Hi ha coses que no cal ni dir per saber d’on és algú. Potser és la manera com pronuncia xíndria, el fervor envers Les Santes la capacitat innata de queixar-se del cartell de Les Santes de cada any, com si fos el més important de la vida. Ser mataroní va molt més enllà del codi postal: és una manera de ser, de parlar i, sobretot, de mirar el món des del mar i amb un punt d’ironia. A continuació, repassem 10 trets curiosos, anecdòtics i amb una mica d’humor que delaten qualsevol fill o filla de Mataró —encara que intenti dissimular-ho.
No ets ben bé de Mataró si…
Si no li dius ‘El Casas’ al bus
Tot i que els més antics potser encara conserven l’arcaic “cotxe de línia” per definir l’autobús a Barcelona, el més comú a Mataró és dir-li ‘el Casas’, per referència al nom de l’empresa que el va explotar històricament i que ja fa temps que va desaparèixer absorbida pel gegant Moventis. Per anar a Barcelona en transport públic, a Mataró anem a agafar el ‘trenc’ o mirem les hores que passa ‘el Casas’. I tant si és una opció com amb l’altre és ben probable que un cop el fem servir en reneguem perquè el servei sol ser estrepitós. Hi ha l’1 o el 2 (o l’e.11. no sé què…) però el Casas és el Casas de la mateixa manera que l’hipermercat de Cabrera és el Pryca.
Si no menges sabre per Sant Simó
El 28 d’octubre és un dia normal i corrent a la resta del món però a Mataró tenim arguments per agafar-nos-el amb un somriure d’orella a orella. La raó, que és Sant Simó. Però no és que d’un dia per l’altre siguem tots piatosos i creients, no. N’hi ha que sí i n’hi ha que no, com amb tot. Però per Sant Simó toca un dels tortell més singulars de tot l’any: el Sabre. A mig matí, per dinar, berenar o sopar. Un tortell que enlloc de ser rodó té forma i nom de sabre. El sabre de Sant Simó que, si ets de Mataró, saps que has d’anar a trobar a qualsevol de les fleques o pastisseries locals.
Si no ets d’un Frankfurt o de l’altre
Els dos Franfurts històrics del Centre de Mataró són establiments germans i alhora conformen una mena de dicotomia identitària entre els mataronins. Hi ha el de la Riera, al costat de l’Ajuntament i el de la Plaça de Santa Anna. Tots dos tenen una parròquia fidel, molt èxit sempre i a tota hora i responen dues definicions que han fet fira els darrers anys. Són alhora ‘estructures d’estat’ que deien els del procés i ‘serveis de primera necessitat’ que es va posar en boga per la pandèmia. Però el curiós i ben mataroní és que sovint s’és d’un o de l’altre. Vas a un o a l’altre. Prefereixes i milites en un dels dos temples de la planxa calenta, com a forma de vida mataronina.
Si no t’han robat a la Fira
La Fira d’atraccions de Mataró és una de les cites socials més concorregudes i genuïnes de la capital del Maresme i, alhora, de tota la vida ha tingut una mena de sensació d’inseguretat associada. Des dels temps que es feia a la Riera i al Corregiment era quasi tan tradicional com la polseguera de la sorra que algun brètol et fotés els diners que els pares t’havien donat per comprar un tiquet pel Látigo, els autos de xoc o l’Skylab. Si no t’han robat a la Fira directament quan érets petit o jove és probable que et sembli que ho fan -ja saps com funcionen les percepcions- quan hi tornes amb els fills, nebots, fillols o qui sigui i et toca d’anar pagant a tu totes les atraccions a les que abans et sufragaven els pares.[banner-AMP_5]
Si no has criticat El Monstre
Un hàbit modern dels mataronins i mataronines és aprofitar que se l’albira des de pràcticament qualsevol punt de la ciutat per criticar la Torre Barceló. L’edifici més alt de la capital del Maresme que ja està enllestida i a punt perquè hi visquin els que s’hi poden permetre ha estat, reconeguem-ho, motiu de tertúlia a sales d’espera, llocs de treball, àpats de compromís, ascensors, barres de bar, dinars familiars i a tot tipus d’àmbit. Criticar El Monstre, fins i tot de forma constructiva i elogiosa, és plenament definitori del que és ser de la ciutat.[banner-AMP_6]
Si no enyores la Ronda
No ens movem gaire de la Ronda Barceló per parlar de quan el nom ‘Barceló’ no era tan important i el subjecte era ‘La Ronda’. De quan els caps de setmana fins i tot s’hi tallava el trànsit, de quan les discoteques que hi havia aplegaven gent de tot el país, i les cues es barrejaven. De quan noms com Chasis, Factoria, Equlògic, El Local, Locualo, La Cova o tants d’altres van fer d’aquesta zona l’epicentre nocturn i fester d’unes quantes generacions. Aquestes són les generacions que ara, quan es troben, treuen sempre a passejar l’enyorança per la Ronda quan segurament el que enyorem és la joventut.[banner-AMP_7]
Si no has acabat llençant caramels de Reis
Els caramels de Reis són un altre clàssic indispensable de la nacionalitat mataronina. Com si no fos prou especial l’arribada dels Reis, la seva Cavalcada s’ha convertit en una mena de barem que es valora a pes de caramel, a quantitat de caramels llançats. Des dels temps de la Cavalcada comercial, amb carrosses que anaven a preu fet, que la gent sortia a veure els Reis amb bosses buides que acabava omplint. Però el que realment és mataroní és que l’entusiasme amb que arreplegues el màxim de caramels el 5 de gener sigui inversament proporcional al cas que fas al bol de dolços recopilats que, probablement, acabis llençant quan a la brossa quan mesos després encara no els hi has fet ni cas. [banner-AMP_8]
Si no dius ‘Muntanya de la Creu’ i ‘Turó de Mata’
A llevant i a ponent de Mataró, és a dir des del primer lloc on es veu el sol al matí fins al darrer rere el qual es pon al vespre, hi tenim dues muntanyetes. No són pas gaire cosa, de fet són dos dels turons que encerclen la ciutat. El que és curiós és que tenen un nom oficial i un altre de real o popular. I és ben mataroní no saber què coi és ‘el turó de Cerdanyola’ o estranyar-se si et parlen del ‘turó d’Onofre Arnau’ perquè sempre se’ls ha conegut i dit, respectivament, com Muntanya de la Creu i Turó de Mata, respectivament. [banner-AMP_9]
Si no se t’ha fet llarg tornar de festa del Pla d’en Boet
Abans parlàvem de la Ronda, la zona lúdica d’unes generacions de mataronins que ara és probable que esperin -o que vagin a buscar- als seus fills i filles al Pla d’en Boet. La zona d’oci nocturn ja va anar tirant cap al Polígon Industrial a inicis de segle i, de fet, és de la mà de noms mítics d’abans i d’ara com Cocoa, Nivell II, Privat, Teatre, Manaus, el Clap o Miracle un autèntic pulmó festiu. El que és ben mataroní -i lògic de nit quan ja tornes, perquè vas cansat- és que ni no vius al barri del Pla d’en Boet se’t faci carregós de tornar cap a casa xino xano, ja que la ciutat a aquella hora i amb segons quin estat sembla que s’esllenegui i es faci més llunyana i que cada cop faci més pujada. [banner-AMP_10]
Si no perds el cul per en Robafaves
Com que no som massa proclius a treure pit per quasi res del que tenim, els mataronins sovint recorrem al nostre gegant, en Robafaves, quan hem de fer recompte d’allò que ens fa millors que a la resta. Mentre a tot arreu es pensen i diuen que els seus gegants són els més bonics del món, a la capital del Maresme ho fem amb tota la raó. Perdem el cul, literalment, per en Robafaves i per això fins i tot hi ha pares més entusiasmats que la canalla al darrera de la figura quan surt. [banner-AMP_11]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta