El 12 de maig s'ha celebrat l'acte d'incorporació del Dr. Pere Montserrat Recoder, eminent botànic i naturalista, a la Galeria de Mataronins Il·lustres. Es fa en vida i potser és la primera vegada a la història que es procedeix així. L'acte va ser digne, bastant solemne, però el fet en si i l'enorme vàlua de homenatjat potser mereixien més caliu.
Durant molts anys vàrem veure els mateixos mataronins il·lustres en els quadres, llavors penjats a la Sala de Plens municipal. L'alcalde Antoni Martí i Coll, liberal durant el franquisme, va voler posar-n'hi dos més, Antoni Puigblanch i Josep Puig i Cadafalch. La Falange el partit únic del règim-, que li seguia els passos, va aconseguir frenar-ho. Estava aprovat però no es varen arribar a col·locar els retrats. No va ser fins a la democràcia, i amb Joan Majó d'alcalde, que l'erudit exiliat a Londres i l'arquitecte i antic president de la Mancomunitat hi varen entrar.
Durant anys no se n'ha parlat del tema i ha estat amb l'alcalde J. A. Baron que s'ha ampliat la nòmina amb dues personalitats més, l'esmentat Dr. Montserrat i el primer catedràtic de Llengua i Literatura catalanes després de la Guerra, el Dr. Antoni Comas. Aquestes dues incorporacions no sé si obligaran a modificar l'espai on ara habiten els il·lustres, més a prop dels llimbs que de la terra.
Perquè la cosa no hauria de quedar així, tot i que en aquestes qüestions s'ha de procedir amb cura i cautela per tal que no se'n rebaixi l'exigència. Quan un nom hi entra ha de ser assumit per tothom, o gairebé, ja que són decisions que queden per sempre. Una figura que penso que hi podria ser amb tots els ets i uts és l'arquitecte Josep Goday i Casals, un dels grans noms del Noucentisme, autor de moltes escoles municipals barcelonines i co-autor amb Puig i Cadafalch del monumental estudi L'arquitectura romànica a Catalunya. I un altre que té prou mèrits, al meu criteri, és el Fill adoptiu de la Ciutat, Joan Peiró.
Durant molts anys vàrem veure els mateixos mataronins il·lustres en els quadres, llavors penjats a la Sala de Plens municipal. L'alcalde Antoni Martí i Coll, liberal durant el franquisme, va voler posar-n'hi dos més, Antoni Puigblanch i Josep Puig i Cadafalch. La Falange el partit únic del règim-, que li seguia els passos, va aconseguir frenar-ho. Estava aprovat però no es varen arribar a col·locar els retrats. No va ser fins a la democràcia, i amb Joan Majó d'alcalde, que l'erudit exiliat a Londres i l'arquitecte i antic president de la Mancomunitat hi varen entrar.
Durant anys no se n'ha parlat del tema i ha estat amb l'alcalde J. A. Baron que s'ha ampliat la nòmina amb dues personalitats més, l'esmentat Dr. Montserrat i el primer catedràtic de Llengua i Literatura catalanes després de la Guerra, el Dr. Antoni Comas. Aquestes dues incorporacions no sé si obligaran a modificar l'espai on ara habiten els il·lustres, més a prop dels llimbs que de la terra.
Perquè la cosa no hauria de quedar així, tot i que en aquestes qüestions s'ha de procedir amb cura i cautela per tal que no se'n rebaixi l'exigència. Quan un nom hi entra ha de ser assumit per tothom, o gairebé, ja que són decisions que queden per sempre. Una figura que penso que hi podria ser amb tots els ets i uts és l'arquitecte Josep Goday i Casals, un dels grans noms del Noucentisme, autor de moltes escoles municipals barcelonines i co-autor amb Puig i Cadafalch del monumental estudi L'arquitectura romànica a Catalunya. I un altre que té prou mèrits, al meu criteri, és el Fill adoptiu de la Ciutat, Joan Peiró.