El parany està servit. Quin tipus de música pot molestar? La cadena musical del veí que s’esvera a cops de bafles i watts de potència? La televisió dels avis del pis del costat, que, a causa d’un sentit de l’oïda no prou eficient, se sent a través de l’envà més forta que la pròpia a altes hores de la nit? La simfonia interrompuda del cadell abandonat durant part del dia o de la nit? La de la cotorra que fa gràcia? Els continus desplaçaments de mobles del veí de dalt? El brunzit constant del trepant? I què me’n dieu dels paletes i els manobres que a les vuit del matí ja tenen tota la percussió en marxa per fer-nos llevar ben d’hora, ben d’hora, alegres i amb il·lusió? No cal ja fer referències a rentadores, rentavaixelles i estris diversos, nens ploraners de mena i parelles que, tot i conviure, més aviat sembla que malviuen (fent-ne partícip el veïnat) amb la serenata de renecs, insults i algun plat trencat pel mig...
Donem per fet que els que vivim en pisos tenim l’obligació -ens agradi o no- d’acceptar tots aquests inconvenients i fer bona cara al mal temps. Tot i això, em sorprenen les notícies de les denúncies presentades per les “molèsties” que ocasiona l’ús o l’estudi d’un instrument musical, sempre que la pràctica es dugui a terme durant les hores normals del dia.
És evident que el so d’un piano no vulnera la normativa establerta en aquest sentit (de 60 a 70 decibels). Tanmateix, la pressió negativa per part d’uns veïns sí que genera angoixa a la persona que estudia o practica, i aquesta circumstància paralitza el seu desenvolupament i aprenentatge normal.
N’he sentit i vist de tots colors, i haig de dir que algunes situacions superen la ficció fins a esdevenir totalment surrealistes. Hi ha persones a les quals una neurosi compulsiva les porta a trucar a la policia en el mateix instant en què senten la primera nota d’un instrument musical. Això perjudica la relació veïnal i de convivència, però potser amb una mínima predisposició es podria arribar a pactar una entesa que beneficiés ambdues parts.
Mentrestant, continuaran acceptant tots els altres inconvenients. Llàstima! Deu de ser cosa de la condició humana.
Donem per fet que els que vivim en pisos tenim l’obligació -ens agradi o no- d’acceptar tots aquests inconvenients i fer bona cara al mal temps. Tot i això, em sorprenen les notícies de les denúncies presentades per les “molèsties” que ocasiona l’ús o l’estudi d’un instrument musical, sempre que la pràctica es dugui a terme durant les hores normals del dia.
És evident que el so d’un piano no vulnera la normativa establerta en aquest sentit (de 60 a 70 decibels). Tanmateix, la pressió negativa per part d’uns veïns sí que genera angoixa a la persona que estudia o practica, i aquesta circumstància paralitza el seu desenvolupament i aprenentatge normal.
N’he sentit i vist de tots colors, i haig de dir que algunes situacions superen la ficció fins a esdevenir totalment surrealistes. Hi ha persones a les quals una neurosi compulsiva les porta a trucar a la policia en el mateix instant en què senten la primera nota d’un instrument musical. Això perjudica la relació veïnal i de convivència, però potser amb una mínima predisposició es podria arribar a pactar una entesa que beneficiés ambdues parts.
Mentrestant, continuaran acceptant tots els altres inconvenients. Llàstima! Deu de ser cosa de la condició humana.