El publicista Lluís Bassat, un dels col·leccionistes més importants de l’Estat espanyol, vol crear un museu d’art a Mataró, a través de la seva Fundació Carmé i Lluís Bassat. Bassat donarà a conèixer la seva iniciativa a l’alcalde, Joan Antoni Baron, després de ser desestimada pel municipi de Sant Andreu de Llavaneres, on ell resideix. Un projecte de gran envergadura que, si es fa realitat, es convertirà en un centre artístic de referència en l’àmbit estatal i europeu. La cita entre Bassat i Baron, a la que probablement també assistirà el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, és aquest divendres, 26 d’octubre, en un dinar a residència barcelonina del col·leccionista. Aquests són els punts claus de la negociació, segons el projecte presentat a Llavaneres.
El projecte
Un museu d’art català contemporani, en un edifici de 9.000m2, més gran que centres com , el Museu Picasso o , i amb l’ambició de ser un referent internacional. L’edifici acolliria una extensa col·lecció permanent, a més d’un programa de dues o tres exposicions temporals cada any que aprofundeixin en els artistes presents a la mostra permanent i que fossin itinerants per centres de l’estranger. A més, el museu inclouria un auditori, tallers i espais de trobada entre artistes consagrats i creadors emergents..
La col·lecció
Lluís Bassat posseeix unes 1.500 obres d’art, de les quals prop d’un miler s’exposarien permanentment. La idea és articular el museu entorn de l’art contemporani català, des de la dècada dels 50 fins l’actualitat i convertir el centre en un pont entre el MNAC i el MACBA. La col·lecció de Bassat parteix dels artistes de Dau al Set i inclou pintures i escultures de Picasso, Miró, Tàpies, Guinovart, Ràfols Casamada, Subirach, Marcel Martí o Erwin Bechtold, entre molts altres. La joia de la corona: un quadre de Picasso de 1967, que pertany a la sèrie Els Mosqueters, que respon a l’admiració que el pintor malagueny professava per Rembrandt i els pintors del Segle d’Or. L’equip que hi ha darrere del projecte treballa actualment per completar la col·lecció privada amb noves obres i donar-li un caire museogràfic.
La seu
Un edifici de nova planta que es desenvoluparia en tres fases, de 3.000m2 cada una, fins arribar als 9.000m2. El projecte s’ha encarregat a l’estudi B720, dirigit pels arquitectes Fermín Vázquez, Adriana Plasència i la filla del col·leccionista, Ana Bassat. El projecte arquitectònic, però, queda a expenses de si l’Ajuntament de Mataró ofereix un espai per construir un edifici de nova planta o bé proposa encabir la col·lecció en un edifici ja existent. Tot i que Bassat acudeix a la reunió amb un projecte arquitectònic dibuixat i acabat, aquest no ha de ser condició sine qua non i el col·leccionista es mostrarà flexible per adequar la seva oferta a la proposta de Mataró.
La directora
Núria Poch porta un any dedicada exclusivament al projecte de Lluís Bassat. Fins llavors, era la directora de Guinovart, ubicada a Agramunt. El col·leccionista coneix a Poch des de que ella treballava en una galeria de Barcelona on acudia regularment per adquirir obres.
El finançament
i Lluís Bassat promouria el museu amb l’Ajuntament de Mataró, amb condicions encara per determinar. En tot cas, tal i com estava previst en el projecte de Llavaneres, es buscaria la complicitat d’altres administracions, com o [banner-AMP_5]
La gestió
El museu seria gestionat com una Fundació Privada amb suport públic, presentant força similituds amb centres com Casas, creada pel farmacèutic i col·leccionista Antoni Vila Casas i dedicada a la difusió cultural del seu fons. Altres centres similars són Guinovart d’on prové Núria Poch, o , que s’ha inaugurat enguany a Barcelona. [banner-AMP_6]
El calendari
Bassat va projectar el Museu a Llavaneres a tres anys vista. Però Mataró difícilment podrà assumir aquests terminis, tenint en compte que ja té altres projectes entre mans, com el Museu de Can Marfà o el TecnoCampus