En pocs dies a l’Ajuntament de Mataró se li han acumulat, per pura coincidència, l’atorgament de diverses distincions a persones i entitats: medalles de la ciutat, un fill adoptiu i un mataroní il·lustre.
El Col·legi Cor de Maria ha rebut la Medalla de la Ciutat, que abans ja havien obtingut altres centres religiosos de llarga presència a la ciutat (Escola Pia, Valldemia, etc.). I d’altra banda s’ha reconegut com a ‘Fill adoptiu a títol pòstum’ a l’alcalde màrtir Josep Abril, republicà federal, i entra a la ‘Galeria de Mataronins Il·lustres’, l’arqueòleg i historiador tenaç, delicat dibuixant i fervent defensor del patrimoni Marià Ribas.
El fet està bé, i jo mateix sempre he estat partidari de reconeixements d’aquest tipus quan lo cosa s’ho val. És lloable i positiu que una ciutat o un país reconeguin les persones i col·lectius que han destacat en la seves activitats o que han aportat molt a la societat, al bé comú. De tota manera, cal anar amb compte. No es pot generalitzar ni mancar de rigor. Llavors perden sentit i es banalitzen.
Hi ha mèrits personals o de grup que són indiscutibles, més enllà del paper que han jugat les entitats de llarga durada, que els ha tocat viure èpoques diverses i contradictòries. També hi ha qui que cerca honors i fa bandera dels seus propis mèrits. I encara hi ha qui -potser amb més mèrits- per modèstia o per pudor els ha defugit. Conec exemples de tots els casos.
El Col·legi Cor de Maria ha rebut la Medalla de la Ciutat, que abans ja havien obtingut altres centres religiosos de llarga presència a la ciutat (Escola Pia, Valldemia, etc.). I d’altra banda s’ha reconegut com a ‘Fill adoptiu a títol pòstum’ a l’alcalde màrtir Josep Abril, republicà federal, i entra a la ‘Galeria de Mataronins Il·lustres’, l’arqueòleg i historiador tenaç, delicat dibuixant i fervent defensor del patrimoni Marià Ribas.
El fet està bé, i jo mateix sempre he estat partidari de reconeixements d’aquest tipus quan lo cosa s’ho val. És lloable i positiu que una ciutat o un país reconeguin les persones i col·lectius que han destacat en la seves activitats o que han aportat molt a la societat, al bé comú. De tota manera, cal anar amb compte. No es pot generalitzar ni mancar de rigor. Llavors perden sentit i es banalitzen.
Hi ha mèrits personals o de grup que són indiscutibles, més enllà del paper que han jugat les entitats de llarga durada, que els ha tocat viure èpoques diverses i contradictòries. També hi ha qui que cerca honors i fa bandera dels seus propis mèrits. I encara hi ha qui -potser amb més mèrits- per modèstia o per pudor els ha defugit. Conec exemples de tots els casos.