La primera diada castellera escolar de Mataró va ser un èxit i, sobretot, va servir per viure una jornada diferent de les habituals. Diferent pel format, diferent pels protagonistes i diferent per l’ambient. El local dels Capgrossos de Mataró es va omplir el passat 17 d'abril, des de les 17.30 h, d’alumnes, professorat i famílies en la cloenda del projecte Enfaixa’t, una iniciativa pionera que ha portat els castells a quatre instituts de la ciutat i que ha convertit el món casteller en una experiència educativa compartida.
La diada, que també obria el cap de setmana de diada del local, va aplegar entre 250 i 300 alumnes dels quatre centres participants, amb una assistència final destacada malgrat que, per qüestions d’horari, no tots els joves que havien treballat el projecte a classe van poder ser-hi. El recompte final va deixar 120 alumnes del Thos i Codina, 60 de Laia l’Arquera, 24 del Mar Mediterrani i 15 de Santa Anna. Més enllà de la xifra exacta, el que va quedar clar és que la resposta va ser molt bona i que la ciutat va assistir a una experiència que té recorregut.
Des del punt de vista casteller, la jornada va deixar castells de 3 i de 4 i també algunes de les estructures més destacades que s’havien intuït en la prèvia, en la que s’havia treballat estructures d’aquesta alçada amb ‘acotxaneta’, tal i com explicava David Minguillón, coordinador del projecte i membre dels Capgrossos.
I així va ser: es van poder veure alguns castells de 5 i de 4 amb acotxaneta —és a dir, amb aixecador i anxaneta alhora—, que van acabar sent una de les imatges més celebrades d’una tarda marcada més pel companyerisme que no pas per cap esperit competitiu.
Naturalitzar el contacte de la pinya
Aquest era, de fet, un dels grans encerts d’Enfaixa’t. La diada no es plantejava com una competició entre centres, sinó com la culminació d’un procés d’aprenentatge fet a les aules i als patis. “S’ha fet una situació d’aprenentatge als centres, en alguns casos de 3 o 4 sessions, i fins a 5 setmanes amb el Thos i Codina”, explicava Minguillón. La feina feta, per tant, no ha estat anecdòtica ni puntual, sinó sostinguda i integrada dins del treball escolar. I aquí és on el projecte ha brillat amb més força. Minguillón destacava com una de les grans victòries que “l’alumnat li ha perdut la fòbia” als castells i que, “d’un rebuig inicial, un gran percentatge ha passat a divertir-se i entendre quina funció podien fer i aplicar-se”. Aquesta evolució és, segurament, la millor notícia de totes: veure com nois i noies que al principi miraven la pinya amb recel han acabat entenent-la com un espai de confiança i de cooperació.
Naturalment, el procés també ha deixat dificultats. El mateix coordinador apuntava algunes de les principals: “la vergonya del contacte”, especialment a l’hora de tancar una pinya en una edat delicada; “la capacitat de patiment i resistència per aguantar un castell”; i també “la individualitat versus el treball en grup o la força del col·lectiu”. És a dir, el repte d’abandonar el “què faig jo” per posar-se al servei del conjunt. Però precisament aquí rau el valor educatiu de la proposta: els castells obliguen a confiar, a sostenir i a entendre que el resultat només arriba quan tothom suma.
El president dels Capgrossos, Sergi Montero, ho resumia amb claredat: “Moltes vegades costa que la gent s’acosti als castells i amb aquest projecte hem treballat amb els instituts molt més enllà de l’educació física, apostant per una educació en valors que ha tingut molt bona rebuda”. La frase descriu perfectament l’esperit de la diada. Minguillón hi afegia encara una reflexió reveladora, “Te n’adones de com és de difícil ensenyar castells i de la sort que tenim amb el tronc a Capgrossos”. Una observació que explica tant la complexitat d’aquest univers com el mèrit del que s’ha aconseguit en aquesta primera prova pilot del programa educatiu.
Per això, un cop acabada aquesta primera diada, la sensació general és que Enfaixa’t ha arribat per quedar-se. Tant des dels centres com des dels propis alumnes, els professors i la colla hi ha una aposta clara per la continuïtat. Perquè els castells, aquest cop, no només han aixecat estructures: també han aixecat vincles, autoestima i ciutat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta