A principis de la dècada, Sidonie feien estralls a l’underground barceloní. No hi havia gaires grups comparables a ells, no per la seva música, un pop psicodèlic de reminiscències clarament ‘sixties’, sinó per les ‘pintes’ i els espectacles surrealistes que muntaven a l’escenari. El millor exemple d’aquella primera i subversiva època de Sidonie es va viure al Festival Internacional de Benicàssim de 2001. El seu concert estava programat a les cinc de la tarda, en una de les carpes convertida en ple agost en una sauna insoportable. No hi havia ningú quan van prendre l’escenari; tres quarts d’hora més tard no hi cabia una agulla, després d’un esperpèntic show amb el ‘Señor tomate’, un teixó i la Pantera Rosa, entrealtres personatges estrambòtics.
Poca cosa queda en el trio barceloní d’aquell concert que els va catapultar a la fama. Des de llavors, han anat perdent la seva fama de gamberros i s’han anat acomodant a l’establishment de la música independent espanyola. Durant tots aquests anys han publicat quatre discos, tres d’ells amb la potent discogràfica Sony BMG. L’últim porta per títol Costa Azul, que va sortir a la venta el 19 de juny de 2007. Produït per Ricky Falkner (Love of Lesbian, Standstill...), el disc està inspirat en el paisatge i la fauna humana de la mítica Riviera francesa i en els textos de l’escriptor nord-americà Francis Scott Fritzgerald. En l’àmbit exclusivament musical, el disc presenta un so més contundent, amb arranjaments més el·laborats on s’hi poden trobar instruments com el mellotron, el clavicordi, la guitarra pedal-steel o seccions de corda i de vent. 12 temes cantats en castellà i que aposten fort per les melodies treballades.
Premiats
El disc ha estat molt ben rebut per públic i crítica especialitzada. La revista Enderrock ha guardonat el grup aquest 2008 amb el premi al millor grup català en altres llengues, segons les votacions dels lectors del mitjà. A més, els barcelonins són candidats a la XII edició dels Premis de la Música, que organitza l’Acadèmia de les Arts i de les Ciencies, i que es lliuraran el dijous, dia 3, tant sols un dia abans del concert que oferiran a la sala Privat de Mataró.
Poca cosa queda en el trio barceloní d’aquell concert que els va catapultar a la fama. Des de llavors, han anat perdent la seva fama de gamberros i s’han anat acomodant a l’establishment de la música independent espanyola. Durant tots aquests anys han publicat quatre discos, tres d’ells amb la potent discogràfica Sony BMG. L’últim porta per títol Costa Azul, que va sortir a la venta el 19 de juny de 2007. Produït per Ricky Falkner (Love of Lesbian, Standstill...), el disc està inspirat en el paisatge i la fauna humana de la mítica Riviera francesa i en els textos de l’escriptor nord-americà Francis Scott Fritzgerald. En l’àmbit exclusivament musical, el disc presenta un so més contundent, amb arranjaments més el·laborats on s’hi poden trobar instruments com el mellotron, el clavicordi, la guitarra pedal-steel o seccions de corda i de vent. 12 temes cantats en castellà i que aposten fort per les melodies treballades.
Premiats
El disc ha estat molt ben rebut per públic i crítica especialitzada. La revista Enderrock ha guardonat el grup aquest 2008 amb el premi al millor grup català en altres llengues, segons les votacions dels lectors del mitjà. A més, els barcelonins són candidats a la XII edició dels Premis de la Música, que organitza l’Acadèmia de les Arts i de les Ciencies, i que es lliuraran el dijous, dia 3, tant sols un dia abans del concert que oferiran a la sala Privat de Mataró.