Hi ha oficis que expliquen un país millor que molts llibres d’història. L’art de la punta a Catalunya n’és un. Delicadesa, paciència, domini tècnic i sensibilitat estètica s’entrellacen en una tradició que durant generacions ha vestit aixovars, mantellines, peces litúrgiques i moda d’alta qualitat. Ara, el Museu d’Arenys de Mar posa aquest llegat al centre amb l’exposició “Tresors de l’Arca. Dos segles fent de la punta un art”, inaugurada el 29 de març de 2026 al Museu Marès de la Punta, on es podrà visitar fins al 27 de desembre de 2026.
El gran encert de la mostra és que no presenta la punta com una relíquia immòbil, sinó com un ofici viu que ha sabut adaptar-se als canvis de gust, de mercat i de societat. El mateix museu explica que el recorregut arrenca amb les peces històriques de l’empresa Vives, fundada el 1856, passa per la mítica L’Arca de l’Àvia i arriba fins a l’actual L’Arca Barcelona, avui dirigida per Carmina Pairet i Nina. Aquesta continuïtat familiar és justament el cor del relat: gairebé dos segles d’un mateix fil que no s’ha trencat.
Més que les peces, l'ofici que hi ha al darrere
Aquesta trajectòria és el que fa especialment potent “Tresors de l’Arca”. Perquè parlar de la punta no és parlar només de peces belles, sinó també de coneixement transmès, de taller, de mirada comercial, de restauració, de conservació i d’una capacitat constant de reinterpretar materials antics sense trair-ne l’essència. El museu subratlla que la història de L’Arca Barcelona i dels seus antecedents permet entendre com les puntes han estat també objecte de comerç i com han sabut adaptar-se a les noves maneres de viure del segle XXI. És, en definitiva, la història d’un ofici que no ha sobreviscut per nostàlgia, sinó per intel·ligència creativa.
Aquí és on la figura de Carmina Viñas esdevé decisiva. La seva aportació va molt més enllà de mantenir una tradició: la va saber actualitzar. Després de descobrir a París que el tèxtil antic tenia valor i mercat, va impulsar una manera de treballar basada en la recuperació de roba, encaixos i teixits històrics, i va convertir L’Arca en un espai de referència al Barri Gòtic de Barcelona. Segons un perfil recent de l’ARA, el negoci va néixer de la fusió entre el món del tèxtil —blondes, mantellines i puntes— i la tradició antiquària familiar, fins al punt de convertir-se en una de les primeres botigues de roba vintage del país. La nova generació ha convertit aquest llegat en una proposta plenament contemporània. Avui, L’Arca Barcelona continua treballant amb puntes i teixits antics des d’una perspectiva que connecta patrimoni i present: peces vintage, vestits de núvia a mida, reutilització de materials i una sensibilitat que encaixa de ple amb conceptes com la sostenibilitat, l’upcycling i la moda lenta. L’ARA explicava fa pocs mesos que l’establiment s’ha consolidat com a referent en la confecció de vestits de núvia amb roba antiga o d’inspiració antiga, i que al taller es dona nova vida a teixits domèstics i peces històriques per convertir-los en creacions actuals.
Passat però també present
Aquest és, probablement, un dels missatges més valuosos del reportatge que proposa l’exposició: la punta catalana no només pertany al passat, sinó que pot dialogar perfectament amb les estètiques i les necessitats del present. El que abans era aixovar avui pot esdevenir moda nupcial, peça d’autor o creació singular. El que abans era herència familiar avui és també discurs sobre consum responsable, sobre l’ofici fet a mà i sobre el valor d’allò irrepetible. En un temps de producció accelerada, la punta representa exactament el contrari: temps, cura i permanència.
A més, la trajectòria de L’Arca ha demostrat que aquest ofici pot travessar fronteres culturals i arribar a imaginaris globals. Peces vinculades a la botiga han acabat formant part de produccions cinematogràfiques tan conegudes com Titanic i Vicky Cristina Barcelona. L’ARA recorda que L’Arca va proporcionar vestits vinculats a Titanic i que també en van sortir peces per al vestuari de Penélope Cruz a la pel·lícula de Woody Allen. Això no és una anècdota menor: és la prova que un saber fer artesanal, arrelat i local pot tenir una projecció internacional enorme quan manté autenticitat i excel·lència.
L'aposta del Museu d'Arenys
Que aquesta història s’expliqui a Arenys de Mar tampoc és casual. El Museu Marès de la Punta s’ha convertit, gràcies a les donacions i adquisicions de peces, en un museu de referència a Europa en aquest àmbit, i és un dels espais més importants per entendre la història i la tècnica de la punta artesana i mecànica. Per això “Tresors de l’Arca” no és només una exposició temporal: és també una declaració d’intencions sobre el paper del museu com a lloc on el patrimoni no es conserva només per ser admirat, sinó per ser reinterpretat, actualitzat i transmès. En clau SEO, hi ha una idea que resumeix perfectament el valor d’aquesta proposta: la punta a Catalunya continua viva. Continua viva perquè hi ha famílies que l’han preservada, dones que l’han reinventada, tallers que l’han convertida en futur i museus que l’expliquen com allò que és: una part essencial del nostre patrimoni tèxtil. L’exposició “Tresors de l’Arca. Dos segles fent de la punta un art” és, per tant, molt més que una mostra de peces boniques. És una reivindicació de l’ofici de la punta, de la seva dignitat artística i de la seva sorprenent capacitat per seguir emocionant, vestint i inspirant en ple segle XXI.
Per a qui la vulgui visitar, la mostra es pot veure al Museu Marès de la Punta, al carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar, amb horari de dimarts a divendres de 10 a 13.30 h, dissabtes de 10 a 13 h i diumenges i festius d’11 a 13 h. I això, en el fons, és el millor que es pot dir d’un ofici així: que encara hi ha temps d’anar-lo a mirar de prop i entendre per què, després de dos segles, continua sent un art.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta