Quan es parla de patrimoni modernista al Maresme, el nom de Canet de Mar apareix inevitablement associat a l'obra de Lluís Domènech i Montaner. La seva empremta és visible arreu del municipi, des de la seva antiga residència —actual casa museu— fins a diversos edificis que han convertit la vila en una referència del modernisme català. Però pocs saben que Canet conserva també un altre espai estretament vinculat a un altre dels grans mestres del moviment: Josep Puig i Cadafalch.
Es tracta del Parc de la Misericòrdia, un extens recinte verd que envolta el santuari homònim i que constitueix un dels conjunts paisatgístics i patrimonials més singulars del Maresme.
Parc de la Misericòrdia a Canet. Foto: Maresme Film Comission
Un parc nascut de la devoció popular
La història del parc està íntimament lligada al Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, construït entre 1853 i 1857 segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina. Tot i que l'actual parc és fruit d'una actuació de finals del segle XIX, l'entorn de l'antic temple ja havia estat objecte de millores molt abans.
Segons explica Jordi Díaz al portal especialitzat Jardins i Patrimoni, des del segle XVIII es van anar plantant arbres i xiprers, condicionant camins i creant fonts i espais d'estada per als pelegrins i visitants que acudien al santuari.
L'augment constant de la devoció popular va acabar fent necessària una ampliació dels terrenys. El pas decisiu es va produir l'any 1895, quan el Patronat del Santuari va adquirir l'horta de Can Torrus per 17.500 pessetes. Aquella compra és considerada l'origen directe de l'actual parc.
Els nous terrenys es van transformar seguint la moda del moment: el model de "parc-bosc", molt estès en santuaris i espais de pelegrinatge de finals del segle XIX. El resultat va ser un gran jardí que combinava vegetació autòctona i espècies ornamentals —pins, alzines, roures, cedres, plàtans, eucaliptus o xiprers— amb fonts, bancs i altres elements integrats en un paisatge aparentment natural.
Santuari de la Misericòrdia. Foto: Wikimedia Commons
La intervenció de Josep Puig i Cadafalch
Malgrat que sovint es relaciona Puig i Cadafalch amb alguns elements concrets del parc, la seva aportació real va ser diferent i està documentada històricament.
A finals del segle XIX, l'arquitecte va rebre l'encàrrec de projectar el tancament simbòlic dels nous terrenys adquirits pel santuari. La seva proposta consistia en la construcció de quinze fites monumentals, cadascuna dedicada a un dels quinze misteris del rosari, que havien de delimitar el conjunt.
El projecte, però, no es va arribar a completar. De les quinze fites previstes només se'n van construir dues, que encara avui es conserven dins del recinte.
Anys més tard, el 1910, Puig i Cadafalch va projectar també l'Hotel del Parc, un edifici destinat a allotjar els nombrosos romeus, pelegrins i visitants que acudien al santuari. Aquesta és una de les intervencions arquitectòniques més destacades que es conserven vinculades a l'arquitecte dins del conjunt de la Misericòrdia.
Puig i Cadafalch
El paper de Domènech i Montaner en els accessos al santuari
La relació entre el parc i el modernisme no acaba aquí. El segon gran protagonista és Lluís Domènech i Montaner, profundament vinculat a Canet de Mar.
L'any 1915 va rebre l'encàrrec de millorar la connexió entre el nucli urbà i el santuari. La seva proposta era molt ambiciosa: un gran eix monumental que havia d'unir el temple amb el centre de la població i arribar fins a la costa.
El projecte incloïa una gran plaça enjardinada esglaonada amb fonts davant del santuari, concebuda per corregir el desalineament existent entre el nou passeig i l'edifici religiós. Tanmateix, les dificultats econòmiques i el cost de les expropiacions van impedir-ne l'execució completa.
Finalment només es va construir el tram més proper al recinte religiós, que és l'actual Passeig de la Misericòrdia, una elegant rambla d'uns 500 metres flanquejada per dobles fileres de plàtans. La gran plaça monumental projectada per Domènech i Montaner mai no es va arribar a materialitzar
Un racó del Parc de la Misericòrdia. Foto: Maresme Film Comisssion
Un espai únic al Maresme
Aquesta doble presència de Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner converteix el Parc de la Misericòrdia en un cas pràcticament únic al Maresme. Mentre el primer va intervenir directament dins del recinte amb els seus projectes arquitectònics i simbòlics, el segon va actuar sobre la seva relació amb la ciutat, ordenant-ne els accessos i la connexió urbanística.
El resultat és un espai que va molt més enllà d'un simple parc urbà. És un lloc on conflueixen història, paisatge, religiositat popular i patrimoni modernista, envoltat d'una vegetació exuberant i convertit avui en un dels racons més singulars i menys coneguts de la comarca.
Per als visitants, a més, el parc continua sent una magnífica porta d'entrada a alguns dels itineraris que pugen cap a la Creu de Pedracastell, un dels miradors més emblemàtics del Maresme. Un indret que demostra que, fins i tot en una vila tan associada a Domènech i Montaner, encara hi ha tresors patrimonials per descobrir sota una mirada diferent.