Poques sorpreses en la nova enquesta d’avaluació de satisfacció amb la gestió municipal. Com en els anys anteriors, les dades apunten que l’atur i la immigració són els principals problemes que pateix la ciutat segons els mataronins. Un 41,4% dels enquestats consideren la manca de llocs de treball com l’aspecte més preocupant de la ciutat. Una dada lògica si es té en compte que a Mataró l’atur supera el 21% i és la ciutat de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona amb un índex més elevat de persones desocupades. El percentatge augmenta en més de 10 punts respecte a l’anterior enquesta, que data de 2010, i situa l’atur en el primer lloc en la llista de preocupacions per sobre de la immigració. El nombre de persones que consideren que la presència de residents no comunitaris és el principal problema de la ciutat, però, també ha crescut en els darrers dos anys: del 28,6% al 33,9%.
L’enquesta, realitzada durant els mesos de novembre i desembre de 2011, l’ha presentat aquest dijous la regidora d'Administració i Atenció Ciutadana, Carolina Soler, en el marc d’un nou Informe de Conjuntura Econòmica. En un tercer lloc en la llista de preocupacions, se situa la Seguretat ciutadana, amb un 17%, seguida per qüestions com la neteja, la circulació o l’aparcament. Per barris, és la seguretat ciutadana el tema que més preocupa, gairebé empatat amb la immigració i a poca distància de l’aparcament i la neteja. L’enquesta inclou un capítol dedicat a residents no comunitaris. Un 47,5% dels mataronins consideren “més aviat perjudicial” la presència d’immigrants a la ciutat. Un 21,6% apunten que la convivència i integració d’aquests residents comparada amb altres municipis similars és “pitjor”, mentre que un 28,4 creuen en canvi que és “millor”.
El capítol dedicat a la ‘visió de ciutat’ mostra que prop de tres quartes parts dels mataronins enquestats estan “molt o bastant satisfets” de viure a Mataró. En canvi, un 40,1% consideren que en els darrers dos anys la ciutat ha empitjorat, un percentatge força superior al que es va detectar en l’enquesta de 2010 (34,3%) i que triplica la de fa 10 anys (13,2%). Respecte a les perspectives d’evolució de Mataró en els propers 2 anys, un 32,8% consideren que la ciutat anirà a millor, mentre que un 33,6% contesten que empitjorarà. La majoria d’enquestats (45,8%) consideren que el seu barri està millor que el conjunt de Mataró, excepte en el cas dels habitants de Rocafonda i el Palau Escorxador. Entre els aspectes positius que destaquen els mataronins de la seva ciutat, el premi se l’endú la platja i el mar, amb un 30,3%. Més d’un 50% responen alguna qüestió relacionada amb la ubicació geogràfica de la capital del Maresme com a tret positiu.
L’Ajuntament rep una nota de 5,5
La valoració de la gestió municipal no mostra gaires novetats respecte a edicions anteriors de l’estudi, malgrat que per primer cop analitza el nou govern de CiU a l’Ajuntament (amb dades de novembre i desembre). L’Ajuntament rep una nota de 5,5, dos dècimes per sota que l’any 2010. El 18,1% dels enquestats li atorguen un suspens. Entre els diferents àmbits de gestió, els més ben valorats són les platges, el transport públic i la recollida d’escombraries, mentre que el pitjor, de llarg, és l’aparcament, amb un 3,2 de nota mitjana (l’únic que suspèn, seguint la tradició de totes les enquestes realitzades). Quan es demana als enquestats que citin una actuació concreta positiva de l’Ajuntament, un 47% no sap citar-ne cap.
Un 25% dels participants a l’enquesta consideren que les polítiques d’ocupació són el projecte és necessari per al futur de Mataró. Respecte als projectes de ciutat més destacats dels darrers anys, el més conegut és el del Corte Inglés (un 97,6% saben que s’instal•larà a la ciutat) mentre que el més ben valorat, amb un 8,6 de nota, és el TecnoCampus. Pel que fa al coneixement, ús i valoració d’equipaments, s’ha preguntat per cinc casos concrets: Can Gassol, Museu Bassat, Can Xalant, Tres Roques i Casa Capell. El més conegut, sorprenentment, és el centre de creació escènica (el 61,7% afirma conèixer-lo, tot i que només un 15% l’ha utilitzat) per davant del Museu Bassat (més d’un 48% desconeix l’existència d’aquest equipament). La Ca sa Capell és el cas menys conegut i utilitzat, segons l’enquesta.
L’enquesta, realitzada durant els mesos de novembre i desembre de 2011, l’ha presentat aquest dijous la regidora d'Administració i Atenció Ciutadana, Carolina Soler, en el marc d’un nou Informe de Conjuntura Econòmica. En un tercer lloc en la llista de preocupacions, se situa la Seguretat ciutadana, amb un 17%, seguida per qüestions com la neteja, la circulació o l’aparcament. Per barris, és la seguretat ciutadana el tema que més preocupa, gairebé empatat amb la immigració i a poca distància de l’aparcament i la neteja. L’enquesta inclou un capítol dedicat a residents no comunitaris. Un 47,5% dels mataronins consideren “més aviat perjudicial” la presència d’immigrants a la ciutat. Un 21,6% apunten que la convivència i integració d’aquests residents comparada amb altres municipis similars és “pitjor”, mentre que un 28,4 creuen en canvi que és “millor”.
El capítol dedicat a la ‘visió de ciutat’ mostra que prop de tres quartes parts dels mataronins enquestats estan “molt o bastant satisfets” de viure a Mataró. En canvi, un 40,1% consideren que en els darrers dos anys la ciutat ha empitjorat, un percentatge força superior al que es va detectar en l’enquesta de 2010 (34,3%) i que triplica la de fa 10 anys (13,2%). Respecte a les perspectives d’evolució de Mataró en els propers 2 anys, un 32,8% consideren que la ciutat anirà a millor, mentre que un 33,6% contesten que empitjorarà. La majoria d’enquestats (45,8%) consideren que el seu barri està millor que el conjunt de Mataró, excepte en el cas dels habitants de Rocafonda i el Palau Escorxador. Entre els aspectes positius que destaquen els mataronins de la seva ciutat, el premi se l’endú la platja i el mar, amb un 30,3%. Més d’un 50% responen alguna qüestió relacionada amb la ubicació geogràfica de la capital del Maresme com a tret positiu.
L’Ajuntament rep una nota de 5,5
La valoració de la gestió municipal no mostra gaires novetats respecte a edicions anteriors de l’estudi, malgrat que per primer cop analitza el nou govern de CiU a l’Ajuntament (amb dades de novembre i desembre). L’Ajuntament rep una nota de 5,5, dos dècimes per sota que l’any 2010. El 18,1% dels enquestats li atorguen un suspens. Entre els diferents àmbits de gestió, els més ben valorats són les platges, el transport públic i la recollida d’escombraries, mentre que el pitjor, de llarg, és l’aparcament, amb un 3,2 de nota mitjana (l’únic que suspèn, seguint la tradició de totes les enquestes realitzades). Quan es demana als enquestats que citin una actuació concreta positiva de l’Ajuntament, un 47% no sap citar-ne cap.
Un 25% dels participants a l’enquesta consideren que les polítiques d’ocupació són el projecte és necessari per al futur de Mataró. Respecte als projectes de ciutat més destacats dels darrers anys, el més conegut és el del Corte Inglés (un 97,6% saben que s’instal•larà a la ciutat) mentre que el més ben valorat, amb un 8,6 de nota, és el TecnoCampus. Pel que fa al coneixement, ús i valoració d’equipaments, s’ha preguntat per cinc casos concrets: Can Gassol, Museu Bassat, Can Xalant, Tres Roques i Casa Capell. El més conegut, sorprenentment, és el centre de creació escènica (el 61,7% afirma conèixer-lo, tot i que només un 15% l’ha utilitzat) per davant del Museu Bassat (més d’un 48% desconeix l’existència d’aquest equipament). La Ca sa Capell és el cas menys conegut i utilitzat, segons l’enquesta.