Tots els indicadors ens diuen que la situació de la nostra economia pot empitjorar, no s'ha tocat fons ni de bon tros. S'està produint una profunda ruptura del teixit productiu i no només en empreses i sectors madurs, també en activitats que incorporen major valor afegit, així com la frustració de projectes empresarials viables com a conseqüència de la falta de liquiditat.
El més trist es que res ens fa pensar que alguna cosa hagi canviat en aquests darrers mesos, i tot apunta a que la situació financera de les empreses segueix sent el principal problema, seguit de l'evolució de la demanda. A més les mesures engegades per les administracions estatal i nacional han tingut escassos resultats.
Pel que fa a la destrucció d'ocupació, segueix amb una tendència alcista, tot i que mitigada pels efectes del pla per als ajuntaments, el pla Renove de l'automoció i la temporada turística. No obstant això, les previsions del sindicat és que aquestes mesures s'esgotin a partir d'octubre, si no es perllonguen en alguns casos aquestes o s'engeguen altres de noves. Sabem a més, que un terç de les suspensions de contractes poden derivar en rescissió, una vegada esgotades les mesures. Per altra banda cal que es sàpiga que la major destrucció d'ocupació es fa per la via dels acomiadaments individuals que representa gairebé el doble que la que es produeix per mitjà dels expedients de Regulació d'Ocupació.
Les propostes que es varen fer des del sindicat de CCOO de Catalunya el mes de juny passat segueixen totes vigents, per tant tenen la mateixa rellevància i passo a enumerar-les.
1. Desenvolupament urgent de la Llei de Política Industrial, aprovada el passat 17 de juny 2009, pel Parlament de Catalunya.
2. Impulsar espais sectorials per a consensuar propostes, la seva aplicació i seguiment en els sectors, entre organitzacions sectorials empresarials i sindicals.
3. Desbloquejar per part de les organitzacions, els convenis sectorials i d'empresa que en aquests moments es troben en punt mort o en processos de judicialització, obeint aquesta situació al intent d'alguns sectors empresarials una vegada més a aprofitar-se de la crisi general, actitud que incideix en una contenció del consum.
4. És urgent engegar tots els instruments de política industrial, AC1O, AVANÇA, sòl industrial, priorització de les polítiques d'R D i.
5. Elaborar un mapa dels sectors i comarques que estan sofrint un major impacte de la crisi, amb l'objectiu d'elaborar programes de reindustrialització.
6. Engegar, amb caràcter urgent, un programa de polítiques socials que doni cobertura a totes les persones que no rebin cap tipus de prestació, en coordinació amb les que es puguin derivar a nivell de l'estat, implementant aquestes en alguns casos o establint altres noves en altres (aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania contemplada en el nou Estatut d'Autonomia).
7. Reforma de la Formació Professional (consens entre organitzacions sindicals, empresarials i el Govern de la Generalitat). Mentre això es produeix, és necessari un pla de xoc perquè totes les persones que estan en atur tinguin l'obligació i la possibilitat d'estar formant-se, prioritzant l'orientació formativa a aquells sectors de futur (Mediambient, energies alternatives, atenció a les persones depenents,) i donant cobertura a aquelles professions en les quals existeix un major dèficit de professionals.
8. Redimensionar l'Institut Català de Finances, dotant-lo de més recursos tècnics, humans i sobretot econòmics, perquè pugui jugar un paper útil i efectiu en les polítiques industrials, les empreses i els autònoms.
9. S'haurien d'estudiar els marges possibles d'endeutament per a afrontar l'actual situació si de debò hi ha voluntat política d'intervenir eficaçment davant la situació de crisi, ja que com més temps es trigui, menys eficàcia tindran les mesures i major dèficit es produirà en el futur degut a la falta d'ingressos, provocat per una menor activitat. Això suposaria més persones en atur, alhora que impedir que Catalunya estigui millor situada per a la sortida de la crisi.
Totes elles son propostes raonades i raonables i ara, davant la situació tant difícil que estem vivim, és més necessari que mai el consens, polític i social, i que qui te la responsabilitat de governar ho faci.
El més trist es que res ens fa pensar que alguna cosa hagi canviat en aquests darrers mesos, i tot apunta a que la situació financera de les empreses segueix sent el principal problema, seguit de l'evolució de la demanda. A més les mesures engegades per les administracions estatal i nacional han tingut escassos resultats.
Pel que fa a la destrucció d'ocupació, segueix amb una tendència alcista, tot i que mitigada pels efectes del pla per als ajuntaments, el pla Renove de l'automoció i la temporada turística. No obstant això, les previsions del sindicat és que aquestes mesures s'esgotin a partir d'octubre, si no es perllonguen en alguns casos aquestes o s'engeguen altres de noves. Sabem a més, que un terç de les suspensions de contractes poden derivar en rescissió, una vegada esgotades les mesures. Per altra banda cal que es sàpiga que la major destrucció d'ocupació es fa per la via dels acomiadaments individuals que representa gairebé el doble que la que es produeix per mitjà dels expedients de Regulació d'Ocupació.
Les propostes que es varen fer des del sindicat de CCOO de Catalunya el mes de juny passat segueixen totes vigents, per tant tenen la mateixa rellevància i passo a enumerar-les.
1. Desenvolupament urgent de la Llei de Política Industrial, aprovada el passat 17 de juny 2009, pel Parlament de Catalunya.
2. Impulsar espais sectorials per a consensuar propostes, la seva aplicació i seguiment en els sectors, entre organitzacions sectorials empresarials i sindicals.
3. Desbloquejar per part de les organitzacions, els convenis sectorials i d'empresa que en aquests moments es troben en punt mort o en processos de judicialització, obeint aquesta situació al intent d'alguns sectors empresarials una vegada més a aprofitar-se de la crisi general, actitud que incideix en una contenció del consum.
4. És urgent engegar tots els instruments de política industrial, AC1O, AVANÇA, sòl industrial, priorització de les polítiques d'R D i.
5. Elaborar un mapa dels sectors i comarques que estan sofrint un major impacte de la crisi, amb l'objectiu d'elaborar programes de reindustrialització.
6. Engegar, amb caràcter urgent, un programa de polítiques socials que doni cobertura a totes les persones que no rebin cap tipus de prestació, en coordinació amb les que es puguin derivar a nivell de l'estat, implementant aquestes en alguns casos o establint altres noves en altres (aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania contemplada en el nou Estatut d'Autonomia).
7. Reforma de la Formació Professional (consens entre organitzacions sindicals, empresarials i el Govern de la Generalitat). Mentre això es produeix, és necessari un pla de xoc perquè totes les persones que estan en atur tinguin l'obligació i la possibilitat d'estar formant-se, prioritzant l'orientació formativa a aquells sectors de futur (Mediambient, energies alternatives, atenció a les persones depenents,) i donant cobertura a aquelles professions en les quals existeix un major dèficit de professionals.
8. Redimensionar l'Institut Català de Finances, dotant-lo de més recursos tècnics, humans i sobretot econòmics, perquè pugui jugar un paper útil i efectiu en les polítiques industrials, les empreses i els autònoms.
9. S'haurien d'estudiar els marges possibles d'endeutament per a afrontar l'actual situació si de debò hi ha voluntat política d'intervenir eficaçment davant la situació de crisi, ja que com més temps es trigui, menys eficàcia tindran les mesures i major dèficit es produirà en el futur degut a la falta d'ingressos, provocat per una menor activitat. Això suposaria més persones en atur, alhora que impedir que Catalunya estigui millor situada per a la sortida de la crisi.
Totes elles son propostes raonades i raonables i ara, davant la situació tant difícil que estem vivim, és més necessari que mai el consens, polític i social, i que qui te la responsabilitat de governar ho faci.