Hi ha una presència ininterrompuda en la tradició oral catalana que ens diu que Colom, el descobridor del Nou Món, era català. Sens dubte, en aquesta qüestió, el cognom hi ha jugat un paper molt important. L’abundància de famílies que s’anomenen Colom a casa nostra no és cap novetat. Hi ha, doncs una llegenda que fa del Descobridor fill de diversos indrets de la Catalunya Gran: Barcelona, Torroja, Verdú, Tortosa, Felanitx . . . i altres. Fins i tot algú l’ha volgut fill de Mataró. I se n’ha escrit un llibre i tot. La causa d’atribuir a Colom la naturalesa catalana, per haver nat a l’antiga Iluro va ser l’existència del Mas Colom a la part nord- oriental de l’antiga ciutat, molt a prop de la muralla dels Genovesos. Colom i genovesos, relació inevitable però fictícia, ai las !.
Quan els estudis i recerques sobre la naturalesa de Colom escometen el camí de la ciència, pel mètode i per honestedat històrica, és des de l’any 1927, quan el director de la Biblioteca Nacional de Lima, el Dr. Lluís Ulloa Cisneros emprèn una pregona recerca històrica sobre els orígens de Colom, que ell en principi creia de naturalesa gallega, però arribà a la conclusió que Cristòfol Colom era natural de la Catalunya Gran. És en aquest sentit que posteriorment va publicar el seu treball. Cristòfol Colom fou Català.
Va ser convidat per l’Ateneu Barcelonès a dictar unes conferències el mateix any, sobre aquest tema que interessà els historiadors catalans i fou tota un revolució la proposta de la catalanitat del Descobridor, en un moment que Catalunya vivia constreta per la Dictadura de Primo de Ribera.
La línia d’estudis històrics oberta per Ulloa va ser seguida per Ricard Carreras i Josep M. Millà Villacrosa i des d’aquells mitjans anys vint, no han cessat les aportacions dels estudiosos sobre la qüestió. Cal ressaltar els noms de Enric Bayerri i de Salvador de Maderiaga.
Ara fa vint anys, es va fer realitat un pas endavant a favor de la recerca pel que fa la catalanitat de Colom. Després d’un cicle de conferències sobre la temàtica colombina i Catalunya, convocat per Òmnium Cultural ( 1989 ), un grup d’assistents, es proposaren treballar per aprofundir i difondre les tesis d’Ulloa. El grup prengué el nom provisional “ Pro Colom Català “ (1991.) La nòmina de fundadors va ser aquesta : Josep Castellnou, professor i autor de l’obra Colom fou català. Pere Català i Roca que havia publicat Els quatre germans Colom i Els primers missioners d’Amèrica, foren Catalans ?, Caius Parellada, autor de Colom venç Colombo, Frederic Udina i Martorell, antic director de l’Arxiu de la Corona d’ Aragó, Josep Porter, Bibliòfil i colombista, Ernest Vallhonrat, articulista i promotor de la causa colombina des de Tarragona, Manuel Bestratèn, estudiós de la relació de Colom i Santa Maria de la Cinta de Tortosa. Jordi Gàlvez, lingüista i Joaquim Arenas, pedagog.
El Centre d’Estudis Colombins ( CEC ), des de la seva fundació, ha esdevingut una associació acadèmica amb una vocació doble : treballar en la recerca de la catalanitat de Colom completant la línia oberta pel Dr. Lluís Ulloa, seguint sempre el mètode científic i difondre, en el medis acadèmics i culturals, la realitat objectiva de la naturalesa catalana de l’Almirall de les Mars Oceàniques. Des fa anys, el CEC és una delegació funcional d’Òmnium Cultural.
Al llarg d’aquest temps, els seus membres han fet una intensa tasca de recerca en els arxius notarials, catedralicis i de diversos àmbits de Catalunya i altres països d’ Europa i Amèrica. S’han visitat els arxius secrets del Vaticà ( F. Albardaner ).
El CEC s’ha valgut de les ciències auxiliars de la història com són la paleografia, la lexicometria i la genètica per determinar la llengua n de Colom, el tipus d’escriptura i les relacions genètiques amb les famílies de l’àmbit català i occità que porten el mateix cognom que l’Almirall. I el CEC ha estat també assessor de la cadena televisiva nord-americana Discovery Chanel per als seus reportatges colombins.
I de tots aquest fets, de tota aquesta constància recercadora, que fa quatre lustres que dura, en resta el testimoni escrit en Butlletí trimestral que ja ha superat els 50 números en els quals es pot constatar la col·laboració dels seus socis experts. La tasca, l’afany i l’esperança no han estat debades, tots els indicadors aporten dades positives que confirmen la catalanitat de Cristòfol Colom.
Quan els estudis i recerques sobre la naturalesa de Colom escometen el camí de la ciència, pel mètode i per honestedat històrica, és des de l’any 1927, quan el director de la Biblioteca Nacional de Lima, el Dr. Lluís Ulloa Cisneros emprèn una pregona recerca històrica sobre els orígens de Colom, que ell en principi creia de naturalesa gallega, però arribà a la conclusió que Cristòfol Colom era natural de la Catalunya Gran. És en aquest sentit que posteriorment va publicar el seu treball. Cristòfol Colom fou Català.
Va ser convidat per l’Ateneu Barcelonès a dictar unes conferències el mateix any, sobre aquest tema que interessà els historiadors catalans i fou tota un revolució la proposta de la catalanitat del Descobridor, en un moment que Catalunya vivia constreta per la Dictadura de Primo de Ribera.
La línia d’estudis històrics oberta per Ulloa va ser seguida per Ricard Carreras i Josep M. Millà Villacrosa i des d’aquells mitjans anys vint, no han cessat les aportacions dels estudiosos sobre la qüestió. Cal ressaltar els noms de Enric Bayerri i de Salvador de Maderiaga.
Ara fa vint anys, es va fer realitat un pas endavant a favor de la recerca pel que fa la catalanitat de Colom. Després d’un cicle de conferències sobre la temàtica colombina i Catalunya, convocat per Òmnium Cultural ( 1989 ), un grup d’assistents, es proposaren treballar per aprofundir i difondre les tesis d’Ulloa. El grup prengué el nom provisional “ Pro Colom Català “ (1991.) La nòmina de fundadors va ser aquesta : Josep Castellnou, professor i autor de l’obra Colom fou català. Pere Català i Roca que havia publicat Els quatre germans Colom i Els primers missioners d’Amèrica, foren Catalans ?, Caius Parellada, autor de Colom venç Colombo, Frederic Udina i Martorell, antic director de l’Arxiu de la Corona d’ Aragó, Josep Porter, Bibliòfil i colombista, Ernest Vallhonrat, articulista i promotor de la causa colombina des de Tarragona, Manuel Bestratèn, estudiós de la relació de Colom i Santa Maria de la Cinta de Tortosa. Jordi Gàlvez, lingüista i Joaquim Arenas, pedagog.
El Centre d’Estudis Colombins ( CEC ), des de la seva fundació, ha esdevingut una associació acadèmica amb una vocació doble : treballar en la recerca de la catalanitat de Colom completant la línia oberta pel Dr. Lluís Ulloa, seguint sempre el mètode científic i difondre, en el medis acadèmics i culturals, la realitat objectiva de la naturalesa catalana de l’Almirall de les Mars Oceàniques. Des fa anys, el CEC és una delegació funcional d’Òmnium Cultural.
Al llarg d’aquest temps, els seus membres han fet una intensa tasca de recerca en els arxius notarials, catedralicis i de diversos àmbits de Catalunya i altres països d’ Europa i Amèrica. S’han visitat els arxius secrets del Vaticà ( F. Albardaner ).
El CEC s’ha valgut de les ciències auxiliars de la història com són la paleografia, la lexicometria i la genètica per determinar la llengua n de Colom, el tipus d’escriptura i les relacions genètiques amb les famílies de l’àmbit català i occità que porten el mateix cognom que l’Almirall. I el CEC ha estat també assessor de la cadena televisiva nord-americana Discovery Chanel per als seus reportatges colombins.
I de tots aquest fets, de tota aquesta constància recercadora, que fa quatre lustres que dura, en resta el testimoni escrit en Butlletí trimestral que ja ha superat els 50 números en els quals es pot constatar la col·laboració dels seus socis experts. La tasca, l’afany i l’esperança no han estat debades, tots els indicadors aporten dades positives que confirmen la catalanitat de Cristòfol Colom.