La tradició dels Tres Tombs continua ben viva al Maresme. Tot i que la celebració s’ha anat reduint en algunes poblacions de la comarca, aquest 2026 cinc municipis es mantenen fidels a la cita: Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Alella i Arenys de Munt. Aquests municipis preserven un dels rituals hivernals més emblemàtics de Catalunya, caracteritzat per les desfilades de cavalls, carruatges i animals domèstics, així com la tradicional benedicció dels animals.
Els Tres Tombs havien estat molt més habituals a la comarca, però en els darrers anys algunes poblacions han decidit no continuar celebrant-los. Un cas significatiu és Mataró, que acumula ja tres edicions sense Tres Tombs, fet que ha posat encara més en relleu el paper dels municipis que sostenen la tradició.
- La continuïtat de les cavalcades a Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Alella i Arenys de Munt permet mantenir viva una festa centenària que combina patrimoni cultural, religió, memòria rural i identitat territorial.
La celebració dels Tres Tombs al Maresme continua sent un reclam tant per als veïns de la comarca com per als visitants que busquen gaudir d’un fragment del calendari festiu tradicional de Catalunya. Malgrat el pas del temps, la seva capacitat d’evocar el món agrari preindustrial i el vincle històric entre persones i animals de treball segueix despertant interès i atraient públic familiar i aficionats al món eqüestre.
Calendari dels Tres Tombs 2026 al Maresme
- Argentona – 11 de gener
- Vilassar de Dalt – 17 de gener
- Vilassar de Mar – 24 de gener
- Alella – 25 de gener
- Arenys de munt – 1 de febrer
Amb aquest calendari, el Maresme es reafirma com un dels territoris referents dels Tres Tombs a Catalunya, mantenint l’esperit d’una tradició que forma part del patrimoni immaterial del país i que, any rere any, recorda els antics oficis de traginers, el paper dels animals en la vida quotidiana i la devoció popular entorn de Sant Antoni Abat.
L'origen dels Tres Tombs
La festa dels Tres Tombs, fortament vinculada a la figura de Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i protector dels traginers, és una de les tradicions més arrelades del calendari festiu català i un element clau del patrimoni cultural vinculat al món rural i al treball dels animals. El seu origen s’associa directament a la històrica festa dels Traginers, gremi fonamental en l’economia preindustrial i responsable del transport de mercaderies abans de l’arribada del ferrocarril i els vehicles a motor. La primera referència documentada al ritual la trobem en el segle XV, tal com recull Joan Amades al seu Costumari Català, on es descriu un litigi de l’any 1432 entre els gremis barcelonins encarregats d’organitzar la celebració, evidencia que ja llavors era un esdeveniment rellevant i institucionalitzat. Amades també assenyala elements que han perdurat fins avui, com la presència de estendards i banderes gremials, les curses, les fogueres, les dances i la tradicional rifa del porc, que formaven part del conjunt cerimonial. La celebració se situa tradicionalment el 17 de gener, dia de Sant Antoni, i té com a eix ritual la passada i benedicció dels animals de treball i domèstics, mantenint viu el component religiós original. El ritu central consisteix a donar tres voltes consecutives —els tres tombs— pel centre de la població, en origen al voltant d’una gran foguera feta amb ramatge verd, i posteriorment al voltant de l’església o de la imatge del sant. Cada volta tenia antigament un significat: el primer tomb demanava protecció per als animals i les feines del camp, el segon tomb invocava una bona collita i prosperitat, i el tercer tomb cercava la salut física per a les persones i les llars. Amb el temps, els Tres Tombs han evolucionat cap a una festa popular i patrimonial que combina religiositat, identitat local, gastronomia, cultura eqüestre i recreacions històriques, convertint-se en un reclam turístic i en una tradició imprescindible al gener a moltes poblacions de Catalunya. Aquesta continuïtat pluricentenària ha fet dels Tres Tombs una expressió viva del món agro-ramader i un testimoni d’un passat en què els animals eren indispensables per al transport, la producció i la vida quotidiana del país, assegurant la seva presència dins el panorama festiu català i reforçant-ne el valor com a patrimoni immaterial.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta