S'ha iniciat la prèvia a Les Santes amb la inauguració de la tradicional exposició de fotografies de l'anterior edició que enguany porten la signatura de Soler&Balcells.
Cada any el repte de l'exposició de Santes és més difícil, complex i costerut. Han estat tants els angles de captació de la festa que la volta de més del cargol exigeix cada vegada més una perspectiva innovadora i agosarada per intentar fugir de tòpic i repeticions. Soler&Balcells ho ha entès molt bé i ens presenta una mostra que essent en certa manera com totes, s'ha volgut diferenciar en els fons i la forma apostant per la imatge visual multimèdia, amb la seva visió acompanyada del só, un element sempre oblidat i sense el qual no es pot entendre el concepte general de la mateixa, i a més vestint l'espai amb una veritable pluja d'imatges que obliguen a la contemplació personalitzada i a entrar de totes totes, en la juguesca del creador.
A bon segur que aquesta serà una mostra controvertida L'encert en obviar al públic que esdevé en secundari, tan sols elevat a protagonista en el reflex de la cara posterior de les fotografies, i apostar per una descontextualització gràfica dels fets per incidir en el detall que li dona vida, no plaurà gens al Sr Pep i a la Sra Maria que es deleixen cada any per trobar al net, la jove o al veí, però en canvi serà ben aplaudit per aquells que volem cercar un quelcom més. Per aquells que ens quedem més amb el fons que no amb l'estereotip formal de certes tradicions convertides en llei.
És per això que cal dir sense embuts que aquesta és una de les més brillants exposicions de Santes de fa molts anys. La seva plasmació en vistes seqüencials, encara que en diverses ocasions aquest concepte distregui al conjunt de l'acte retratat, permet en canvi viure l'acte en la seva totalitat malgrat la seva dispersió en el temps, i fer-ho de manera més intensa degut a l'afegitó del so,
Però a més, Soler&Balcells no desentona gens en la tècnica i el concepte fotogràfic en que aconsegueix sempre l'adequat enquadrament per definir en la pràctica, el bon concepte mental que és l'eix clau per entendre l'exposició.
És per això que us recomanem amplament la seva visita. I fer-ho amb temps per poder seure i seguir atentament totes les imatges que van apareixent en un etern bucle d'imatge i só, que encisa, captiva i sedueix.
Una exposició digne d'un bon artista, com és el cas de Soler&Balcells, un nom que no hauria de caure en l'oblit per part de ningú.
Cada any el repte de l'exposició de Santes és més difícil, complex i costerut. Han estat tants els angles de captació de la festa que la volta de més del cargol exigeix cada vegada més una perspectiva innovadora i agosarada per intentar fugir de tòpic i repeticions. Soler&Balcells ho ha entès molt bé i ens presenta una mostra que essent en certa manera com totes, s'ha volgut diferenciar en els fons i la forma apostant per la imatge visual multimèdia, amb la seva visió acompanyada del só, un element sempre oblidat i sense el qual no es pot entendre el concepte general de la mateixa, i a més vestint l'espai amb una veritable pluja d'imatges que obliguen a la contemplació personalitzada i a entrar de totes totes, en la juguesca del creador.
A bon segur que aquesta serà una mostra controvertida L'encert en obviar al públic que esdevé en secundari, tan sols elevat a protagonista en el reflex de la cara posterior de les fotografies, i apostar per una descontextualització gràfica dels fets per incidir en el detall que li dona vida, no plaurà gens al Sr Pep i a la Sra Maria que es deleixen cada any per trobar al net, la jove o al veí, però en canvi serà ben aplaudit per aquells que volem cercar un quelcom més. Per aquells que ens quedem més amb el fons que no amb l'estereotip formal de certes tradicions convertides en llei.
És per això que cal dir sense embuts que aquesta és una de les més brillants exposicions de Santes de fa molts anys. La seva plasmació en vistes seqüencials, encara que en diverses ocasions aquest concepte distregui al conjunt de l'acte retratat, permet en canvi viure l'acte en la seva totalitat malgrat la seva dispersió en el temps, i fer-ho de manera més intensa degut a l'afegitó del so,
Però a més, Soler&Balcells no desentona gens en la tècnica i el concepte fotogràfic en que aconsegueix sempre l'adequat enquadrament per definir en la pràctica, el bon concepte mental que és l'eix clau per entendre l'exposició.
És per això que us recomanem amplament la seva visita. I fer-ho amb temps per poder seure i seguir atentament totes les imatges que van apareixent en un etern bucle d'imatge i só, que encisa, captiva i sedueix.
Una exposició digne d'un bon artista, com és el cas de Soler&Balcells, un nom que no hauria de caure en l'oblit per part de ningú.