Carregant...
Àliga a Barcelona. Foto: @DavidRov82

Redacció

L'Àliga de Mataró es llueix a Barcelona en una cercavila històrica

L'Àliga forma part de les figures històriques documentades l’any 1601 per les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort que han participat de l'aniversari dels Gegants del Pi

La presència de l’Àliga de Mataró a Barcelona ha estat un dels moments més destacats de les Festes de Santa Eulàlia 2026, en una cercavila excepcional del seguici històric que ha omplert el centre de la ciutat de cultura popular i emoció. La desfilada, organitzada amb motiu dels 425 anys dels Gegants del Pi, ha volgut commemorar la primera referència escrita del gegant, documentada l’any 1601 durant les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort.

Aquella celebració del 1601 va suposar un autèntic esclat festiu a Barcelona, amb la participació de diversos elements del bestiari i del seguici popular. Entre els elements documentats hi havia també l’Àliga, figura solemne que simbolitza el poder municipal i la representació institucional de la ciutat. En aquest context històric, la participació de l’Àliga de Mataró en la cercavila commemorativa ha tingut un valor especial, connectant passat i present en un mateix recorregut festiu.

Àliga a la Plaça Sant Jaume


La cercavila ha sortit de la plaça del Pi i ha culminat a la plaça de Sant Jaume, reunint bona part del seguici documentat el 1601. A més dels Gegants del Pi, hi han participat la Mulassa de Tarragona, el Drac i els Gegants de Vilafranca del Penedès, la Víbria de Reus, els Cavallets de Lleida i el Ball de Diables Revenedors de Barcelona. En aquest conjunt d’elements patrimonials, l’Àliga de Mataró ha destacat per la seva elegància coreogràfica i pel seu simbolisme històric.

Àliga de Mataró a Barcelona
  • La celebració dels 425 anys dels Gegants del Pi no només ha servit per recordar que el gegant vestit de guerrer cristià ja apareix documentat el 1601 —i que la geganta té la primera referència el 1624—, sinó també per reivindicar el patrimoni festiu català com a element viu i compartit. Les figures originals, les rèpliques del 1892 i les restauracions posteriors han permès mantenir aquest llegat fins avui.

Amb aquesta cercavila excepcional, Barcelona ha tancat les Festes de Santa Eulàlia reafirmant la força del seu seguici popular. La participació de l’Àliga de Mataró ha simbolitzat la continuïtat d’una tradició documentada fa més de quatre segles i ha convertit la capital catalana en epicentre de la cultura popular històrica.

El conegut Drac de Vilafranca, a Barcelona

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta