L’empresa municipal Aigües de Mataró ha volgut aclarir i matisar diverses interpretacions sobre la presència de nitrats a l’aigua potable de la ciutat, després de la publicació recent d’un estudi que apuntava a una possible tendència a l’alça en un dels punts de subministrament.
Segons la companyia, algunes de les conclusions difoses en l'estudi no s’ajusten a la realitat de les dades disponibles i poden generar una percepció distorsionada de la qualitat de l’aigua. En aquest sentit, insisteix que l’aigua de Mataró compleix “estrictament” tots els requisits normatius i sanitaris vigents.
Interpretació de les dades i evolució dels nitrats
Un dels principals punts de discrepància se centra en la interpretació d’un suposat increment anual de nitrats de 6,1 mg/L en el dipòsit de Primer de Maig. Segons Aigües de Mataró, aquesta lectura és incorrecta, ja que s’hauria interpretat com una tendència sostinguda en el temps quan, en realitat, es tracta d’un valor puntual.
Per il·lustrar-ho, l’empresa exposa que si aquest increment fos real i continu, els nivells haurien seguit una progressió ascendent clara. No obstant això, les mateixes dades mostren fluctuacions, amb valors que no segueixen aquesta línia creixent.
A més, recorda que els controls interns —molt més amplis que els publicats en algunes plataformes— no evidencien cap increment sostingut, sinó que apunten a una situació estabilitzada al llarg dels anys.
Un dipòsit d'aigua de Mataró
Més de 1.100 controls anuals i valors per sota del límit
L’empresa destaca que realitza més de 1.100 analítiques anuals sobre l’aigua subministrada, una xifra molt superior a la mínima exigida per la normativa. A partir d’aquest volum de dades, sosté que no s’observen increments anuals significatius de nitrats i que els nivells es mantenen estables en el temps, amb una mitjana actual situada al voltant dels 25 mg/L, és a dir, aproximadament la meitat del límit legal establert en 50 mg/L.
Aquest llindar està fixat per la normativa vigent, alineada amb els criteris de l’Organització Mundial de la Salut i la legislació europea.
Mostres parcials i representativitat limitada
Un altre dels elements que l’empresa posa en qüestió és la base de dades utilitzada en l’estudi. Segons explica, les dades públiques del sistema estatal SINAC només reflecteixen una part molt reduïda dels controls reals.
En el cas concret de la zona de Primer de Maig, s’indica que a les plataformes analitzades només hi consten quatre dades puntuals, mentre que Aigües de Mataró ha realitzat més de mil analítiques en aquesta mateixa zona. Per això, consideren que extreure conclusions sobre tendències a partir d’una mostra tan reduïda pot conduir a interpretacions errònies.
Control en continu i sistema de regulació
L’empresa també detalla que el sistema d’abastament disposa de mecanismes de control continu dels nivells de nitrats, especialment als dipòsits de capçalera com Rocablanca i Els Turons.
Aquests sistemes inclouen analitzadors en temps real i un sistema de telecontrol que permet un monitoratge constant, així com automatismes que regulen la barreja d’aigua en funció de la seva qualitat. A més, en cas de detectar desviacions, es poden aturar les captacions pròpies de manera automàtica o manual per garantir que l’aigua distribuïda mantingui els estàndards exigits.
Qualitat garantida
Aigües de Mataró emmarca la presència de nitrats en el context habitual de moltes zones de Catalunya, on una part dels recursos hídrics prové d’aqüífers amb concentracions naturals més elevades. Per aquest motiu, el sistema es basa en una barreja controlada amb aigua del sistema Ter-Llobregat, que presenta nivells baixos d’aquest compost.
Amb tot, la companyia reitera que l’aigua és apta per al consum humà, que els nivells es mantenen dins dels límits legals en tot moment i que no existeix una tendència a l’alça sostinguda en els nitrats.