A Mataró tothom parla de Les Santes, la seva Festa Major. És el principal atribut pel que es coneix la capital del Maresme i exerceix de nom propi de la festa. El nom de fa referència a Santa Juliana i Santa Semproniana, que la ciutadania va escollir com a patrones de Mataró l’any 1852 votant-ho en un referèndum després de dècades de devoció. Per això, també, l’arquitectura festiva s’articula al voltant de la diada del 27 de juliol, onomàstica de les dues Santes. És quan la Festa Major creix més enllà de l’estricte sentit religiós que se subjectiva Les Santes, amb l’article sempre en majúscula, com a denominació popular i compartida de la Festa Major de Mataró.
Els mataronins s’omplen la boca al parlar de Santes però és patent que, en l’estricte sentit religiós, els noms reals de les dues patrones sigui notablement menys conegut. Podeu fer la prova: pregunteu pel nom de les dues Santes i veureu com força gent vacil·la o dubta, quan no erra directament, i ho fa sobretot amb ‘la segona’ santa de les dues, Santa Semproniana. No és que se li pugui tenir mania de cap mena, perquè de fet les Santes són dues que van sempre aplegades, juntes, binàries i indistintes l’una de l’altra. Però Semproniana sembla que perd passada al costat de Juliana. De fet podríem arribar-nos a preguntar si hi ha alguna mena de penyora o maledicció associada a una de les dues Santes.
Les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró, són un dels exemples més singulars de santedat representada en parella i de forma gairebé indistingible. A la iconografia i en la majoria d’actes populars i litúrgics, apareixen sempre juntes, vestides igual, amb els mateixos atributs (la palma del martiri, la corona i, a vegades, la roda de molí com a instrument del seu suplici). No hi ha pràcticament cap element que individualitzi l’una respecte de l’altra, ni en la tradició oral ni en la visual. Aquesta manera de presentar-les reforça una concepció binària de la devoció: no es venera una santa, sinó la parella, indivisible i simètrica.
- Aquest tipus de “sants binaris” no és exclusiu de Mataró. En trobem d’altres casos, sobretot en contextos hagiogràfics antics, en què dos màrtirs són venerats conjuntament. Els Sants Cosme i Damià o els mateixos Sants Innocents en poden ser altres exemples.
Pobra Semproniana
Que Juliana i Semproniana no estan al mateix nivell, a Mataró, a efectes pràctics per més que la devoció -i la Missa, les relíquies, els goigs- sigui del tot binària és una evidència que és alhora curiosa i fefaent. Per exemple, amb els noms de les mataronines. Cada any dins els actes de Les Santes es fa la recepció oficial a l’Ajuntament a les Julianes i Sempronianes però el balanç no pot ser més desigual. Hi ha a Mataró, segons dades oficials, 99 Julianes entre primers i segons noms i una sola Semproniana. Amb aquestes xifres el percentatge es fa sol.
És cert que hi ha una Juliana Semproniana, de nom compost i una Clara Semproniana que ‘acompanya’ l’única Semproniana perquè la corrent en contra no l’aclapari. Però la tendència és ben clara. A què es pot deure, més enllà de les modes i tendències que sempre compten en l’elecció de noms?
La Juliana triomfa, la Semproniana…
Hi ha més exemples de la desigualtat entre Santes, de la maledicció de la Semproniana. Per exemple, la Juliana és el nom de la beguda de Les Santes que se serveix amb gran èxit popular cada 28 de juliol a Requisits. Veient-ne l’èxit, hi ha hagut no una sinó dues temptatives de crear una rèplica amb nom de l’altra santa. El resultat no va acabar d’acompanyar.[banner-AMP_5]
La primera beguda Semproniana la va parir la cooperativa que portava l’enyorada Taverna Atzucac l’any que van encarregar-se de les barres de Les Santes. Molts anys des de les barres s’intenta apostar per algun canvi i aquell cop l’Atzucac va parir la Semproniana que era, atenció al record, un licor de pèsol del Maresme. Oriol Montserrat recorda que “volíem fer quelcom diferent i posar-li Semproniana: buscàvem un producte del Maresme i se’ns va acudir el pèsol, del que no s’havia fet cap alcohol. A través d’un conegut que es dedicava als destil·lats vam fer això, una essència, un destil·lat del pèsol amb el que vam fer el licor”.[banner-AMP_6]
La Semproniana no va triomfar gaire, de fet en va sobrar molta. Montserrat creu que “ho vam fer corrents, amb pocs mesos. Crec que si ho haguéssim treballat amb més temps hauríem afinat millor el producte i hauria sortit més bo i bebible”. Com a anècdota apunta que amb els litres que van sobrar van optar per embotellar-los en ampolles petites, com de petaca i en van vendre l’any següent a la Fira del Pèsol de Llavaneres. [banner-AMP_7]
El nom de Semproniana
El juliol del 2008 va néixer una altra Juliana amb forma de beguda. L’artífex va ser Can Monserrat, el celler de Santa Maria al rovell de l’ou del Centre de Mataró. Pere Cruz volia ampliar la nòmina de begudes pròpies de Les Santes i alhora honorar a Santa Semproniana i va inventar-se un còctel. “Un producte autòcton i amb una identitat relacionada amb Mataró, que té per objectiu esdevenir un producte típic que contribueixi a promocionar la ciutat”. El còctel era una beguda d’elaboració pròpia, feta a partir d’una base de cava. Tenia un gust afruitat a la boca i un final sec i estava pensat per beure-la en fresc, en copa de cava. L’etiqueta del còctel Semproniana era un original d’Àlex Valls, que tenia com a referència els cartells modernistes, però fent-ne una lliure interpretació. La noia que hi apareixia era una de les dues patrones de la ciutat, que en una mà sosté la mata de Mataró i en l’altra una copa de còctel. Una molt bona etiqueta.[banner-AMP_8]
El celler mataroní va mantenir durant anys la producció de Semproniana però a nivell legal va haver de deixar d’embotellar-ne. Can Monserrat, però, no s’ha quedat pas de braços creuats i embotella ‘el cava de Les Santes’ amb etiquetes dedicades a efemèrides de l’any. El d’aquest any va dedicat a les Diablesses, que fan 40 anys. A més, el cava de Can Monserrat serveix per completar el preparat de Juliana que venen a Manolo i Olga, la botiga del costat. [banner-AMP_9]
El cas del Semproniana Market
El Semproniana Market va ser una proposta cultural i comercial que va veure la llum a Mataró amb la voluntat de sacsejar el panorama local. Tot i l’èxit de convocatòria i l’ambient vibrant que es va generar, la iniciativa no va tenir continuïtat. Un dels seus impulsors, Gerard Clavell, recorda aquell projecte amb un somriure nostàlgic i una certa recança: “Va ser una idea agosarada, diferent i amb molta personalitat, però potser ens va faltar temps o suport per consolidar-la”.
L’esdeveniment es va concebre com un mercat alternatiu, amb parades de creadors locals, música en directe, gastronomia i una estètica molt cuidada, que fugia del format de fira tradicional. L’objectiu, segons Clavell, era oferir una experiència completa: “Volíem que la gent vingués no només a comprar, sinó a passar-hi estona, descobrir coses noves, menjar bé i sentir que allò era molt nostre”.[banner-AMP_10]
L’origen del nom va ser curós. “Un dia se’ns va acudir dir-li Semproniana perquè tot es fa amb nom de Juliana. Al principi ens semblava lleig, llarg i amb poc ganxo però com que no teníem més idees i el grup de Whatsaap ja es deia Semproniana Market i li vam agafar carinyo. Ja no vam plantejar un altre nom, quasi per casualitat”, explica Clavell.[banner-AMP_11]
L’anècdota amb el nom va arribar en la segona edició. “Va venir una senyora que es deia Semproniana i ens va donar les gràcies dient-li que li feia molta il·lusió que es fes quelcom amb el seu nom. Li vam acabar donant una samarreta i un got perquè duia ‘el seu nom’.. fins i tot ens vam fer una foto amb ella!”, recorda.[banner-AMP_12]
La sensació d’aquella senyora estava més que justificada. Encara avui, a Mataró, per molt que sempre es parli de les dues Santes n’hi ha una força menys ‘agraciada’ que l’altra.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta [banner-AMP_13]