. Peret segueix sense carrer propi, en un demèrit que algun dia caldrà resoldre.
En clau més moderna, segurament, Mataró també és conegut per Nacho Vidal que és l’actor pornogràfic més conegut del país. O per actors com la família Pera -el pare, en Joan i el fill en Roger- Jordi Bosch o en Boris Ruiz. Hi ha hagut grans noms de l’art pictòric que segurament mereixerien molta més anomenada -els Alcoy, Rovira Brull, etcètera- o hi ha personatges de gran projecció pública com Espartac Peran, un dels rostres més estimats de la televisió catalana.
Però la ‘mataronitat’ de tots aquests noms és àmpliament coneguda a diferència d’altres perfils que, segurament, no tothom té tan presents com a ‘capgrossos’ en el sentit literal, és a dir, com a mataronins i mataronines. Aquests són 11 exemples de mataronins famosos que segurament no sabies que ho eren.
Sílvia Abril, còmica
Nascuda a Mataró el 1971, Sílvia Abril s’ha convertit en una de les humoristes més reconegudes de l’escena espanyola. Va saltar a la fama amb personatges esbojarrats com la Niña de Shrek a Homo Zapping, i ha consolidat una llarga trajectòria al cinema, teatre i televisió. Ha participat en programes d’èxit com Tu cara me suena, MasterChef Celebrity o La Resistencia, sempre amb el seu humor irreverent. També ha codirigit gales dels Goya i és parella de l’actor Andreu Buenafuente, amb qui comparteix també projectes professionals.
Sílvia Abril, per Sant Jordi. Foto: ACN
Pascual d’Aragó, Virrei de Nàpols
Pascual d’Aragó i de Cardona va néixer a Mataró el 1576 i va tenir una trajectòria política brillant al servei de la Monarquia Hispànica. Destacat militar i noble, va arribar a exercir càrrecs de gran importància com el de Virrei de Nàpols entre 1646 i 1648. També va ser president del Consell d’Aragó i del Consell d’Estat. Amb una formació humanística notable i fidel al rei Felip IV, va ser una figura influent en la política europea del seu temps. El seu nom ha quedat esborrat del record col·lectiu local, tot i la seva rellevància històrica.
Edu Soto, actor i humorista
Edu Soto, nascut a Mataró el 1978, va guanyar popularitat a Buenafuente interpretant personatges tan estrafolaris com El Neng de Castefa. La seva versatilitat com a actor i còmic l’ha portat a participar en sèries, pel·lícules i espectacles teatrals. Ha destacat en programes com Tu cara me suena o El Hormiguero, i també ha actuat a llargmetratges com Mortadelo y Filemón. El seu estil histriònic i camaleònic ha captivat el públic, fent-lo un rostre habitual de l’humor televisiu espanyol dels últims vint anys.
Jordi Tardà, paraula d’Stone
Jordi Tardà (1955–2015) va ser un referent del periodisme musical a Catalunya. Conegut per dirigir i presentar durant gairebé tres dècades el programa Tarda Tardà a Catalunya Ràdio, va ser una veu clau en la difusió del rock internacional, especialment dels Rolling Stones, amb qui mantenia vincles directes. Va comissariar exposicions memorables i va arribar a tenir una de les col·leccions de memorabilia musical més importants d’Europa. A més, va promoure festivals i activitats culturals, convertint Mataró en un punt de trobada per a melòmans i col·leccionistes.[banner-AMP_5]
Jordi Tardà
Carlos Herrera, patum de la ràdio espanyola
Tot i que va néixer a Cuevas del Almanzora (Almeria) el 1957, Carlos Herrera té una estreta vinculació amb Mataró, on va viure durant part de la seva infantesa i joventut. La seva carrera radiofònica l’ha convertit en una de les veus més influents de l'Estat. Va començar a Ràdio Mataró i va créixer professionalment a Ràdio Miramar abans de fer el salt als grans grups mediàtics. Ha conduït programes com Herrera en la Onda i actualment lidera Herrera en COPE, amb milions d’oients. Amb un estil directe i personal, ha guanyat diversos premis Ondas i és tot un referent del periodisme radiofònic.[banner-AMP_6]
Sílvia Cóppulo, periodista
Sílvia Cóppulo, nascuda a Mataró el 1961, ha estat una de les grans veus del periodisme radiofònic i televisiu en català. Va iniciar-se a Ràdio Nacional d’Espanya i ràpidament va esdevenir una figura destacada a Catalunya Ràdio i TV3, amb programes com El Suplement, L’Entrevista del diumenge o Paraules de vida. També ha excel·lit com a conductora de debats polítics i d'entreteniment. Amb una veu reconeixible i una gran capacitat comunicativa, ha contribuït decisivament a l'espai mediàtic català. Té una tesi doctoral en comunicació i actualment és docent universitària.[banner-AMP_7]
Blai Parera, autor de l’himne argentí
Blai Parera i Moret va néixer a Mataró l’any 1776 i, emigrat a l’Argentina, es va convertir en una figura clau del naixement musical de la nova nació. El 1813 va composar la música de l’Himne Nacional Argentí, amb lletra de Vicente López y Planes. Aquesta peça patriòtica esdevindria símbol nacional, i la seva autoria és un motiu d’orgull per a la comunitat catalana a l’Argentina. Parera, músic de formació religiosa, va tenir també un paper destacat com a organista i compositor sacre a Buenos Aires.[banner-AMP_8]
Blai Parera
Edgard Gunzig, teòric del buit quàntic
Edgard Gunzig, nascut a Mataró el 1930, va ser un físic belga d’origen jueu que va desenvolupar teories pioneres sobre el buit quàntic i la cosmologia. Tot i que va marxar de ben petit per fugir del nazisme, el seu naixement a Mataró el vincula a la ciutat. Gunzig va exercir de professor a la Universitat Lliure de Brussel·les i va ser mentor de destacats científics, com Marc Lachieze-Rey i el seu propi fill, E. Gunzig. La seva recerca va influir en la comprensió de l’univers primitiu i l’energia del buit.[banner-AMP_9]
Neil Harbisson, cyborg
Neil Harbisson va néixer a Mataró el 1984 amb una acromatòpsia que l’impedeix veure els colors. Lluny de viure-ho com una limitació, es va convertir en el primer “cyborg” reconegut per un govern: porta implantada una antena al cap que li permet “escoltar” els colors a través de vibracions. Amb aquest dispositiu, converteix la llum en so i ha creat obres d’art, música i fotografia cibernètica. Fundador de la Cyborg Foundation, és una figura clau en el transhumanisme i la bioètica contemporània, amb impacte mundial.[banner-AMP_10]
Neil Harbisson
Néstor Luján, escriptor i gastrònom
Néstor Luján (1922–1995), nascut a Mataró, va ser un escriptor, periodista i gastrònom molt influent. Va dirigir Destino i va ser articulista de referència a la premsa catalana durant dècades. Va cultivar la novel·la històrica i el periodisme cultural amb un estil refinat i irònic. També va escriure llibres fonamentals sobre cuina i enologia, contribuint a dignificar la gastronomia catalana. Amic de Pla i Perucho, Luján va exercir de pont entre la tradició literària i la modernitat cultural del país. Se’l recorda com un erudit de gust exquisit.[banner-AMP_11]
Miquel Àngel Pasqual, el tercer de la Trinca
Miquel Àngel Pasqual, nascut a Mataró el 1948, va ser un dels fundadors del mític grup humorístic La Trinca, juntament amb Josep Maria Mainat i Toni Cruz. El grup va revolucionar el panorama musical i televisiu dels anys 70 i 80 amb un estil satíric, trencador i compromès amb la llengua catalana. La Trinca va vendre milions de discos i va protagonitzar programes com No passa res! i Tariro Tariro. Després, Pasqual va mantenir un perfil més discret, però el seu paper en la cultura popular catalana ha estat fonamental.[banner-AMP_12]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta