El RCD Espanyol celebra aquest 28 d'octubre 125 anys: un segle i quart d'història del club blanc-i-blau, que es diu aviat. Molts anys d'èxits, alegries i també patiments, com és obvi, però sobretot de fidelitat i amor a uns colors. Perquè si una cosa defineix els espanyolistes és aquesta fidelitat estricta i passional, a les dures i a les madures, jugant finals europees, celebrant títols i grans victòries, però també al purgatori de la Segona Divisió i on faci falta. Des d'aquí, doncs, les nostres felicitacions a tots els pericos, perquè són ben merescudes. Avui, però, volem fer una repassada als diferents futbolistes mataronins que al llarg de totes aquestes dècades han jugat amb el primer equip blanc-i-blau.
El primer mataroní de qui tenim constància que va jugar a l'Espanyol va ser Josep Maria Martí Torres, un dels millors porters de la nostra ciutat. Nascut el 27 de gener de 1922, va sorgir de la pedrera de la Penya X i més tard va jugar a l'Iluro SC (després CD Mataró) (1937-1941), Granada (1941-1946, jugant 27 partits a Primera Divisió), RCD Espanyol (1946-1948), Múrcia (1948-1953), Gandia (1953-1954), Jaén (1954-1955) i Badalona (1955-1957). A més, malgrat que no va arribar a formar part del FC Barcelona oficialment, va arribar a disputar un partit amb el conjunt blaugrana, sent jugador a prova. Amb el RCD Espanyol va jugar entre els anys 1946 i 1948, disputant 9 partits oficials (els 9 del campionat de Lliga 1946-1947). En aquelles dues temporades de blanc-i-blau va ser normalment suplent de Josep Trias, un dels grans porters de la història de l'Espanyol. Va compartir equip amb jugadors com el propi Trias, Mariscal, Fàbregas, Casas, Rosendo, Celma, Calvo, Jorge, Llimós, Artigas, Veloy o Sospedra, i va tenir com a entrenadors a Planas i Espada. Segons recull la web Periquito.cat, Martí era "un porter àgil, amb bons reflexos, però menys fiable en les sortides". Va jugar una vegada amb la selecció catalana i va morir el 1997, amb setanta-cinc anys.
El segon mataroní que va jugar amb el primer equip blanc-i-blau va ser Miquel Xirau Borrell, un dels grans jugadors de la història de la nostra ciutat i, particularment, del CD Mataró. Nascut el 6 d'octubre de 1930, va fitxat per l'Espanyol a finals de l'any 1947, procedent del club groc-i-negre, tot i que es va incorporar a un dels filials, la Penya Saprissa. Aquella mateixa temporada va ser cedit a l'Espanya Industrial (1947-1948), i després al RCD Mallorca (1948-1949) i el Girona FC (1949-1950), sent repescat per l'Espanyol el mes de març de 1951, ara ja sí, per jugar amb el primer equip. En la seva primera temporada (1950-1951) va jugar 8 partits de Lliga (marcant dos gols en el mateix partit, davant del Múrcia). En la segona (1951-1952) va disputar 6 partits de Lliga (marcant també dos gols en el mateix partit, aquest cop contra l'Sporting de Gijón, el seu darrer matx vestint de blanc-i-blau). La següent campanya va ser cedit novament, aquest cop a la UE Sant Andreu, i després ja es va desvincular de l'Espanyol. Va fitxar per la Balompédica Linense, on va jugar una temporada (1953-1954), i després per l'Hércules (1954-1957, jugant 95 partits i marcant 36 gols), Real Oviedo (1957-1960, disputant 39 partits i anotant 9 gols), Avilés (1959-1960, amb 23 partits i 10 gols) i novament CD Mataró (1960-1967). Segons la web Periquito.cat, es tractava d'un "jugador ofensiu de banda esquerra, eminentment tècnic, però amb escassa presència física: quan va arribar al club de Sarrià pesava tot just 55 kgs.". Al RCD Espanyol va compartir equip amb jugadors com Trias, Soler, Flotats, Parra, Soto, Piquín, Celma, Castellà, Artigas, Veloy, Marcet, Egea, Arcas, Calvo, Segarra, Bolinches, Colino o Mauri, a les ordres de Nogués. Un cop es va retirar, va ser entrenador, dirigint diversos club com ara el CD Mataró en dues etapes diferents (1967 i 1983-1985), el Blanes (5 temporades), el Badalona o el Premià. Xirau va ser, sense dubte, un dels grans futbolistes que ha donat la nostra ciutat en la seva història. Va morir el 19 de juliol de 2005, als setanta-quatre anys.
El tercer mataroní que va jugar a l'Espanyol va ser Joan Visa Gelabert. Nascut a la nostra ciutat el 13 de maig de 1936, va començar a destacar al CD Mataró, on va jugar entre 1952 i 1955, any en què va fitxar pel Real Madrid, on s'hi va estar dues temporades, si bé no va arribar a debutar en partit oficial, ja que tenia per davant grans porters com Alonso o Berasaluce. Després, va formar part del filial blanc, el Plus Ultra, durant dues temporades més. A la capital espanyola va compartir equip amb mites com el propi Alonso, Marquitos, Miguel Muñoz, Molowny, Santisteban, Rial, Di Stéfano, Gento o Kopa. En totes les temporades en què Visa va formar part del club blanc, el primer equip va guanyar la Copa d'Europa. El 1959 va ingressar a la disciplina del RCD Espanyol, on s'hi va estar tres temporades: en la primera, va ser cedit al Terrassa (1959-1960), mentre que en la segona va ser titular al primer equip blanc-i-blau (25 partits de Lliga i 6 de Copa) i en la tercera, suplent (2 partits de Lliga i 1 de Copa). En total, 34 partits oficials. A l'Espanyol va compartir equip amb jugadors com Bartolí, Argilés, Dauder, Lluís Muñoz, Sastre, Quaresma, Camps, Carlos Torres, Índio, Joanet, Carranza o Czibor. Entre 1962 i 1964 va jugar al mític Real Zaragoza dels "Cinc Magnífics" campió de Copa i Copa de Fires, tot i que va ser suplent d'una institució al club aragonès com va ser Enrique Yarza. A Saragossa va coincidir amb el propi Yarza i la mítica davantera formada per Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra. Després, va jugar a l’Osasuna (1963-1964) i el CD Mataró (1964-1965). Segons la web Periquito.cat, Visa "destacava per la seva valentia i agilitat". Va morir el 18 de setembre de 2018, als vuitanta-dos anys d'edat.
El quart mataroní que va defensar la samarreta de l'Espanyol va ser José Antonio "Pepito" Ramos Huete. Nascut a Tetuán el 3 d'abril de 1951, ha viscut tota la vida a la nostra ciutat. Alumne de l’Escola Pia Santa Anna i sorgit de la pedrera del San Fernando, filial del CD Mataró, va jugar també al primer equip groc-i-negre (1969-1971), RCD Espanyol (1971-1976), FC Barcelona (1976-1982) i Cartagena (1982-1983). Va ser internacional absolut amb Espanya en quatre ocasions, entre 1975 i 1977. Amb el Barça va guanyar dues Recopes d'Europa i dues Copes del Rei, disputant 219 partits (158 oficials) i anotant 3 gols. Lateral de trajectòria molt destacada, a l'Espanyol va compartir vestidor amb jugadors com Solsona, Roberto Martínez, De Felipe, Paco Flores, Molinos, Marañón, Manolín Cuesta o Caszely; al Barça amb Cruyff, Neeskens, Alexanco, Artola, Asensi, Carrasco, Costas, De la Cruz, Esteban, Zuviría, Gerardo, Canito, Heredia, Migueli, Olmo, Tente Sánchez, Quini, Simonsen, Krankl o Rexach, i amb la selecció amb estrelles com Arconada, Pirri, Migueli, Camacho, Rubén Cano, López Ufarte, Quini, Del Bosque, Santillana, Benito, Marcial o Rexach. Va estar a les ordres de mites de les banquetes com José Emilio Santamaría, Rinus Michels, Lucien Müller, Udo Lattek o Kubala. Tot i així, Pepito Ramos sol recordar sempre un dels entrenadors que més el va marcar a Mataró, un altre mite groc-i-negre: Jaume Mañosa, de qui parlarem més endavant en aquest mateix article. Amb l'equip blanc-i-blau, Ramos va jugar en total 125 partits de Lliga i 23 de Copa. Llicenciat en Químiques i en Història de l'Art, va arribar a exercir com a professor universitari, i també va ser entrenador de diferents equips, com ara el Vic, Santboià, Nàstic de Tarragona, Manlleu, Prat, Rubí o UD Cerdanyola. Sense dubte, Pepito Ramos és un dels grans futbolistes que ha donat la nostra ciutat en tota la història.
Un cas curiós és el del cinquè mataroní que va arribar a jugar amb el primer equip de l'Espanyol, Francisco Martori Castán. Nascut el 7 de juny de 1965 i procedent del CD Mataró (va jugar 10 partits de Lliga de Tercera Divisió en la temporada 1981-1982 i 12 en la 1982-1983), va disputar el seu únic partit a Primera Divisió vestint la samarreta de l'Espanyol el dia 9 de setembre de 1984, en la famosa jornada en què els futbolistes professionals van fer vaga i els equips de Primera van disputar els seus respectius partits amb jugadors dels equips filials i juvenils. Aquell dia, el RCD Espanyol va jugar contra el València a l'estadi Luis Casanova (derrota per 5 a 1) i van debutar 13 jugadors del filial. L'alineació va ser aquesta: Cuatrecases, Ferré, Campaña, Lagares, Macanaz, Valle, Llecha, Alonso, Álex García, Martori i Miralles. En la segona part van entrar Carreño i Basagaña. A més del Mataró i l'Espanyol, va jugar a diferents equips modestos, com ara l'Argentona, Masnou, Vilassar de Dalt, Verdiblanca, Gimnástica Iberiana, Molinos o Vilassar de Mar. Segons la web Periquito.cat, Martori era un "jugador amb un bon joc aeri i de gran xut".
En següent mataroní (de naixement) a la llista és Pedro Nieto Marcos. Tot i que és un argentoní de pro, va néixer a la nostra ciutat el 19 d'agost de 1975 (té un germà bessó que també va jugar a les categories inferiors de l'Espanyol). Defensa central fort i corpulent sorgit de la pedrera de la Ferran Martorell i el propi RCD Espanyol (va compartir vestidor a la pedrera perica amb grans jugadors com Argensó, Soldevilla, Capdevila, Morales, De Lucas, Sergio o Tamudo), en Pedro va arribar a disputar amb el primer equip blanc-i-blau 6 partits oficials (5 de la Copa Intertoto i un altre de Copa del Rei), durant les temporades 1998-1999 i 1999-2000. Va jugar també al Recreativo de Huelva (cedit durant les mateixes temporades 1998-1999 i 1999-2000), Gramenet (2000-2001) i Badajoz (2001-2003). Va disputar cinquanta partits a Segona Divisió, però els problemes al seu genoll van fer que s'hagués de retirar massa jove. Actualment és comentarista a diferents mitjans de televisió.
En setè lloc trobem Marta Torrejón Moya, nascuda el 27 de febrer de 1990. Formada als Salesians de Mataró i a les categories inferiors del RCD Espanyol, va jugar al primer equip blanc-i-blau entre 2004 i 2013, per fitxar després pel Barça. Ha disputat gairebé 400 partits a Primera Divisió entre Espanyol i Barça i més de 60 a la Champions. Amb un palmarès extraordinari, amb el club blanc-i-blau va guanyar una Lliga i 4 Copes de la Reina, mentre que amb el blaugrana ja ha guanyat 3 Champions, 8 Lligues, 8 Copes de la Reina i 5 Supercopes d'Espanya. Amb la selecció espanyola va disputar 90 partits (8 gols) entre 2007 i 2019, any en què va anunciar que deixava el combinat nacional, amb què ha disputat dos Mundials i dues Eurocopes. Una de les millors defenses de la història de l'Espanyol, del Barça i d'Espanya, ha compartit vestidor amb futbolistes com Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Jenni Hermoso, Vicky Losada, Marta Unzué, Olga García, Sonia Bermúdez, Patri Guijarro, Sandra Paños, Cata Coll, Irene Paredes, Mapi León, Mariona Caldentey, Caroline Graham Hansen, Fridolina Rolfö o Asisat Oshoala, per citar només alguns noms destacats. Marta Torrejón és, a dia d'avui, la futbolista mataronina (incloent dones i homes) amb un palmarès més destacat. Encara està en actiu.
En vuitè lloc trobem Sergio Sánchez Ortega, nascut el 3 d'abril de 1986. Format a la pedrera del Rocafonda, el CE Mataró i després l'Espanyol, va debutar amb el primer equip blanc-i-blau en la temporada 2004-2005, disputant un partit de Lliga (victòria sobre el Zaragoza per 3-1 el 24 d'abril de 2005). En la següent campanya, va jugar 11 partits de Lliga, un de la UEFA i un altre de Copa del Rei, competició que va guanyar l'equip i que és un dels grans títols de la història del club. En aquelles dues temporades a l'Espanyol hi havia grans jugadors com Kameni, David García, Lopo, Pochettino, Jarque, Maxi Rodríguez, Ito, De la Peña, Morales, Velamazán, Tamudo, Serrano, Dani García, Coro, Amavisca, Martín Posse, Jonathan Soriano, Gorka Iraizoz, Zabaleta, Moisés Hurtado, Albert Riera o Pandiani, amb Lotina d'entrenador. A meitat de la temporada 2006-2007 va ser cedit al Castilla, filial del Real Madrid, disputant vint partits a Segona Divisió i compartint equip amb jugadors com Codina, Borja Valero, Javi García, Negredo, Granero, Marcelo, De la Red, Torres, Adan, Mata, Callejón o Dani Parejo, amb Míchel d'entrenador. Com a curiositat, al final d’aquella temporada va viatjar amb el primer equip blanc per disputar un partit amistós a Tel Aviv contra un combinat palestino-israelià, l’anomenat “Equip per la Pau”. El Real Madrid va guanyar per 0 a 8, en el que va ser el comiat de l’entrenador Fabio Capello. Van jugar aquell partit Casillas; Míchel Salgado, Iván Helguera, Sergio Ramos, Cicinho; Emerson, Guti, Nieto, Granero; Raúl i Higuaín; i després van participar Agus, el propi Sergio Sánchez, Negredo, De la Red, Adán, Javi García i Adrián. La temporada 2007-2008, Sánchez va ser cedit al Racing de Santander i va disputar 19 partits de Lliga, en una de les millors campanyes de la història de l'equip càntabre, ja que va acabar el campionat en sisena posició. Aquell equip comptava amb jugadors com Toño, Garay, Pinillos Duscher, Colsa, Munitis, Óscar Serrano, Ayoze, Jonatan Valle o Tchité, amb Marcelino com a entrenador. El 2008 va retornar a l'Espanyol i va jugar una temporada a bon nivell, jugant 33 partits de Lliga i marcant 3 gols, en un equip en què destacaven Kameni, Jarque, Pareja, Nené, Moises Hurtado, De la Peña, Luis García, Tamudo, Coro, Callejón, Iván Alonso o Rufete, i en què també hi era un altre mataroní: Marc Torrejón. Aquell any van tenir tres entrenadors: Tintín Márquez, Mané i Pochettino. Les bones actuacions de Sergio Sánchez van despertar l'interès del Sevilla FC, que el va fitxar el 2009 per 3 milions d'euros. Amb l'Espanyol va jugar en total 50 partits de Lliga, 7 de Copa del Rei, 4 de la UEFA i un de Supercopa. La seva primera temporada a la capital andalusa va estar marcada per la detecció d'una malaltia cardíaca que el va obligar a passar pel quiròfan a Hamburg (Alemanya). Gairebé un any després, el desembre de 2010, va rebre l'alta mèdica. Amb el Sevilla va jugar en total 24 partits oficials i va guanyar la Copa del Rei 2009-2010, compartint vestidor amb jugadors com Palop, Duscher, Navas, Fazio, Dragutinovic, Zokora, Luis Fabiano, Renato, Kanouté, Escudé, Capel, Fernando Navarro, Negredo, Romaric, Perotti o Rakitic, amb Manolo Jiménez, Antonio Álvarez i Gregorio Manzano d’entrenadors. El mes de juny de 2011 va fitxar pel Málaga per 2,8 milions d'euros i va disputar una de les millors temporades del club de la Costa del Sol, finalitzant la Lliga en una meritòria quarta posició i aconseguint la classificació per a la Champions League. En total, Sergio Sánchez va romandre al club tres temporades més, jugant 97 partits oficials i anotant 2 gols, compartint equip amb grans jugadors com Jesús Gámez, Demichelis, Joaquín, Van Nistelrooy, Cazorla, Willy Caballero, Nacho Monreal, Maresca, Duda, Julio Baptista, Isco, Kameni, Camacho, Saviola, Roque Santa Cruz, Amrabat o Juanmi. Després, Sergio Sánchez va jugar una temporada al Panathinaikos grec (2015-2016) i una altra al Rubin Kazan rus (2016-2017), per retornar a l'Espanyol en la temporada 2017-2018, en què va jugar 3 partits amb l'equip. Entre 2018 i 2020 va jugar al Cadis, per retirar-se definitivament a l'Albacete el mes de novembre de 2020. Defensa central o lateral dret de grans condicions, va ser internacional sub-21, sub-19, sub-17 i sub-16 i també va jugar un partit amb la Selecció Catalana. Sense dubte, un dels millors futbolistes que ha donat la ciutat de Mataró.
En novena posició apareix Marc Torrejón Moya, nascut el 18 de febrer de 1986 i germà de Marta Torrejón. Defensa central de gran corpulència, es va formar a la pedrera de la UD Cerdanyola, Vilassar de Mar i RCD Espanyol, jugant cedit una temporada al Málaga B, a Segona Divisió, categoria en què va jugar 35 partits. Va debutar amb el primer equip espanyolista oficialment l'1 d'octubre de 2006 en un partit contra Osasuna. Aquella temporada 2006-2007, la del Tamudazo, va formar tàndem titular a l'eix de la defensa blanc-i-blava amb Dani Jarque, en una campanya en què es va arribar a la final de la UEFA, perdent-la a la tanda de penals contra el Sevilla FC. Amb l'Espanyol va jugar tres temporades, disputant 89 partits oficials en què va marcar un gol (71 de Lliga, 7 de Copa, 10 de competició europea i un de Supercopa). Va compartir equip amb jugadors com Kameni, Gorka Iraizoz, Jarque, el mataroní Sergio Sánchez, Chica, Nico Pareja, Rufete, Moisés Hurtado, Zabaleta, Jonatas, Luis García, Tamudo, Pandiani, Coro, Riera, Nené, Callejón o Valdo, tenint com a entrenadors a Ernesto Valverde, que sempre va apostar per ell com a central titular de l'equip, i després Tintín Márquez, Mané i Pochetino en la darrera temporada, en què va tenir pocs minuts. Les tres temporades següents (2009-2012) va jugar a Primera Divisió amb el Racing de Santander. Amb l'equip càntabre va jugar 101 partits oficials (92 de Lliga i 9 de Copa del Rei), marcant 2 gols. Va compartir equip amb jugadors com Toño, Pinillos, Colsa, Mehdi Lacen, Óscar Serrano, Sergio Canales, Munitis, Tchité, Giovanni Dos Santos, Iván Bolado, Babacar o Stuani, tenint com a entrenadors Mandiá, Miguel Ángel Portugal, Marcelino, Héctor Cúper i Álvaro Cervera. El 2012 Torrejón va marxar a Alemanya, país en què va jugar 7 temporades. En primer lloc, va fer-ho a Segona Divisió amb el Kaiserslautern durant dues temporades i mitja (2012-2015), disputant 62 partits oficials i marcant un gol. Després, va fer-ho al Friburg (2015-2017: mitja temporada a la Bundesliga, una a Segona, per retornar a la Bundesliga). En total, 55 partits oficials i un gol. Finalment, va estar dues temporades amb el FC Unió Berlín de Segona Divisió, aconseguint pujar a la Bundesliga. Va decidir retirar-se del futbol professional i va retornar a casa, on encara va jugar amb el Llavaneres, a nivell amateur. Després, ho ha fet a la Kings League i va arribar a formar part de la candidatura del PSC a Sant Andreu de Llavaneres en les darreres eleccions municipals. Va ser internacional sub-21 en 11 ocasions. Com a curiositat, cal destacar que Torrejón va jugar amb Sergio Sánchez a la selecció espanyola sub-21, arribant a formar part conjuntament de l'onze inicial en algun partit, compartint equip amb futbolistes com Bojan Krkic, Sergio Asenjo, Javi García, Raúl García, Pedro León, Esteban Granero, Jurado o Miguel Torres. Un dels grans futbolistes mataronins de la història, en Marc Torrejón.
El següent mataroní que va jugar amb el primer equip de l'Espanyol va ser Dídac Vilà Roselló, nascut el 9 de juny de 1989. Criat a la urbanització de les Sureres, va estudiar al Sagrat Cor de Jesús (la Coma). Futbolísticament, es va formar a la Juventus AC i al CE Mataró, fins que va fitxar per l'Espanyol amb nou anys. Va retornar al CE Mataró per jugar amb el juvenil de Divisió d'Honor durant dues temporades, per després reincorporar-se al club blanc-i-blau. Després de destacar al filial, aconseguint un ascens a Segona Divisió B, va debutar amb el primer equip el 29 de gener de 2009 al Camp Nou, en partit de Copa del Rei contra el Barça, substituint el també mataroní Sergio Sánchez a les acaballes del matx. Aquell dia tres mataronins van jugar amb l'Espanyol: els propis Vilà i Sánchez, i també Marc Torrejón. La temporada 2009-2010 va disputar 11 partits de Lliga i la 2010-2011, 13 en total. En aquells dos anys amb el primer equip blanc-i-blau, va compartir equip amb jugadors com els citats mataronins Sánchez i Torrejón, Christian Álvarez, Chica, Rufete, Coro, Jarque, Callejón, Kameni, David García, Javi Márquez, De la Peña, Pareja, Osvaldo, Moisés Hurtado, Tamudo, Iván Alonso, Baena, Amat, Verdú, Sergio García, etc., a les ordres de Mauricio Pochettino. Les seves bones actuacions amb l'Espanyol el van portar a mitjans de la temporada 2010-2011 a fitxar pel Milan, que va pagar uns 4 milions d'euros pel traspàs. A Itàlia, però, només va jugar un partit oficial, el darrer del campionat de la Serie A d'aquella temporada, contra l'Udinese (0-0). L'equip, que va guanyar l'Scudetto aquell any, estava farcit d'estrelles de primeríssim nivell com ara Van Bommel, Pato, Gattuso, Inzaghi, Seedorf, Ibrahimovic, Nesta, Flamini, Zambrotta, Pirlo, Ambrosini, Boatent, Abbiati, Thiago Silva, Robinho, Ronaldinho o Cassano, a les ordres de Massimo Allegri. La temporada següent (2011-2012) Vilà va retornar cedit a l'Espanyol, jugant 37 partits de Lliga i marcant 2 gols, i també 5 partits de Copa del Rei anotant un gol més. L'equip tipus d'aquella temporada va ser el format per: Christian Álvarez; Javi López, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Dídac Vilà; Romaric, Forlín, Baena, Verdú; Álvaro Vázquez i Sergio García o Weiss, novament amb Pochettino d'entrenador. En acabar la temporada va retornar al Milan, però una operació de pubalgia el va mantenir sense poder jugar durant tota la campanya 2012-2013. La temporada 2013-2014 la va jugar al Betis (20 partits, 1 gol), baixant a Segona Divisió i compartint equip amb Adán, Chica, Amaya, Baptistao, Verdú, Salva Sevilla, Perquis, Jorge Molina, Cedrick, Nacho o Rubén Castro, a les ordres de Pepe Mel, Garrido i Calderón. La temporada 2014-2015 Vilà va tornar a marxar cedit, aquest cop a l'Eibar de Gaizka Garitano, aconseguint mantenir l’equip a Primera Divisió i disputant 16 partits de Lliga i un de Copa del Rei. El 2015 va fitxar per l'AEK d'Atenes, jugant dues temporades a bon nivell (73 partits oficials, 3 gols), arribant a guanyar la Lliga Grega. Va tenir com a entrenadors Dellas, Poyet, Manolas, Ketsbaia, Morais i Manolo Jiménez. El 2017 va retornar al RCD Espanyol, jugant cinc temporades en què va disputar 122 partits oficials (1 gol). En total, va vestir la samarreta blanc-i-blava 192 vegades (160 partits de Lliga, 21 de Copa del Rei i 11 de competició europea), anotant quatre gols. Lateral esquerre de molta qualitat, va ser internacional olímpic, sub-21, sub-20 i sub-19. També va jugar 3 vegades amb la Selecció Catalana. Va proclamar-se campió de l'Eurocopa sub-21 l'any 2011, formant part d'un equip en què destacaven jugadors com De Gea, Azpilicueta, Dani Parejo, Capel, Javi Martínez, Bojan Krkic, Jeffren, Mata, Adrián, Ander Herrera, San José, Thiago Alcántara, Iker Muniain o Martín Montoya. Un altre grandíssim futbolista, en Dídac Vilà.
El següent mataroní de la llista és el davanter Bubacar Nije Kambi, conegut com a Bacari (de petit el coneixien com a Buba) i nascut el 14 de març de 1988. De pares gambians, té la doble nacionalitat, fet que li ha permès ser internacional absolut amb Gàmbia. Va formar-se a les categories inferiors del CE Mataró, Espanyol i Premià (va jugar amb el primer equip a Tercera Divisió), per després passar pel Gavà (no va arribar a debutar), Zaragoza B (2009), Valladolid B (arribant a jugar vuit partits amb el primer equip a Segona Divisió en la temporada 2010-2011, amb jugadors com Jofre Mateu, Javi Guerra, Mehdi Nafti, Antonio Barragán, Manucho o Diego Costa), per retornar a l'Espanyol el 2011, entrant a formar part de la plantilla del filial. Va debutar amb el primer equip el 3 de desembre d'aquell mateix any en un partit de Lliga contra el València disputat a Mestalla (desfeta per 2 a 1). Bacari va jugar els darrers 5 minuts del matx, substitiuint Álvaro Vázquez, en la que va ser la seva única actuació amb el primer equip espanyolista, a les ordres de Pochettino. Aquell dia l'Espanyol va jugar amb Christian Álvarez, Héctor Moreno, Raúl Rodríguez, Dídac Vilà, Ernesto Galán (Rui Fonte), Cristian Gómez (Baena), Forlín, Álvaro Vázquez (Bacari), Verdú, Thievy Bifouma i Weiss. No va tenir continuïtat amb el primer equip, va retornar al filial i la temporada següent va fitxar per L'Hospitalet, marcant 13 gols en 33 partits (2012-2013) a les ordres d'un entrenador molt conegut pels seguidors del CE Mataro com és Miguel Álvarez. Després, va jugar al Cherno More de Bulgària entre 2013 i 2017, guanyant la Copa i la Supercopa, sent màxim golejador i millor jugador de la Lliga. També va patir tres greus lesions als lligaments creuats del genoll. El 2018 va jugar al San Fernando i el 2019 a la Balompédica Linense, per tornar a Catalunya aquell any i jugar una temporada (2019-2020) al Vilassar. El 2020 va marxar a Andorra per fitxar pel Sant Julià, on va jugar fins al 2022, any en què va retornar a la seva ciutat per jugar amb el CE Mataró (fins al febrer de 2024). Després va jugar al Martinenc (2024-2025), per finalment fitxar pel Premià (2025). Es tracta d’un davanter ràpid i de gran fortalesa física.
A més de tots aquests jugadors, no podem deixar d'esmentar el fet que dos antics jugadors el CD Mataró van arribar a jugar algun partit amistós amb el primer equip del RCD Espanyol. Es tracta, en primer lloc, de Salvador Soler, nascut el 2 de març de 1908 a la capital del Maresme. Va jugar com a migcampista al FC Barcelona entre 1933 i 1940, amb el parèntesi de la Guerra Civil (en el transcurs de la mateixa és quan va jugar amb l'Espanyol), després de defensar la samarreta de l'Iluro SC. Al Barça va compartir equip amb llegendes com el davanter César i va estar a les ordres d'entrenadors com Plattko o O'Connell. En total, de blaugrana va disputar 24 partits oficials i 32 partits no oficials, anotant un gol. Va ser campió de la Copa de Catalunya 1934-1935 i va passar a la història com el primer jugador de l'Iluro SC en fitxar pel Barça.
En segon lloc, hem de parlar del migcampista Jaume Mañosa Morell, nascut a Mataró el 25 d'abril de 1930, un dels jugadors més importants de la història del CD Mataró, on va jugar entre 1949 i 1953 (entre 1953 i 1955 ho va fer a la Balompédica Linense, a Segona Divisió) i entre 1955 i 1962, en una de les millors èpoques del club a Tercera Divisió. La temporada 1952-1953, en què el club va renunciar a pujar a Segona Divisió per motius econòmics, està considerada la millora de la història groc-i-negra. Durant molts anys va seguir vinculat al CD Mataró, sent entrenador a les categories inferiors del club. Com ja hem dit, Pepito Ramos sempre explica que un dels tècnics que més el van marcar durant la seva carrera va ser precisament Mañosa, quan el va entrenar al club groc-i-negre.
A més dels citats jugadors, altres amb relació amb la ciutat de Mataró han format del primer equip del RCD Espanyol, com per exemple antics jugadors del CE Mataró com Llàtzer Florenza, Galobart, Albert Martínez, Jorge Torrecilla o Sergi Gómez, l'entrenador Miquel Corominas, o Walter Pandiani. De la mateixa forma, gran quantitat de futbolistes mataronins han format part de la pedrera del club al llarg de la seva història, malgrat no haver arribar al primer equip. Seria impossible citar-los a tots ells. Actualment, no podem obviar que l'entrenador del primer equip, Manolo González, viu a la nostra ciutat des de fa alguns anys. Un altre mataroní professional del club durant gairebé trenta anys és el fisioterapeuta Manolo González, primer a les categories inferiors i després al primer equip, arribant a ser coordinador dels serveis mèdics del club. Després, ha estat fisioterapeuta al Sharjah FC (Emirats Àrabs), Al Taawoun FC (Aràbia Saudita) i Qatar Sports Club (Qatar). La vinculació de Mataró i en general de la comarca del Maresme amb el RCD Espanyol ha estat molt intensa al llarg dels 125 anys d'història del club, amb presidents destacats com Dani Sánchez Llibre o Joan Collet, i molts jugadors. La Penya Espanyolista de Mataró, a més, té ja més de 70 anys d'història. Des d'aquí, un cop més, volem transmetre la nostra més sincera felicitació a tots els pericos de la nostra ciutat i comarca. Per molts anys!
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta