Dies enrere va morir a Madrid José Legrá, un dels boxejadors espanyols més destacats de la història i gran icona esportiva de la seva època daurada. Nascut a Baracoa (Cuba) l'any 1943, va iniciar-se en la pràctica de la boxa des de ben jove al seu país d'origen, destacant ràpidament. La impossibilitat de dedicar-se professionalment al seu esport a Cuba el van portar a deixar el país a principis dels anys seixanta, marxant primer a Mèxic i més tard a Miami, on va coincidir amb l'entrenador Angelo Dundee i el mite Cassius Clay. El 1963 va instal·lar-se a Espanya, concretament a la localitat gallega de Carballo, gràcies a les gestions de Kin Tunero, antiga glòria de la boxa cubana, que va impulsar la carrera de Legrá al nostre país. El 1966 va obtenir la nacionalitat espanyola, esdevenint una figura popular que el règim franquista va saber capitalitzar. Va ser campió d'Europa set vegades i del món en dues ocasions, retirant-se l'any 1973. El mite Legrá, que anava més enllà dels quadrilàters, ja havia nascut anys enrere.
Avui, però, ens volem aturar en la visita que Legrá va fer a Mataró l'any 1966. El campió hispano-cubà va visitar la nostra ciutat per participar en una vetllada boxística que va tenir lloc al Velòdrom el dissabte 21 de maig d'aquell any, que va comptar amb els següents combats: en categoria amateur, Domínguez (Sporting) va guanyar per punts a Morales (Deporte Ciclista Mataró) en pes gall; mentre que en pes lleuger, Peña (Deporte Ciclista Mataró) va enfrontar-se a Oliván (Sporting), en un combat declarat nul. En categoria professional, en combats a vuit assalts, en pes lleuger Carbajal va imposar-se a Kid Coleta; en pes súper lleuger el madrileny Tony Ortiz va vèncer als punts el basc José M. Madrazo, campió d'Espanya. Per últim, en pes ploma, José Legrá va imposar-se a Ángel Chinea, campió català de pes gall. En la seva crònica publicada a Iluro Sport alguns dies després, Fernando Ferrer explicava que, si bé el combat "no va tenir l'emoció dels anteriors, atesa la inqüestionable superioritat tècnica i tàctica del cubà, que no es va veure precisat ni a esgotar els seus recursos ni va voler, al nostre entendre, precipitar la fi del combat, la bona voluntat de Chinea va fer que poguéssim constatar les moltes qualitats boxístiques del púgil cubà". Afegia el periodista d'Iluro Sport que "part del públic, a l'influx, sens dubte, dels anteriors i disputadíssims combats, no es va mostrar satisfet amb aquest que tancava la vetllada, ja que Legrá no va fer mai la impressió d'esgotar ni forçar les seves possibilitats. Bo seria tornar a veure el cubà enfrontat a un adversari que l'obligués a desplegar tot el seu repertori". Per a Ferrer, la vetllada va tenir una sola pega: "el públic no va respondre en la proporció deguda, encara que s'ha d'atribuir més que a desinterès de l'afició a fallida publicitària, ja que la reunió va ser anunciada precipitadament i de manera molt menys intensiva que en altres vetllades d'indubtable menor importància. Una veritable llàstima ja que els aficionats es van perdre una vetllada estupenda i els organitzadors no es van veure compensats com corresponia".
La participació de Legrá en aquella vetllada boxística a Mataró cal emmarcar-la en una època daurada d'aquest esport a la nostra ciutat, on gaudia d'una bona legió d'afeccionats i també practicants, amb destacats clubs com el Deporte Ciclista Mataró o l'Sporting. El Velòdrom va ser un escenari important de la boxa a nivell català, acollint vetllades de gran nivell durant anys. Abans, l'espai que acollia habitualment els combats era el Tívoli, situat al carrer Bonaire, però el 1961, quan es va convertir en l'Astòria, el Velòdrom va quedar com a únic espai boxístic de la ciutat. Si bé anys enrere va sorgir de la nostra ciutat el mite de la boxa Fred Galiana, a qui hem de fer referència obligatòriament, també cal fer esment al paper del preparador i mànager Joaquim Alís, ajudat més tard pel seu fill Miquel. En aquella època van destacar boxejadors mataronins com per exemple el mític Antonio Rubio, Manolo García, Rafael Fernández, José Cabrera, Margalef, De Paco, Juan Pinto, Pedro Pinto, Espín, Flaqué, Sedano, Alfer, Enrique del Amo o Marcial Urrea, a més del montgatí José López Gallego o el canetenc Andrés Navarro Moreno, un dels principals ídols de l'afició mataronina. En el cas concret de Juan Pinto, cal fer referència al fet que l'any 1965 es va enfrontar a Madrid amb el propi José Legrà, oferint-li resistència durant els vuit assalts del combat i perdent als punts, en el que va ser un combat històric per a la boxa mataronina. Per acabar, també cal fer esment al mític speaker Antonio Góngora, imprescindible en les vetllades al Velòdrom de Mataró, però també al Gran Price de Barcelona.
La boxa mataronina, que a dia d'avui compta amb molts seguidors i practicants, com seixanta anys enrere, té una llarga trajectòria al darrere que cal recordar de tant en tant. Avui, malauradament aprofitant la trista notícia de la mort de José Legrá, és un bon moment per fer-ho.
Fonts:
BoxRec (s. d.). Fitxa de combat: May 1966 - Pabellón Velódromo. Mataro, Cataluña, España. BoxRec. https://boxrec.com/es/event/101313
Diario Mataró (1966, 26 de maig). Velada en el Velódromo. Diario Mataró
Ferrer, Fernando (1966, 25 de maig). Resultó brillantísima la reunión del sábado en el velódromo. Formidable exhibición de Legrá ante Chena. El madrileño Tony Ortiz gran vencedor a los puntos del campeón de España José Madrazo. Iluro Sport
Iluro Sport (2021, 3 de gener). Neix un campió sota els focus i entre les dotze cordes. Iluro Sport. https://ilurosport.cat/records/neix-un-campio-entre-les-dotze-cordes-1967/
Iluro Sport (2021, 26 de desembre). Als anys seixanta del segle XX, la boxa viu un bon moment a Mataró. Iluro Sport. https://ilurosport.cat/records/als-anys-seixanta-del-segle-xx-la-boxa-viu-un-bon-moment-a-mataro/
Iluro Sport (2021, 28 de desembre). El pavelló del Velòdrom impulsa la boxa i acull un Espanya-Itàlia (1967). Iluro Sport. https://ilurosport.cat/records/el-pavello-del-velodrom-impulsa-la-boxa-i-acull-un-espanya-italia-1967/
Marquiegui, Emilio (2026, 15 de juliol). Muere José Legrá, leyenda del boxeo español. Marca. https://www.marca.com/boxeo/2026/07/15/muere-jose-legra-leyenda-boxeo-espanol.html
Wikipedia (s. d.). José Legrá. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Legr%C3%A1