A dos quarts de nou en punt, els darrers espectadors que accedien al Parc Central per la porta de l'esquerra corrien per no quedar-se a darrera de tot un cop comencés el concert. Al cap de deu minuts, un joc de llums blanques i d'acords de teclat anunciava l'inici de l'actuació. Els components del grup homes baix, guitarra, teclats i la bateria, en segona fila- quedaven illuminats per les llums tot fent el passadís perquè entrés la cantant del grup, Amaia, fent desbordar l'ambient, vestida amb un conjunt negre i de pell. Va agafar el micro Bona nit, Mataró!, va començar a fer embogir el públic amb les cançons que parlen d'amors i quotidianitat. La gent, que omplia de gom a gom tota la pista central del Parc, saltava i ballava amb cada cançó, sobretot en les seves tornades enganxoses. I mira que el dia abans havien tocat a Pamplona, ja. Per alguna cosa Lo que te conté mientras te hacías la dormida deu haver venut ja 700.000 discos a tot el món.
El concert va ser un èxit i prova d'això és que la gent va venir de tot arreu tan del Maresme com de les comarques immediates- i de fet el concert estava adreçat a tota aquella gent no els va poder veure a la darrera actuació a Barcelona, a principis de juliol. Cristina Poll i Andrea López, per exemple, venien d'Alella i, amb onze anys, eren de les més petites de la festa i es mostraven especialment tocades per la cantant del grup: Ens agrada molt com canta, la seva veu i com és ella, deien. La seva cançó preferida era Rosas, el single del nou disc. El públic, però, majoritàriament rondava la vintena. La Paula Romero, per exemple, en tenia 25 i havia vingut de Sant Cugat del Vallès: M'agrada molt l'últim disc, assegurava. No es recordava del nom de les cançons, però si del número que ocupaven en el disc, senyal que gira sovint al seu reproductor.
El concert va ser un èxit i prova d'això és que la gent va venir de tot arreu tan del Maresme com de les comarques immediates- i de fet el concert estava adreçat a tota aquella gent no els va poder veure a la darrera actuació a Barcelona, a principis de juliol. Cristina Poll i Andrea López, per exemple, venien d'Alella i, amb onze anys, eren de les més petites de la festa i es mostraven especialment tocades per la cantant del grup: Ens agrada molt com canta, la seva veu i com és ella, deien. La seva cançó preferida era Rosas, el single del nou disc. El públic, però, majoritàriament rondava la vintena. La Paula Romero, per exemple, en tenia 25 i havia vingut de Sant Cugat del Vallès: M'agrada molt l'últim disc, assegurava. No es recordava del nom de les cançons, però si del número que ocupaven en el disc, senyal que gira sovint al seu reproductor.