Aquest 27 d'abril es compleixen vint anys exactes d'un dels majors èxits esportius del Club Esportiu Mataró: la consecució de la Copa RFEF, títol oficial organitzat per la Reial Federació Espanyola de Futbol. Aquell 27 d'abril de 2005 es disputava al Municipal de l'Avinguda Carles Padrós (el camp encara no havia estat batejat amb el seu nom actual, Camp del Centenari) el partit de tornada de la final de la competició davant del Benidorm, equip que havia guanyat als groc-i-negres per 2 a 1 en el partit d'anada, disputat a la població alacantina dues setmanes abans. La victòria dels mataronins en la tornada per 1 a 0 els atorgava el títol, gràcies al valor doble dels gols en camp contrari.
L'alineació groc-i-negra en aquell vespre màgic la van conformar els següents jugadors, a les ordres del mític entrenador Jaume Creixell: Miguel Ángel, Jose, Ballús, Manolo Jiménez, Kiku Rimblas, Jordi Rodríguez, Fernando (Lucas Viale, min. 87), Jonathan, Óscar García (Àlex Ortiz, min. 72), Molina (Samuel, min. 80) i Ángel. Per part del Benidorm, van jugar Álvaro, Kike (Ordóñez, min. 46), Jorge Ordóñez, Manu, Pablo Suárez, Ciani, Nicolau, Raúl Garrido (Raúl Casañ, min. 60), Xaco (Juan Ufarte, min. 60), Toño i Raúl Borrero. L'únic gol del partit el va anotar el davanter groc-i-negre Ángel en el minut 29, amb una espectacular vaselina des de la frontal de l'àrea que va superar la sortida del porter del Benidorm, Álvaro. El Mataró va ser el clar dominador del partit, va saber conservar l'avantatge en el marcador i fins i tot va gaudir d'una altra clara ocasió, en un mà a mà del mateix Ángel que no va poder aprofitar.
Quan l'àrbitre va xiular la fi del partit, l'eufòria es va desfermar i molts joves van saltar al camp per celebrar el títol amb els jugadors del Mataró. Aquell vespre l'estadi es va omplir de gom a gom, com en les grans ocasions, i els seguidors van animar l'equip durant tot el partit. Eren anys en què els afeccionats groc-i-negres havien gaudit d'allò més, amb la semifinal i la final de la Copa Catalunya de l'any 2000, l'ascens a Segona B i les quatre temporades a la categoria de bronze del futbol espanyol. La tribuna presentava els diumenges, cada quinze dies, un aspecte envejable, i els espectadors del lateral especialment, amb el Frente Andaluz donant color a la graderia, animaven de valent i transmetien energia als jugadors. Aquella nit d'abril de fa vint anys no va ser una excepció i l'ambient va ser clau a l'hora d'empènyer l'equip. El capità del Mataró, Vicente, no va poder disputar la final a causa d'una lesió, però va ser l'encarregat de recollir el trofeu de mans del llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, present a la tribuna.
L'entrenador, Jaume Creixell, no va poder reprimir les llàgrimes i va reconèixer la feina dels seus jugadors en finalitzar el matx: "ells són els únics triomfadors. S'ho han guanyat a pols i han treballat al límit. Em sento molt orgullós d'aquesta plantilla". El Tigre va afirmar que aquell era el primer premi de la temporada, però que calia pensar en l'ascens a Segona B. L'equip va finalitzar la lliga en segona posició i va disputar el play-off, però no va ser possible retornar a la categoria que s'havia perdut un any abans.
Parlem amb en Kiku Rimblas, un símbol del Club Esportiu Mataró, un dels jugadors més estimats de la seva història, que formava part d'aquell equip. Sempre amable, respira a fons quan pensa que ja fa vint anys d'aquella final. Respecte d'aquell equip dirigit per en Creixell, recorda que "es va formar de retalls de gent que no volien altres equips: en Lluís Sauras i jo veníem de la Grama, l'Ángel, en Molina, en Vicente i en Miguel Ángel del Badalona, l'Óscar del Sant Andreu, en Fernando del Figueres, en Jonathan el vam signar del Castelldefels i va fer un temporadón...". D'aquella nit del 27 d'abril de fa vint anys, en Kiku ens explica que va ser "el millor record de la meva vida futbolística, sense dubte: el fet de saltar al camp a casa teva, veure'l ple... Recordo especialment molts nens vestits amb els xandalls dels seus equips: Juventus, Cirera, Molinos, etc... Va ser espectacular, un dia enorme, encara se'm posa la pell de gallina quan ho recordo".[banner-AMP_5]
La plantilla d'aquella temporada es va conformar amb molt d'esforç, en plena crisi institucional, amb jugadors procedents de diferents equips que, gràcies a la capacitat de persuasió de Creixell, van fitxar pel Mataró i van aconseguir constituir un bloc que va funcionar a les mil meravelles durant tota la temporada. Van marxar molts jugadors dels que van baixar de Tercera a Segona B i també l'entrenador, Joan Vilà, i van retornar els mítics Kiku Rimblas, Lluís Sauras i Vicente. Van fitxar el porter Miguel Ángel, els defenses Ballús, Manolo Jiménez i Jose, els migcampistes Óscar García, Jonathan i Fernando, els davanters Molina i Ángel... L'onze tipus durant la temporada va ser aquest: Miguel Ángel, Jose, Manolo Jiménez, Vicente, Kiku Rimblas, Jonathan, Lluís Sauras, Fernando, Molina, Óscar i Ángel. Ara bé, també van tenir protagonisme futbolistes com Cañadas, Jordi Rodríguez, Juanma, Àlex Ortiz, Marc Velasco, Lucas Viale, Lluís Díaz, Carlos o Samuel.[banner-AMP_6]
La 2004-2005 va ser una temporada memorable, amb el títol de la Copa RFEF, la segona posició a la lliga i el premi de jugar el play-off, a més d'una ratxa espectacular de catorze partits de lliga sense perdre, amb vuit victòries consecutives i sis mesos seguits sense perdre fora de casa. Malauradament, no es va poder aconseguir l'ascens a Segona B: es va eliminar el Santa Eulàlia d'Eivissa en la primera eliminatòria del play-off, però després, en la decisiva, no es va poder superar l'Águilas murcià. A la Copa RFEF, la trajectòria de l'equip va ser immaculada, enfrontant-se al llarg de catorze partits a bons equips com Granollers, Sabadell (rival a la final autonòmica de la competició), Izarra, Huesca, Velarde de Camargo, La Laguna i el citat Benidorm, rival a la final. Aquell va ser el darrer títol oficial del nostre estimat CE Mataró, aconseguit quaranta anys després de guanyar el Trofeu Moscardó. Actualment, amb el primer equip a Segona Catalana, costa imaginar que va haver un temps en què somiàvem amb donar el salt al futbol professional, en què s'optava fins i tot a guanyar títols oficials, en què el camp s'omplia i els seguidors groc-i-negres ens il·lusionàvem amb l'equip. Qui sap si algun dia el CE Mataró tornarà a ocupar el lloc que, per història, mereix. Siguem optimistes, perquè somniar és gratis.[banner-AMP_7]
Fonts:
- https://capgros.elnacional.cat/ca/esports/quan-ce-mataro-girona-fc-jugaven-mateixa-categoria_813769_102.html
- http://www.totmataro.cat/esports/futbol/item/47265-fa-15-anys-del-titol-de-la-copa-rfef-per-part-del-ce-mataro
- https://w.totmataro.cat/esports/futbol/item/5055-mataro-es-prepara-amb-il-lusio-per-la-gran-final-de-la-copa-rfef
- https://ilurosport.cat/records/arriba-el-primer-titol-estatal-en-futbol-per-al-ce-mataro-2005/
- https://ilurosport.cat/records/el-ce-mataro-acaba-segon-a-3a-i-juga-un-altre-play-off-dascens-a-2a-b-2005/
- "El Mataró de Creixell, campió". Mundo Deportivo, 28 d'abril de 2005, crònica d'Alberto Arias
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta [banner-AMP_8]