Quan em pregunten com
el defi niria, jo sempre
dic que és una persona
profundament coherent. I crec que
això és el que retrata la pel·lícula:
trenta anys després continua cantant
pels mateixos motius i en la
mateixa llengua. Tot i que potser si
hagués canviat de llengua i d'idees
li hauria sortit més rendible. Així
defi neix l'arenyenc Lluís Danés Lluís
Llach, el protagonista de la seva
primera pel·lícula: Llach, la revolta
permanent. El documental es projecta aquest dilluns, dia 9, al Teatre Monumental.
Lluís Danés és director d'escena, escenògraf, creador d'espectacles teatrals i realitzador de muntatges audiovisuals. A partir d'amics comuns en el món teatral, Llach i Danés es van conèixer i van començar a col·laborar. Des de 1999, Danés col·labora amb Llach com a escenògraf dels espectacles Poetes, Tríade, Jocs, Germanies i, darrerament, Tranuites Circus. Al realitzador maresmenc feia temps que li rondava pel cap la idea de fer un documental sobre la fi gura de Llach. Quan vam començar a treballar sobre el tema, vam veure que un moment que sintetitzava molt bé la trajectòria i la coherència del Lluís era el Campanades a mort, que implica la lluita social contra la injustícia i, a partir d'aquí, vam començar a estirar el fil.
La història d'una cançó
Llach, la revolta permanent és la història d'una cançó, Campanades a mort, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. El 3 de març de 1976, durant una assemblea de treballadors a Vitòria, la policia va matar cinc persones i va ferir-ne de bala cent més. Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach compon Campanades a mort. L'any passat, trenta anys després dels fets de Vitòria, Llach va tornar al País Basc i va cantar la peça en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març.
La pel·lícula combina un viatge físic, que és el de Llach anant de Porrera fi ns a Vitòria per participar en el concert commemoratiu amb un viatge en el temps, des que Llach comença a cantar fi ns que s'assabenta dels assassinats de Vitòria. Crec que pot ser interessant per a gent com jo, que coneixia el Campanades a mort, però els fets no els vaig conèixer a fons fi ns que no estava treballant en la pel·lícula.
Ara que el cantautor de Verges es retira dels escenaris, Lluís Danés pensa que el Llach agitador es mantindrà per sobre de l'artista. Si vol opinar, opinarà. Crec que no podrà tenir la boca tancada, encara que, com a músic, ja no estigui a primera fila.
Lluís Danés és director d'escena, escenògraf, creador d'espectacles teatrals i realitzador de muntatges audiovisuals. A partir d'amics comuns en el món teatral, Llach i Danés es van conèixer i van començar a col·laborar. Des de 1999, Danés col·labora amb Llach com a escenògraf dels espectacles Poetes, Tríade, Jocs, Germanies i, darrerament, Tranuites Circus. Al realitzador maresmenc feia temps que li rondava pel cap la idea de fer un documental sobre la fi gura de Llach. Quan vam començar a treballar sobre el tema, vam veure que un moment que sintetitzava molt bé la trajectòria i la coherència del Lluís era el Campanades a mort, que implica la lluita social contra la injustícia i, a partir d'aquí, vam començar a estirar el fil.
La història d'una cançó
Llach, la revolta permanent és la història d'una cançó, Campanades a mort, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. El 3 de març de 1976, durant una assemblea de treballadors a Vitòria, la policia va matar cinc persones i va ferir-ne de bala cent més. Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach compon Campanades a mort. L'any passat, trenta anys després dels fets de Vitòria, Llach va tornar al País Basc i va cantar la peça en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març.
La pel·lícula combina un viatge físic, que és el de Llach anant de Porrera fi ns a Vitòria per participar en el concert commemoratiu amb un viatge en el temps, des que Llach comença a cantar fi ns que s'assabenta dels assassinats de Vitòria. Crec que pot ser interessant per a gent com jo, que coneixia el Campanades a mort, però els fets no els vaig conèixer a fons fi ns que no estava treballant en la pel·lícula.
Ara que el cantautor de Verges es retira dels escenaris, Lluís Danés pensa que el Llach agitador es mantindrà per sobre de l'artista. Si vol opinar, opinarà. Crec que no podrà tenir la boca tancada, encara que, com a músic, ja no estigui a primera fila.