Carregant...

Sílvia Serra

Teràpies a presons amb gossos abandonats

Persones i animals de companyia som més semblants del que ens pensem. No estem fets per viure sols o mancats de llibertat, ni tampoc naixem ensenyats, és més, ni tan sols escollim en el lloc on fer-ho tot i que aquest fet pot ser el detonant d’aconseguir o no viure o malviure.

Els cadells de gos i els nadons humans necessiten afecte, cura, educació i, sobretot, algú que els indiqui com fer-se grans sent autosuficients. En el cas de les persones, a més, també han d’aprendre a compartir, oferir, respectar, estimar i tenir il·lusió per seguir endavant, dia a dia. Quan et manquen aquests ànims, el binomi animal-persona pot ser una bona solució per tornar a somriure.

I això és el que la SPAM està intentant des de fa uns mesos a la presó de Quatre Camins amb alguns dels presos que hi resideixen. A través d’un curs d’obediència canina, els interns d’aquest centre penitenciari estan aprenent un ofici alhora que gaudeixen, de forma terapèutica, de la companyia d’alguns gossos abandonats de la protectora.

El programa durarà fins a finals del 2011 i es fa gràcies a la col•laboració dels terapeutes de Quatre Camins i el suport econòmic de l’obra social “La Caixa. En poc temps, tant l’equip de la presó com el de la SPAM pot afirmar que el curs ha obert un nou món a aquestes persones i que guanyen en valors, autoestima i responsabilitat.

Cada dimecres, un grup d’interns d’aquest centre penitenciari es lleva amb un somriure perquè sap que es retrobarà amb uns gossos que depenen d’ells per ser ensenyats. I saben que quant més aprenguin aquests animals, més probabilitats tindran de trobar una família. Per això, els presos donen el millor d’ells mateixos a cada curs mentre reflexionen que, com aquells gossos abandonats, el fet d’haver nascut en el lloc i el moment no adequats els ha dut a viure mancats de llibertat.






Etiquetes: