Amb l’estiu arriben les vacances, el descans i, teòricament, la desconnexió. Però per a molts treballadors catalans, desconnectar de la feina durant el període vacacional continua sent una fita difícil d’assolir. Malgrat les lleis vigents que garanteixen el dret a la desconnexió digital, les dades mostren que aquest dret s’aplica de manera irregular, i que la cultura de la disponibilitat constant continua molt arrelada en l'entorn laboral català.
Segons una enquesta de Randstad realitzada el juliol de 2025, només el 47% dels catalans aconsegueix desconnectar de la feina de forma immediata en començar les vacances. La resta, un 53%, necessita diversos dies o, fins i tot, una setmana o més per poder desconnectar mentalment de les seves obligacions laborals. En concret, un 34,3% afirma que li calen alguns dies, però menys d’una setmana, mentre que un 18,2% assegura que necessita almenys una setmana per aconseguir-ho.
Aquest fenomen no és exclusiu de Catalunya. Al conjunt de l’Estat, gairebé el 55% dels treballadors afirma que li costa desconnectar, i un preocupant 4,5% confessa que ni tan sols després de dues setmanes de vacances aconsegueix alliberar-se mentalment de la feina. En un context en què el benestar emocional i la salut mental són cada vegada més rellevants, aquestes xifres posen de manifest la dificultat creixent de separar vida professional i vida personal.
Un dret que no es compleix
La legislació espanyola reconeix, des del 2018, el dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral, mitjançant la Llei Orgànica 3/2018 de protecció de dades personals. Aquesta normativa va ser reforçada el 2021 amb la Llei 10/2021 del treball a distància, que preveu sancions per a les empreses que la incompleixen. No obstant això, la seva aplicació efectiva està lluny de ser una realitat.
Segons la mateixa enquesta de Randstad, gairebé 7 de cada 10 treballadors a Catalunya admeten rebre comunicacions laborals fora de l’horari establert. Només un 28,7% assegura no rebre mai aquest tipus d’interrupcions. Un 31,7% afirma rebre-les de tant en tant, un 25,3% rarament, un 9,4% sovint i un 4,8% de manera constant. Això significa que un 14,2% dels treballadors catalans conviu habitualment amb interrupcions digitals, una xifra superior a la mitjana estatal (12,4%).[banner-AMP_5]
Aquestes comunicacions es produeixen tant durant la setmana laboral com durant els períodes de descans. Un informe recent elaborat per InfoJobs alerta que el 63% dels treballadors espanyols continua responent trucades, correus electrònics o missatges laborals durant les vacances. Aquesta xifra ha augmentat en comparació amb anys anteriors (era del 59% el 2024 i del 62% el 2023), fet que evidencia una tendència preocupant: desconnectar costa cada cop més.[banner-AMP_6]
Una cultura de la hiperconnexió
Per què ens costa tant desconnectar? Les causes són múltiples. Segons l’estudi d’InfoJobs, el sentiment d’obligació és el principal motiu pel qual molts treballadors continuen disponibles durant les vacances, amb un 41% dels enquestats apuntant aquesta raó. En segon lloc hi ha la pressió del lloc de treball (32%), que genera una sensació de responsabilitat constant, fins i tot fora del despatx.[banner-AMP_7]
Aquesta cultura de la hiperconnexió —on estar disponible s’entén com un signe de compromís— acaba tenint un cost personal i emocional elevat. La dificultat per desconnectar es tradueix en estrès crònic, baixa qualitat del descans i fins i tot en problemes de salut mental. A més, dificulta la conciliació familiar i desvirtua el sentit mateix de les vacances. Paradoxalment, les empreses no semblen posar-hi remei. Dos de cada tres treballadors afirmen que la seva empresa no aplica mesures efectives per afavorir la desconnexió digital, tot i que la normativa els obliga a fer-ho. En molts casos, no hi ha protocols clars, ni límits establerts, ni una cultura organitzativa que respecti realment el temps personal dels treballadors.[banner-AMP_8]
Vacances que no són vacances
Segons l’Observatori Nacional del Turisme Emissor (ObservaTUR), el 94% dels espanyols preveu viatjar aquest estiu, amb una durada mitjana de l’estada d’entre una setmana i quinze dies. Però, tal com indiquen les dades, això no implica necessàriament desconnexió real. És més, cada vegada són més els qui viatgen amb el portàtil o el telèfon de feina a la maleta, responen correus des de la platja o atenen trucades a mitja excursió.[banner-AMP_9]
Aquest comportament no només afecta l’individu, sinó també la seva productivitat futura. Diversos estudis demostren que el descans real —amb desconnexió total— és essencial per recuperar energia, millorar la concentració i reduir el risc de patir “burnout” o esgotament professional.
Cal un canvi cultural i empresarial
Perquè desconnectar sigui realment possible, no n’hi ha prou amb tenir dret a fer-ho: calen canvis en la cultura laboral i una aplicació efectiva de les normatives. Les empreses han d’assumir un paper actiu en la promoció del descans i han de garantir que els seus empleats puguin desconnectar sense culpabilitat ni repercussions. Algunes iniciatives que poden contribuir-hi són: establir protocols clars de comunicació fora d’hores, designar suplents durant les vacances, limitar l’ús de canals corporatius fora de l’horari laboral o fomentar una cultura de respecte pel temps personal.[banner-AMP_10]
Les vacances són un dret, però també una necessitat. I per ser útils, han de servir per descansar de debò. Desconnectar no és un privilegi, sinó una condició imprescindible per poder continuar treballant amb salut i garanties.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta [banner-AMP_11]