En ple equador del mandat, l’alcalde de Mataró analitza el treball fet pel seu govern i els reptes pendents en un context econòmic molt advers. Joan Mora lamenta la situació en la que s'ha trobat l'Ajuntament, tot i que assegura que és la que esperava, i augura anys complicats per davant.
Ens trobem a mig mandat. Té temps per poder tirar endavant tot allò que voldria?
És evident que no. Per dos motius: l’econòmic; i que després de 30 anys de governs del mateix color, costa poder accedir a tota la informació interna. I més quan el traspàs que hi va haver es va limitar a poc més d’un foli.
Tot això es deu notar encara més sent un govern nou i sense experiència.
A Mataró en 32 anys de democràcia mai hi ha hagut alternança de govern. Calia canviar les inèrcies. Com a nou govern hem necessitat un temps d’adaptació. I el que abans feien 15 regidors, ara ho fan vuit.
I amb situació econòmica molt negativa.
És la dificultat més important. En l’anterior mandat, el govern jurava que s’estava pagant als proveïdors a 60 dies. Quan nosaltres vam entrar, vam veure que la realitat era que es podia pagar a 150 dies, no pas a 60, i vam iniciar el procés per canviar-ho. Jo tenia claríssim què ens trobaríem. La realitat ens ha acabat donant la raó.
Vostès no són responsables de res en aquesta situació?
El govern actual no ha fet cap inversió, cap. Vam rebre un deute de 307 milions d’euros, avui està en 270 milions. El pressupost heretat tenia un romanent de tresoreria de 29 milions d’euros. Això són sis Angeleta Ferrer.
En què nota el ciutadà avui aquesta bona administració de la que presumeixen?
Vam evitar que l’IBI pugés en excés. Hem propiciat l’absorció per part de l’Ajuntament dels instituts d’Esports, Educació, Cultura i Promoció Econòmica. També en la fusió del grup PUMSA, reduïm la maquinària administrativa per guanyar eficiència
El deute és a canvi de molts equipaments. Que no els hauria fet vostè?
Entenem que dels 307 milions que van deixar hi ha una part normal i que nosaltres també beneiríem. Estem d’acord amb l’edifici universitari del TecnoCampus, però no amb la part immobiliària. Ni tampoc amb la rèmora absoluta de l’edifici del Rengle. No té cap sentit que un ajuntament es posi a fer pisos i a especular. Que ho faci una empresa privada.
I què poden fer vostès ara?
No podrem fer grans obres en molts anys. El que toca ara és aconseguir que l’Ajuntament sigui sostenible i eficient.
Quin planejament de futur tenen per la ciutat?
Estem en un procés de reindustralització. Podem atreure empreses de noves tecnologies, situar Mataró com a porta nord de Barcelona. També apostar pel turisme cultural, esportiu i lúdic.
Però la ciutat està preparada per atendre al turisme?
Volem posar en valor tot el patrimoni cultural que tenim. Però al seu costat, els visitants necessiten altres atractius, poder fer ‘shopping’. El comerç ha de tenir un horari continuat, no ens podem permetre el luxe de tenir turistes i visitants i que a quarts de dues les persianes estiguin abaixades.
Però avui la realitat precisament és aquesta que volen evitar.
La feina d’un govern és transformar aquesta realitat. Quan vam arribar a l’Ajuntament era impossible fer un MOW perquè hi havia carrers del centre que no es podien tancar en cap de setmana. Avui ja és possible.
I llavors, perquè no hi haurà un altre MOW fins a la primavera?
Per la voluntat del propi comerç. Sabem que no viuen el seu millor moment, però donem ara el pas endavant o potser perdem una gran oportunitat. Són ells qui han de prendre la seva decisió.
El panorama, amb la desaparició de botigues històriques, no fa ser gaire optimista.
El comerç de la ciutat, que té en el casc antic el millor entorn possible, ha de fer un plantejament. Per què els ciutadans deixen el comerç de l’entramat urbà i se’n van al comerç perifèric? Un dels motius, precisament, és perquè allà hi ha jornada contínua. Potser al centre també s’haurà de fer, encara que sigui divendres i dissabte.
Tampoc hi ajuda l’estancament amb el Corte Inglés i els seus entorns.
Vam passar d’estar a punt d’iniciar les obres, a haver de refer tot el procés per la sentència del TSJC. Ara ja no hi ha cap més impediment. La inversió que requereixen el entorns no la podem afrontar fins a propers mandats.
Quan es podrà tornar a invertir a Mataró?
Tenim un pressupost de 110 milions d’euros i en devem 270 milions. Hauríem de tancar l’ajuntament dos anys i llavors podríem començar de zero. Trigarem bastant en poder fer inversions importants. Sent realista, en els propers 5 anys la situació de l’Ajuntament serà molt difícil.
Demà divendres, dia 18, la segona part de l'entrevista
Ens trobem a mig mandat. Té temps per poder tirar endavant tot allò que voldria?
És evident que no. Per dos motius: l’econòmic; i que després de 30 anys de governs del mateix color, costa poder accedir a tota la informació interna. I més quan el traspàs que hi va haver es va limitar a poc més d’un foli.
Tot això es deu notar encara més sent un govern nou i sense experiència.
A Mataró en 32 anys de democràcia mai hi ha hagut alternança de govern. Calia canviar les inèrcies. Com a nou govern hem necessitat un temps d’adaptació. I el que abans feien 15 regidors, ara ho fan vuit.
I amb situació econòmica molt negativa.
És la dificultat més important. En l’anterior mandat, el govern jurava que s’estava pagant als proveïdors a 60 dies. Quan nosaltres vam entrar, vam veure que la realitat era que es podia pagar a 150 dies, no pas a 60, i vam iniciar el procés per canviar-ho. Jo tenia claríssim què ens trobaríem. La realitat ens ha acabat donant la raó.
Vostès no són responsables de res en aquesta situació?
El govern actual no ha fet cap inversió, cap. Vam rebre un deute de 307 milions d’euros, avui està en 270 milions. El pressupost heretat tenia un romanent de tresoreria de 29 milions d’euros. Això són sis Angeleta Ferrer.
En què nota el ciutadà avui aquesta bona administració de la que presumeixen?
Vam evitar que l’IBI pugés en excés. Hem propiciat l’absorció per part de l’Ajuntament dels instituts d’Esports, Educació, Cultura i Promoció Econòmica. També en la fusió del grup PUMSA, reduïm la maquinària administrativa per guanyar eficiència
El deute és a canvi de molts equipaments. Que no els hauria fet vostè?
Entenem que dels 307 milions que van deixar hi ha una part normal i que nosaltres també beneiríem. Estem d’acord amb l’edifici universitari del TecnoCampus, però no amb la part immobiliària. Ni tampoc amb la rèmora absoluta de l’edifici del Rengle. No té cap sentit que un ajuntament es posi a fer pisos i a especular. Que ho faci una empresa privada.
I què poden fer vostès ara?
No podrem fer grans obres en molts anys. El que toca ara és aconseguir que l’Ajuntament sigui sostenible i eficient.
Quin planejament de futur tenen per la ciutat?
Estem en un procés de reindustralització. Podem atreure empreses de noves tecnologies, situar Mataró com a porta nord de Barcelona. També apostar pel turisme cultural, esportiu i lúdic.
Però la ciutat està preparada per atendre al turisme?
Volem posar en valor tot el patrimoni cultural que tenim. Però al seu costat, els visitants necessiten altres atractius, poder fer ‘shopping’. El comerç ha de tenir un horari continuat, no ens podem permetre el luxe de tenir turistes i visitants i que a quarts de dues les persianes estiguin abaixades.
Però avui la realitat precisament és aquesta que volen evitar.
La feina d’un govern és transformar aquesta realitat. Quan vam arribar a l’Ajuntament era impossible fer un MOW perquè hi havia carrers del centre que no es podien tancar en cap de setmana. Avui ja és possible.
I llavors, perquè no hi haurà un altre MOW fins a la primavera?
Per la voluntat del propi comerç. Sabem que no viuen el seu millor moment, però donem ara el pas endavant o potser perdem una gran oportunitat. Són ells qui han de prendre la seva decisió.
El panorama, amb la desaparició de botigues històriques, no fa ser gaire optimista.
El comerç de la ciutat, que té en el casc antic el millor entorn possible, ha de fer un plantejament. Per què els ciutadans deixen el comerç de l’entramat urbà i se’n van al comerç perifèric? Un dels motius, precisament, és perquè allà hi ha jornada contínua. Potser al centre també s’haurà de fer, encara que sigui divendres i dissabte.
Tampoc hi ajuda l’estancament amb el Corte Inglés i els seus entorns.
Vam passar d’estar a punt d’iniciar les obres, a haver de refer tot el procés per la sentència del TSJC. Ara ja no hi ha cap més impediment. La inversió que requereixen el entorns no la podem afrontar fins a propers mandats.
Quan es podrà tornar a invertir a Mataró?
Tenim un pressupost de 110 milions d’euros i en devem 270 milions. Hauríem de tancar l’ajuntament dos anys i llavors podríem començar de zero. Trigarem bastant en poder fer inversions importants. Sent realista, en els propers 5 anys la situació de l’Ajuntament serà molt difícil.
Demà divendres, dia 18, la segona part de l'entrevista