Mataró ha vist empitjorar el temps de viatge en tren fins a Barcelona, però la capital del Maresme no és, ni de bon tros, una de les ciutats que surt més malparada de la comparativa general de la xarxa ferroviària catalana. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen d’una anàlisi de l’ACN elaborada a partir dels horaris oficials de maig del 2000 i de novembre del 2025, just abans de l’accident de Gelida i de les limitacions de velocitat posteriors.
L’estudi compara els trajectes més ràpids entre Barcelona i les 24 capitals de comarca connectades per Rodalies i regionals. I el diagnòstic és clar: en tots els casos els viatges són ara més lents que fa un quart de segle. En el cas de Mataró, el trajecte més ràpid fins a Barcelona-Sants és avui d’uns cinc minuts més que l’any 2000. No és una diferència menor, especialment per a una ciutat que depèn tant de la connexió ferroviària amb la capital, però sí que queda per sota de l’empitjorament registrat en altres punts del país.
Mataró, millor parada que altres capitals
És aquí on apareix el matís important per al cas mataroní. Tot i que la línia R1 del Maresme també ha perdut competitivitat en temps de trajecte, Mataró no figura entre els grans damnificats de la degradació del servei. Dit d’una altra manera, el consol per a la capital del Maresme és que no està entre les pitjors parades.
La comparativa és contundent. Segons la mateixa anàlisi de l’ACN, ciutats com Vilafranca del Penedès han passat de 53 a 70 minuts per arribar a Sants, mentre que des de les Borges Blanques el trajecte ha crescut fins a 29 minuts. També empitjoren de manera molt notable capitals com Vic, Ripoll, Lleida, Tortosa o el Vendrell. En aquest context, l’augment de cinc minuts en el cas de Mataró dibuixa una afectació més moderada, gairebé com un premi de consolació dins un panorama general molt negatiu.
El problema dels semidirectes, també al Maresme
Una de les explicacions que apunten els experts consultats per l’ACN és la desaparició o la pèrdua de pes dels trens semidirectes. El president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, sosté que hi ha hagut un increment de freqüències i de trens que s’aturen a més estacions, però que “el que no s’ha incrementat és la capacitat de la xarxa”. Això, segons explica, obliga els serveis més ràpids a compartir espai amb els que fan totes les parades, i acaba alentint-los o fent-los desaparèixer.
Aquesta lectura encaixa especialment amb el cas del Maresme. A la R1, de fet, antigament hi havia hagut serveis semidirectes, amb menys parades i temps de viatge més competitius fins a Barcelona. Amb els anys, però, el model ha anat prioritzant una major cobertura de parades i freqüències, sense que això s’hagi traduït en una ampliació real de la infraestructura. El resultat és una línia més carregada, però no necessàriament més eficient per a qui fa recorreguts complets com el de Mataró-Barcelona.
Un sistema tensionat i pendent d’inversions
L’altra gran veu experta que recull l’estudi és la de Joan Carles Salmerón, director del Centre d’Estudis del Transport, que atribueix aquesta pèrdua de velocitat a la manca d’inversions en infraestructura durant dècades. Segons ell, això ha provocat una “debilitat del sistema ferroviari”, a la qual s’hi suma ara l’impacte de les obres que s’han començat a executar en els darrers anys.
Salmerón defensa, igual que Ramírez, la necessitat de recuperar serveis més ràpids i d’acompanyar-los amb noves vies d’avançament que permetin separar els combois semidirectes dels que s’aturen a tot arreu. El debat, per tant, no és només tècnic: afecta directament la vida quotidiana de milers d’usuaris.
- Per a Mataró, la conclusió és agredolça. La ciutat no és de les que surt més malparada en l’estudi de l’ACN, però també confirma que el servei ferroviari ha empitjorat respecte de fa 25 anys.
- I en una capital com la del Maresme, que viu molt pendent del tren i de la connexió amb Barcelona per motius laborals, educatius i socials, perdre minuts és també perdre qualitat de servei.
El panorama general, doncs, permet un petit consol local, però no amaga la realitat de fons: el tren entre Mataró i Barcelona és avui més lent que abans, i el Maresme continua esperant una millora estructural que torni a fer de l’R1 una línia realment competitiva.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta