El diumenge dia 27 de febrer a 2/4 de 12 del migdia seran inaugurades oficialment les Quatre Columnes, símbol de les quatre barres de la senyera catalana, a Montjuïc, obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, que foren erigides l’any 1919 i enderrocades pel general Primo de Rivera l’any 1929.
Aquestes columnes, també són conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch. Són 4 columnes amb capitells jònics. Formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del mediterrani i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat. El projecte es va desestimar però el va tornar a presentar amb vistes a l'Exposició Universal de 1929.
Les quatre columnes van ser dels primers elements a construir-se durant el procés d'urbanització de la muntanya. Es van construir amb maons arrebossats que imitaven la pedra i tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre. Puig i Cadafalch tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, fet que no es va arribar a realitzar.
Des de la seva destrucció fins avui han hagut de passar 83 anys perquè es tornin a alçar el qual demostra la inutilitat de les dictadures (la de Primo de Rivera i la del general Franco) en destruir un monument que representava – i representa – un fort sentiment col·lectiu.
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva restitució el 1994, però mai es va arribar a una acord sobre la seva ubicació més adequada. L'any 2002, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, representant a més de 60 associacions, va començar a demanar adhesions, signatures i suport per la seva reconstrucció. Progressivament, diverses personalitats del món de la política i la cultura, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre d'altres, van donar suport a la iniciativa.
El 9 de novembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre la possible recuperació del monument. Un any després l'Ajuntament de Barcelona va pensar que 2007, 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, seria adient per reconstruir les columnes i es van iniciar converses entre Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura, i els responsables de la Xarxa Cívica.
Durant el 2007 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar l'exposició itinerant “Puig i Cadafalch arquitecte i polític i el monument de les quatre columnes de Montjuïc”, que es va poder veure, entre d'altres llocs, a l’Ateneu Barcelonès, a Mataró, Girona, la Bisbal d’Empordà i Les Borges Blanques. L’any següent el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei, presentada per ERC, amb el suport de tots els partits polítics i, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans.
L'Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte als mitjans de comunicació el 10 de novembre de 2009. Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010. Inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'onze de setembre o per les festes de La Mercè, però les obres es van allargar. Cada columna tindrà una alçada de 18,7 metres. El dia 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació que s'havia generat per diverses entitats cíviques en el procés de reclamació de la reconstrucció de les columnes. El dia 7 de desembre es va retirar la bastida que s'havia instal·lat per construir-les. La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'ha realitzat amb anells de pedra artificial (una barreja de ciment, granit i marbre blanc) col·locats a pes amb una grua.
Pel diumenge dia 27 es preveu l’assistència del President de la Generalitat de Catalunya, senyor Artur Mas, i es convocaran a tots els alcaldes de Catalunya per entendre que la seva restitució no és un esdeveniment que ateny únicament a la Ciutat Comtal sinó a tot el país. L’alcalde de Mataró té una motivació especial per ser-hi. Perquè Mataró és el bressol del mataroní il·lustre senyor Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) que, a més d’arquitecte modernista eminentíssim, va ser arqueòleg i historiador de art romànic (excavacions d’Empúries (1907) i de l’estudi i restauració de les ermites romàniques de la Vall de Boí (patrimoni de la Humanitat des de 2000), regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts, diputat provincial i President de la Mancomunitat de Catalunya foragitat, precisament, per la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la Guerra Civil s’autoexilià a França i de retorn a Catalunya li fou denegat l’exercici de la seva professió d’arquitecte. Des de la seva casa d’Argentona (avui en estat ruïnós) potencià la represa clandestina de l’Institut d’Estudis Catalans del qual en fou fundador i director. Per voluntat pròpia Josep Puig i Cadafalch és enterrat al Cementiri dels Caputxins de la nostra ciutat.
Els mataronins tenim el dret i el deure d’estar el dia 27 a Barcelona.
Aquestes columnes, també són conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch. Són 4 columnes amb capitells jònics. Formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del mediterrani i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat. El projecte es va desestimar però el va tornar a presentar amb vistes a l'Exposició Universal de 1929.
Les quatre columnes van ser dels primers elements a construir-se durant el procés d'urbanització de la muntanya. Es van construir amb maons arrebossats que imitaven la pedra i tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre. Puig i Cadafalch tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, fet que no es va arribar a realitzar.
Des de la seva destrucció fins avui han hagut de passar 83 anys perquè es tornin a alçar el qual demostra la inutilitat de les dictadures (la de Primo de Rivera i la del general Franco) en destruir un monument que representava – i representa – un fort sentiment col·lectiu.
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva restitució el 1994, però mai es va arribar a una acord sobre la seva ubicació més adequada. L'any 2002, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, representant a més de 60 associacions, va començar a demanar adhesions, signatures i suport per la seva reconstrucció. Progressivament, diverses personalitats del món de la política i la cultura, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre d'altres, van donar suport a la iniciativa.
El 9 de novembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre la possible recuperació del monument. Un any després l'Ajuntament de Barcelona va pensar que 2007, 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, seria adient per reconstruir les columnes i es van iniciar converses entre Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura, i els responsables de la Xarxa Cívica.
Durant el 2007 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar l'exposició itinerant “Puig i Cadafalch arquitecte i polític i el monument de les quatre columnes de Montjuïc”, que es va poder veure, entre d'altres llocs, a l’Ateneu Barcelonès, a Mataró, Girona, la Bisbal d’Empordà i Les Borges Blanques. L’any següent el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei, presentada per ERC, amb el suport de tots els partits polítics i, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans.
L'Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte als mitjans de comunicació el 10 de novembre de 2009. Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010. Inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'onze de setembre o per les festes de La Mercè, però les obres es van allargar. Cada columna tindrà una alçada de 18,7 metres. El dia 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació que s'havia generat per diverses entitats cíviques en el procés de reclamació de la reconstrucció de les columnes. El dia 7 de desembre es va retirar la bastida que s'havia instal·lat per construir-les. La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'ha realitzat amb anells de pedra artificial (una barreja de ciment, granit i marbre blanc) col·locats a pes amb una grua.
Pel diumenge dia 27 es preveu l’assistència del President de la Generalitat de Catalunya, senyor Artur Mas, i es convocaran a tots els alcaldes de Catalunya per entendre que la seva restitució no és un esdeveniment que ateny únicament a la Ciutat Comtal sinó a tot el país. L’alcalde de Mataró té una motivació especial per ser-hi. Perquè Mataró és el bressol del mataroní il·lustre senyor Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) que, a més d’arquitecte modernista eminentíssim, va ser arqueòleg i historiador de art romànic (excavacions d’Empúries (1907) i de l’estudi i restauració de les ermites romàniques de la Vall de Boí (patrimoni de la Humanitat des de 2000), regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts, diputat provincial i President de la Mancomunitat de Catalunya foragitat, precisament, per la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la Guerra Civil s’autoexilià a França i de retorn a Catalunya li fou denegat l’exercici de la seva professió d’arquitecte. Des de la seva casa d’Argentona (avui en estat ruïnós) potencià la represa clandestina de l’Institut d’Estudis Catalans del qual en fou fundador i director. Per voluntat pròpia Josep Puig i Cadafalch és enterrat al Cementiri dels Caputxins de la nostra ciutat.
Els mataronins tenim el dret i el deure d’estar el dia 27 a Barcelona.