Diversos veïns del carrer Pujol han posat el crit al cel. Les declaracions del regidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey, assegurant que la situació del carrer era un exemple de com s’havia reconduït un problema, han estat desmentides per diversos d'ells: “Tenim un problema de soroll, brutícia i incivisme”. Diego Saez, un dels afectats, lamenta que la gent que viu al carrer Pujol estigui ja “desquiciada” i estiguin “farts de queixar-se” a l’Ajuntament pels problemes de sorolls que viuen degut, segons expliquen, pels bars que hi ha a la zona. “Si diuen que han baixat les denuncies és perquè estem cansats de trucar constantment”, afegeix.
En el mateix sentit s’expressa Ricard Lloret, que viu sobre dels establiments del carrer Pujol i que assegura que de “dijous a diumenge, també inclòs”, no es pot descansar amb tranquil•litat. “Treballes tota la setmana per arribar al cap de setmana i no poder descansar”, lamenta mentre afegeix: “tinc un fill de dos anys i es desperta plorant dels ensurts pel soroll”. Segons ells, els locals “no compleixen les llicències”, però el problema afegit es troba en la gent que surt dels establiments, ja sigui per marxar o fumar al carrer. “Un dia hi haurà un problema, no pot ser que surti un veí a les tres del matí a demanar silenci i se n’enfotin d’ell”, lamenta Jaume Adan, un altre dels veïns que posa de manifest la mateixa queixa.
Per Adan, l’Ajuntament actua amb “desídia i coneixement de causa” sobre un tema en el que recorda, els “veïns són les veritables víctimes”, i remarca que no és un problema només dels bars musicals, sinó també del rebombori que hi ha als voltants dels diversos restaurants del carrer. “No tenim cap problema amb l’activitat que es faci als locals, però sí amb el soroll i el fet que la gent no es comporti”, afegeix. Carles Varela, un altre dels veïns, afirma que “molts caps de setmana prefereixo que perdi el Barça, i això que sóc culer, per no haver d’aguantar el que passa després al carrer quan guanya”. I denuncia que siguin els veïns els que s’hagin de “gastar els diners insonoritzant l’habitatge quan són els establiments els que no compleixen les normatives”.
En general, els veïns lamenten la manca d’actuació quan hi ha problemes d’aquest tipus. “Un policia em va dir que fins que no hi hagi una baralla forta no ens faran cas”, assegura Saez. Varela, per la seva banda, afegeix que no només és un problema de sorolls, sinó també de conseqüències: “a l’endemà, el carrer està ple de pixades, vomits, gots...”. Lloret, per la seva banda, explica que té la casa en venda perquè després de vuit anys és “insostenible”. Són casos que afecten, segons expliquen, a més veïns del cèntric carrer de la ciutat.
La figura d'un silenciador
Els establiments del carrer Pujol consultats han preferit, de moment, no fer declaracions ja que no volen entrar en una discussió i si intentar buscar solucions. El que sí han confirmat és que tenen totes les llicències en regla i afegeixen, en el cas de l'Arcadia, que precisament des d'aquest dissabte passat van estrenar una figura, la del silenciador. Una persona que vigila que els clients que van fora a fumar no facin rebombori.
En el mateix sentit s’expressa Ricard Lloret, que viu sobre dels establiments del carrer Pujol i que assegura que de “dijous a diumenge, també inclòs”, no es pot descansar amb tranquil•litat. “Treballes tota la setmana per arribar al cap de setmana i no poder descansar”, lamenta mentre afegeix: “tinc un fill de dos anys i es desperta plorant dels ensurts pel soroll”. Segons ells, els locals “no compleixen les llicències”, però el problema afegit es troba en la gent que surt dels establiments, ja sigui per marxar o fumar al carrer. “Un dia hi haurà un problema, no pot ser que surti un veí a les tres del matí a demanar silenci i se n’enfotin d’ell”, lamenta Jaume Adan, un altre dels veïns que posa de manifest la mateixa queixa.
Per Adan, l’Ajuntament actua amb “desídia i coneixement de causa” sobre un tema en el que recorda, els “veïns són les veritables víctimes”, i remarca que no és un problema només dels bars musicals, sinó també del rebombori que hi ha als voltants dels diversos restaurants del carrer. “No tenim cap problema amb l’activitat que es faci als locals, però sí amb el soroll i el fet que la gent no es comporti”, afegeix. Carles Varela, un altre dels veïns, afirma que “molts caps de setmana prefereixo que perdi el Barça, i això que sóc culer, per no haver d’aguantar el que passa després al carrer quan guanya”. I denuncia que siguin els veïns els que s’hagin de “gastar els diners insonoritzant l’habitatge quan són els establiments els que no compleixen les normatives”.
En general, els veïns lamenten la manca d’actuació quan hi ha problemes d’aquest tipus. “Un policia em va dir que fins que no hi hagi una baralla forta no ens faran cas”, assegura Saez. Varela, per la seva banda, afegeix que no només és un problema de sorolls, sinó també de conseqüències: “a l’endemà, el carrer està ple de pixades, vomits, gots...”. Lloret, per la seva banda, explica que té la casa en venda perquè després de vuit anys és “insostenible”. Són casos que afecten, segons expliquen, a més veïns del cèntric carrer de la ciutat.
La figura d'un silenciador
Els establiments del carrer Pujol consultats han preferit, de moment, no fer declaracions ja que no volen entrar en una discussió i si intentar buscar solucions. El que sí han confirmat és que tenen totes les llicències en regla i afegeixen, en el cas de l'Arcadia, que precisament des d'aquest dissabte passat van estrenar una figura, la del silenciador. Una persona que vigila que els clients que van fora a fumar no facin rebombori.