Hi ha un fenomen nocturn a Mataró que mereix estudi, placa commemorativa i, sobretot, un negoci.
Em refereixo a aquella coreografia moderna de mares i pares que, a certes hores, migrem cap al polígon d’oci nocturn com qui va a un safari, però amb menys emoció i molt més son. Deixem els adolescents a la porta de la discoteca amb una barreja de “passa-t’ho bé” i “si passa res, truca’m, però no em truquis” i després… comença el fort: l’espera.
L’espera no es fa en un lloc bonic. Tant de bo.
L’espera la fem on se suposa que no existeix l’espera: a la rotonda, al carrer del costat, en aquell tram de “m’hi poso un moment” que es converteix en una hora i mitja de cotxe al ralentí, amb el motor dient “jo tampoc volia això”.
I aquí ve la meva proposta formal a l’ecosistema emprenedor del Maresme.
Senyor(e)s que obren negocis: obriu una cafeteria per a la recollida d’adolescents.
Hi ha demanda. Hi ha una clientela fidel, recurrent, amb hàbits definits i un nivell de necessitat que frega l’espiritual.
L’escena és sempre la mateixa: cotxes aparcats en fila índia, en doble i tercera fila, pares mirant el mòbil com si fos un oracle i mares amb aquella cara de “jo ja he viscut tres eres geològiques i totes eren més fàcils que això”.
I mentrestant, a dins, ells: adolescents socialitzant com si no hi hagués demà… perquè, sincerament, demà tenen classe.
Així que, si us plau: doneu-nos un lloc digne.
Un local amb llum càlida, lavabos nets (això és clau), cafè decent, te per als que fingeixen calma, i alguna cosa salada per als que, a la una de la matinada, descobreixen que van sopar a les set “per anar bé” i ara veuen la vida en túnel.
Menú suggerit (per triomfar)
Cafè “Darrera connexió”: ben carregat i amb zero preguntes.
Infusió “No, no estic preocupada, estic vigilant” (mentida, però va bé).
Entrepà “Només vinc un moment” (que dura dues hores).
Croissant “Ja veuràs com no triga” (clàssic de ficció).
I una pantalla amb l’únic que realment importa: un comptador de minuts des de l’últim “ja surto”.
I el nom del local?
Ho veig claríssim: “La Rotonda”. O “Recull-me”. O, el meu preferit: “Cocoa & Co.” (perquè quedi clar el target sense posar un rètol de neó que digui “PARES EN ESPERA”).
El Tinder de la recollida: “Match & Pick”
I ara, l’inevitable: si cada cap de setmana ajuntem desenes d’adults al mateix punt, al mateix horari, amb el mateix cansament i el mateix sentit de l’humor de supervivència… això no és una recollida, és un ecosistema social.
Proposo crear el Tinder de la recollida d’adolescents. Li diem Match & Pick.
El teu perfil seria una cosa així:
“Mare de 2, cotxe net per dins (per fora no prometo), busco conversa curta i cafè llarg”.
“Pare en mode Uber Premium, no faig dramas, només vull que baixin quan diuen que baixaran”.
“Si tu també has fet tres voltes a la rotonda, tenim química”.
I el millor: aquí el match no és necessàriament romàntic. Pot ser amistós, pràctic, d’equip:
“Tu també estàs esperant algú que ‘ja surt’?”
“Sí.”
“Va, ens donem suport emocional i compartim una bossa de patates.”
“Match.”
Perquè hi ha una germanor silenciosa en aquesta espera: la dels que saben que la paciència no és una virtut, és una condemna temporal.
Beneficis per a la ciutat (sí, això és gairebé un projecte municipal)
A més, això no és només una broma. Té tot el sentit:
- Menys cotxes donant voltes (menys trànsit, menys soroll, menys caos).
- Un punt de trobada segur per a adults que esperen.
- Consum local en una franja horària que ara mateix és “temps mort”.
- I, honestament, menys discussions familiars del tipus “sempre arribes tard!”.
Perquè si l’adult ha estat dues hores en un lloc calent, amb un cafè, i no congelat a la rotonda amb el motor encès… quan l’adolescent apareix a les 04:17 dient “dos minuts, mare” amb total tranquil·litat, potser l’adult no explota. Potser.
Conclusió
Mataró ja té oci nocturn. Té la música. Té el polígon viu a la nit. L’únic que falta és un pla paral·lel per als que fem de logística.
Així que, emprenedors del Maresme: si esteu buscant una idea rodona… literalment… és la rotonda.
Obriu aquella cafeteria. Que nosaltres posem la clientela. I els acudits. I el cansament. Vosaltres poseu el cafè.