Dijous passat al ple, una veïna de Rocafonda, l'Ana María, va presentar una queixa a l'alcalde per l'excés de soroll a la nit que no la deixa descansar. És recurrent, a l'estiu mataroní, que centenars de persones fan d'espais com la Plaça Joan XXIII, el Parc Central, Can Xalant, la plaça Pepa Maca, la de Rocafonda, el Parc del Palau, la plaça Onze de Setembre, Gatassa, Pi i Maragall, Fivaller, Muralla o Miquel Biada, el seu refugi contra les altes temperatures. I és que l'excessiva calor, que va a més, i la manca d'aïllament tèrmic adequat a la majoria de les llars de la nostra ciutat, fa que la gent surti al carrer per fer més suportable el tràngol.
Les mesures posades en marxa per l'Ajuntament han estat nombroses però, fins ara, amb un èxit escàs. S'ha limitat l’ús nocturn d'algunes places com Joan XXIII o Pepa Maca, ha tornat a posar en marxa el cos de serenos de dimecres a diumenge al vespre i la matinada fins a l'octubre, i va aprovar una ordenança de civisme que no sanciona el soroll a la via pública (fet que hem denunciat per tal que es modifiqui, tot i saber que moltes d'aquestes sancions poc recorregut tindran). El problema principal, però, és l'elevat grau de permissivitat respecte al soroll i a l'excés de volum, permès en diverses activitats que vulneren i violenten el dret al descans a la mateixa llar o fins i tot d'un tranquil àpat en un restaurant. Com en tants altres casos, s'ha generalitzat al nostre país una actitud excessivament laxa o protectora respecte a l'infractor i displicent o menyspreadora en relació amb les potencials víctimes, que es concreta, per exemple, en la consolidació de la “cultura del botelló” o un pretès “dret a la festa”, que cal “tolerar” caigui qui caigui i que per descomptat s'imposaria al “dret al descans” dels possibles afectats, normalment sense veu ni vot a aquest respecte, exclosos pel que sembla de qualsevol opció que es tolerin les seves “estranyes” preferències.
Fins i tot l'horari d'especial protecció no sempre té en compte les necessitats de col·lectius especialment sensibles com a nens, ancians i malalts, sense parlar dels qui han de preparar un treball o examen important per a l'endemà o simplement volen gaudir d'un període de somni o descans relaxat. S'ha anat generalitzant al nostre país un principi una miqueta estrany: que la tolerància al dret al soroll o al volum alt ha de prevaler (culturalment) sobre el dret al descans, al silenci en la mateixa casa, a la lectura assossegada o la conversa tranquil·la. Com a conseqüència, en l'actualitat el dret al descans o la vida tranquil·la depèn dels capritxos o voluntat dels nostres veïns i vianants. Ha de continuar això així?
Des de l'Ajuntament, com a oposició, continuarem burxant al govern per posar remei a la manca de civisme a la nostra ciutat, donant suport a iniciatives engegades o posant-ne de noves sobre la taula, com el càlcul del cost de l'incivisme a la nostra ciutat o, la més recent, la posada en marxa d'un cos d'inspectors permanents a la nostra ciutat amb capacitat per sancionar en tasques que, permetin a la policia local centrar els seus esforços a la seguretat ciutadana que tant valoren els nostres veïns.
Però, sobretot, cal un canvi de prioritats socials i culturals del nostre país per tal d'aconseguir un efecte dissuasiu i reconduir la conducta d'aquells veïns més reticents a acceptar que els seus actes sonors poden afectar negativament a uns altres.
Alfons Canela
Regidor de Junts per Mataró