A Mataró ens poden dir capgrossos. Ens poden retreure que som especials, que fem capgrossades, que tenim un punt de tossuderia, que ens costa posar-nos d'acord i que massa sovint ens mirem el melic per acabar descobrint que el del veí és més bonic. Però hi ha un dia a l'any que podem treure pit sense cap mena de complex. El 28 d'octubre, diada de Sant Simó, som millors que la resta. O, com a mínim, més dolços. Perquè mentre mig món ja pensa en disfresses de Halloween i l'altre mig prepara panellets, a Mataró tenim una cita gastronòmica exclusiva: menjar-nos el sabre de Sant Simó. I això, amics, no ho pot dir tothom.
El sabre de Sant Simó és el dolç més genuïnament mataroní, una mena de tortell de brioix amb forma d'espasa corbada que cada any reapareix als aparadors de les pastisseries i fleques de la ciutat. També a l'esplanada de l'ermita on es fan les festa. No porta corona, no amaga fava ni rei i no cal esperar a Reis per cruspir-se'l. És nostre, té data pròpia i converteix un dimecres qualsevol, com el d'aquest 2026, en una jornada gastronòmicament festiva. Laborable? Sí. Però amb sabre, que és tota una altra cosa.
Dels pirates al massapà: d'on surt el sabre de Sant Simó?
La tradició té una explicació que ens remet al Mataró mariner i als atacs dels pirates que durant segles van amenaçar la costa del Maresme. Els pescadors i navegants invocaven Sant Simó perquè els protegís dels corsaris. L'ermita que porta el seu nom, a llevant de la ciutat, és testimoni d'aquella devoció marinera. El sabre evoca precisament l'arma dels pirates. Una manera molt mataronina de girar la història: allò que abans feia por ara ens ho mengem per postres.
L'origen exacte del dolç no està documentat, però ja hi ha referències als sabres de Sant Simó al primer quart del segle XX. L'any 1924 la premsa ja parlava de les parades tradicionals que en venien a l'aplec. Per tant, no és cap invent modern per fer bonic a Instagram. És una tradició amb més d'un segle d'història acreditada, probablement vinculada als antics tortells de festa.
De massapà, de cabell d'àngel i per a tots els gustos
El sabre clàssic és un tortell de pasta de brioix, daurat al forn, habitualment decorat amb fruita confitada i sucre, que adopta la característica forma d'espasa. El farcit més tradicional és el massapà, però el de cabell d'àngel també té una parròquia fidelíssima. Hi ha versions més senzilles, d'altres més generoses en decoració i formats per a famílies nombroses o per a llaminers que no volen compartir. I aquí apareix una altra de les gràcies de la festa: cada mataroní acostuma a tenir el seu sabre preferit i la pastisseria o fleca de confiança on anar-lo a buscar. Els forners i pastissers locals mantenen viu el costum, any rere any, fent que aquesta especialitat sigui una de les poques tradicions gastronòmiques que encara mobilitzen bona part de la ciutat. Fins i tot les franquícies acabades d'arribar, múrries, s'hi sumen.
Això sí, un consell important: val més encarregar el sabre amb antelació o, com a mínim, tenir clar on l'anirem a comprar el dia abans de Sant Simó. Sobretot perquè moltes pastisseries tanquen els dilluns i no convé deixar la descoberta del nostre establiment preferit per a última hora. El més pràctic és informar-se dels horaris, reservar el sabre que volem i assegurar-nos que el dia 28 no ens quedarem sense. Perquè ser capgròs té un punt de gràcia, però quedar-se sense sabre per falta de previsió ja és fer el préssec.
Una festa que també es menja
Sant Simó és molt més que el tortell. És l'ermita, l'aplec, els gegants, les famílies, les escoles i aquell Mataró que conserva costums que no necessiten reinventar-se cada temporada. Aquest dimecres 28 d'octubre, l'entorn de l'ermita tornarà a ser un dels escenaris principals de la celebració, amb els sabres com a grans protagonistes gastronòmics de la jornada. Però el ritual també es practica a casa, a la feina, a l'hora de dinar, per berenar o amb les sobres de l'endemà. Perquè el sabre es comparteix, però també es defensa aferrissadament si queda l'últim tall.
Som capgrossos, sí. Però tenim un dolç que és patrimoni sentimental de la ciutat. I si a fora no saben què és un sabre de Sant Simó, pitjor per ells. Nosaltres, el 28 d'octubre, tenim una obligació deliciosa: comprar-lo, tallar-lo i menjar-nos-el. I demostrar, almenys un dia a l'any, que a Mataró som més dolços que ningú.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta