L'Escola Moderna es va inaugurar el 1901 i al seu fundador el van afusellar vuit anys després (1909) acusat i processat, a més, sense proves ni garanties.
Rellegint els fets de la Setmana Tràgica i la biografia de Francesc Ferrer i Guàrdia m'han cridat l'atenció sobretot dos aspectes.
En primer lloc, la valentia de la societat civil en fer-se escoltar en aquell moment de tantes mancances i obscurantisme. Ara sembla que això s'ha diluït entre la feina o la seva mancança, les preocupacions del dia a dia, el lleure i la ignorància. El cas Millet o el cas Gürtel (per fer esment de l'actualitat) omplen pàgines i hores als mitjans de comunicació, també als arxius de la Justícia.
On està aquella societat civil amb somnis de llibertat i justícia social? Està clar que ser modern ara no és defugir l'estat de dret, sinó exigir tot el seu pes.
En Ferrer i Guàrdia va ser una persona entregada a la seva vocació i, el més important per a tots els que hem vingut després i els que vindran, amb molt de talent. Un pedagog amb una visió i un enteniment que hem de saber aprofitar. I avui, després de cent anys, moltes de les seves propostes no estan consolidades a la nostra societat i encara menys a les nostres escoles. Estem en el camí de fer-ho, almenys d'aquelles idees que tenen sentit en el context socioeconòmic actual. N'estic convençuda. Es tracta d'obvietats, penso, que llavors van ser tota una revolució. Insisteixo, any 1901: l'alumne com a subjecte actiu, el joc i l'exercici físic a l'aire lliure, ciència i experimentació, ensenyar a pensar per un mateix, coeducació de gènere i coeducació de classes socials, quota escolar proporcionada als ingressos familiars, planificació familiar, escola laïca
I el segon aspecte que m'ha cridat l'atenció és que malgrat ser una persona ferma d'idees i amb una voluntat diuen que indomable, va ser d'un tracte suau, amable i respectuós. Això sí que és difícil.
Rellegint els fets de la Setmana Tràgica i la biografia de Francesc Ferrer i Guàrdia m'han cridat l'atenció sobretot dos aspectes.
En primer lloc, la valentia de la societat civil en fer-se escoltar en aquell moment de tantes mancances i obscurantisme. Ara sembla que això s'ha diluït entre la feina o la seva mancança, les preocupacions del dia a dia, el lleure i la ignorància. El cas Millet o el cas Gürtel (per fer esment de l'actualitat) omplen pàgines i hores als mitjans de comunicació, també als arxius de la Justícia.
On està aquella societat civil amb somnis de llibertat i justícia social? Està clar que ser modern ara no és defugir l'estat de dret, sinó exigir tot el seu pes.
En Ferrer i Guàrdia va ser una persona entregada a la seva vocació i, el més important per a tots els que hem vingut després i els que vindran, amb molt de talent. Un pedagog amb una visió i un enteniment que hem de saber aprofitar. I avui, després de cent anys, moltes de les seves propostes no estan consolidades a la nostra societat i encara menys a les nostres escoles. Estem en el camí de fer-ho, almenys d'aquelles idees que tenen sentit en el context socioeconòmic actual. N'estic convençuda. Es tracta d'obvietats, penso, que llavors van ser tota una revolució. Insisteixo, any 1901: l'alumne com a subjecte actiu, el joc i l'exercici físic a l'aire lliure, ciència i experimentació, ensenyar a pensar per un mateix, coeducació de gènere i coeducació de classes socials, quota escolar proporcionada als ingressos familiars, planificació familiar, escola laïca
I el segon aspecte que m'ha cridat l'atenció és que malgrat ser una persona ferma d'idees i amb una voluntat diuen que indomable, va ser d'un tracte suau, amable i respectuós. Això sí que és difícil.