Els estirabecs, també coneguts com tirabecs o pèsols mollars, són una de les verdures més curioses i breus de la temporada. Aquest cosí del pèsol que es menja sencer, amb tavella inclosa, només es troba unes poques setmanes a les places i mercats, però és un ingredient delicat i versàtil que cada vegada guanya més presència a la cuina catalana. Quan arriba la primavera i comença la temporada dels pèsols, hi ha una altra verdura que apareix tímidament a les parades del mercat i que molts encara descobreixen gairebé per casualitat: els estirabecs.
Potser els has tastat alguna vegada en un arròs, una pasta o un saltat de verdures, però no sabies com es deien. També és possible que els hagis vist en un restaurant sense acabar d’identificar-los. Els estirabecs —o tirabecs— són un dels productes més efímers i especials del calendari hortícola.
El pèsol que es menja sencer
Els estirabecs són una varietat de pèsol amb una característica molt particular: no se’n mengen només les llavors, sinó tota la tavella. Això els diferencia dels pèsols tradicionals i els fa especialment atractius a la cuina. La tavella és plana, tendra i fina, amb petits pèsols a l’interior. Un cop nets —normalment només cal retirar el filament lateral— es poden cuinar sencers. Aquesta textura els situa a mig camí entre un pèsol i una mongeta tendra molt delicada. Per això hi ha qui els compara, amb humor, amb l’edamame català, tot i que més enllà de la forma de la tavella i el color verd no s’assemblen gaire.
També reben altres noms segons la comarca: pèsol mollar, pèsol caputxí o pèsol de sopa, una denominació que recorda que en zones interiors es feien servir per donar sabor a les sopes de temporada.
Una verdura efímera que només dura unes setmanes
Un dels grans encants dels estirabecs és precisament la seva breu presència al mercat. Igual que passa amb els millors pèsols del Maresme, la seva temporada és curta i molt vinculada al final de l’hivern i l’inici de la primavera. Això fa que siguin un producte especialment valorat pels amants de la cuina de temporada i de proximitat. Quan apareixen a les parades, convé aprofitar-los: comprar-ne, cuinar-los i gaudir-los mentre duri el moment. A més, són molt versàtils. El seu gust és suau, fresc i lleugerament dolç, cosa que els converteix en un acompanyament perfecte per a molts plats.
Els estirabecs són un exemple perfecte del valor de la cuina de temporada: productes senzills, naturals i amb un moment concret de l’any en què són insuperables. Quan apareixen a la plaça o al mercat, només cal recordar una cosa: comprar-los, cuinar-los i gaudir-los abans que desapareguin. Perquè, com passa amb els millors productes de primavera, els estirabecs són tan bons… com efímers.
Tres maneres fàcils de cuinar estirabecs
Una de les gràcies dels estirabecs és que no necessiten elaboracions complicades per brillar. Amb una cocció breu i producte de qualitat, el resultat és excel·lent.
1. Saltejats amb oli d’oliva i all
La manera més senzilla i probablement la més bona. Es netegen els estirabecs i es saltegen en una paella amb oli d’oliva verge extra i un gra d’all durant dos o tres minuts. Han de quedar lleugerament cruixents. Es poden acabar amb una mica de sal gruixuda o unes escates de parmesà.
2. A la planxa com a guarnició
Els estirabecs també funcionen molt bé a la planxa, com si fossin una verdura d’acompanyament. Amb una mica d’oli i sal es poden servir al costat de peixos, carns o arrossos, aportant color, textura i frescor al plat.
3. En arrossos o pastes de primavera
Una altra opció és afegir-los als últims minuts de cocció d’un arròs o una pasta. Donen un punt vegetal molt interessant i combinen especialment bé amb ingredients com bolets, pollastre, marisc o cansalada.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta