La 28a Lliga de la història del primer equip masculí de futbol del Barça és i serà recordada com “la lliga de Lamine Yamal”. El de Mataró ha estat el gran protagonista -en un context coral com el de l’equip blaugrana, és clar- gràcies a l’empremta, lideratge i referència que amb només 17 anys ja exerceix amb una naturalitat i irreverència espectaculars. El qui ha convertit Rocafonda en més coneguda que Mataró i el 304 en un motiu d’orgull i denominació d’origen ha estat ell: un menor. Una benedicció, si ho preguntes a la gent de can Barça i segurament una maledicció si ets del Madrid o l’Espanyol.
El Barça ha viscut una temporada extraordinària que marca l’inici d’una nova era, capitanejada per un líder insòlitament jove: Lamine Yamal, amb només 17 anys. El seu gol decisiu en la victòria que va segellar la 28a Lliga del club contra l’Espanyol no només va ser estèticament brillant, sinó simbòlic: representa l’alba d’un cicle nou amb ell com a referent. Lamine juga amb una maduresa impròpia de la seva edat, com si portés anys governant partits d’elit. Té el futbol al cap i el controla amb una naturalitat sorprenent. És un d’aquells jugadors tocats per una llum especial.
La premsa esportiva, la generalista i la mundial se situen, l’endemà de la victòria del Barça en la lliga, en un mateix punt unànime: el reconeixement de Lamine Yamal com la nova estrella mundial, com el gran referent de la nova etapa del futbol, com un fenomen social i mediàtic que tot just comença a despuntar. Des dels periodistes més de bufanda als analistes més equànimes coincideixen: Lamine ha esclatat, aquesta és la seva Lliga i el que queda per endavant és especialment prometedor.
De fet és la segona Lliga
Lamine Yamal ja ha aixecat dues Lligues sense haver arribat a la majoria d’edat, i la seva presència en els partits clau ha estat decisiva. Elegància, talent i caràcter silenciós, com el que va mostrar marxant del camp sense estridències després del xiulet final a Cornellà. Si el futur és seu, és perquè ell el domina des d’ara.
Aquest Barça, dirigit per Hansi Flick, ha estat imperial en les competicions nacionals, tot i la petita taca europea. La solidesa col·lectiva, combinada amb la genialitat individual de jugadors com Fermín i, sobretot, Lamine, ha consolidat un projecte il·lusionant. El Clàssic i la lluita a Milà van deixar empremta, però res no esborra la sensació que el Barça ha tornat. I ho ha fet amb un nen de Mataró al timó d’un equip campió.[banner-AMP_5]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta