Capgròs
Un estudi recent posa sobre la taula la presència de nitrats a l’aigua de l’aixeta de Mataró, especialment perquè apunta a una evolució a l’alça en un dels principals punts de subministrament de la ciutat. Els valors es mantenen dins dels límits legals i Aigües de Mataró constata que no són xifres preocupants i que l'aigua és totalment apta per al consum humà. Però la tendència observada en el dipòsit Primer de Maig obre interrogants sobre les seves implicacions a mitjà i llarg termini.
Segons una investigació estatal sobre la qualitat de l’aigua potable elaborada per Datadista, aquest dipòsit —situat al barri dels Molins i que abasteix prop de 22.000 persones, principalment de l’Eixample— registra actualment 23 mg/L de nitrats. Es tracta d’una xifra inferior al límit legal de 50 mg/L, però que alguns anàlisis situen en una franja de vigilància. Es pot consultar en aquest enllaç.
Més enllà del valor actual, el que ha cridat l’atenció és la seva evolució: les dades apunten a un increment anual de 6,1 mg/L, una tendència que, de mantenir-se, podria acostar progressivament el sistema a nivells més elevats. Diversos estudis assenyalen la possible relació entre la concentració excessiva de nitrats en l'aigua i malalties greus.
Totalment apte per al consum humà
Davant aquesta situació, Aigües de Mataró insisteix que l’aigua és apta per al consum humà i compleix tots els requisits legals establerts pel Reial decret 3/2023. L’empresa recorda que el límit normatiu per als nitrats és de 50 mg/L i subratlla que cap de les analítiques registrades a la ciutat supera aquest valor. A més, totes les dades es comuniquen a les autoritats sanitàries i es poden consultar públicament a través del sistema estatal SINAC.
La companyia també matisa la interpretació d’alguns llindars utilitzats en estudis externs, com el dels 30 mg/L, i assegura que aquest criteri no forma part de cap normativa oficial ni recomanació habitual.
El nou dipòsit d'aigua de Bellavista, obra clau per assegurar l'aigua a Mataró. Foto: R.Gallofré
Quin és l'origen dels nitrats?
Per entendre per què apareixen nitrats a l’aigua de Mataró, cal fixar-se en l’origen dels recursos hídrics. Una part del subministrament prové de captacions pròpies subterrànies situades en una zona declarada vulnerable per nitrats —una condició que afecta aproximadament el 40% del territori català—, fet que comporta concentracions més elevades d’aquest compost.
Per garantir la qualitat final de l’aigua, el sistema es basa en una barreja controlada entre aquests recursos propis i l’aigua procedent del sistema Ter-Llobregat (ATL), que té nivells molt baixos de nitrats perquè no prové d’aqüífers. Aquesta combinació es regula als dipòsits de capçalera de les diferents zones d’abastament per assegurar que l’aigua distribuïda mantingui una qualitat homogènia.
Aigües de Mataró destaca que aquesta gestió es realitza amb un sistema de control intensiu que inclou analitzadors en continu, regulació automatitzada dels cabals i un seguiment analític exhaustiu, amb més controls dels exigits per la normativa. Entre les mesures preventives, hi ha l’aturada automàtica de les captacions pròpies quan se superen determinats llindars interns o la gestió dels volums segons la qualitat de cada font.
Dipòsits de Mataró
Pel que fa als episodis amb concentracions més elevades, l’empresa els vincula a la sequera del 2023, quan Catalunya es trobava en fase d’excepcionalitat. En aquell context, el pla d’emergència obligava a incrementar l’ús d’aigua de recursos propis per reduir la pressió sobre els embassaments, fet que va provocar augments puntuals dels nitrats. En concret, es van registrar valors de 39 mg/L al dipòsit Primer de Maig i de 47 mg/L a la zona d’Els Turons, sempre dins dels límits legals.
Malgrat aquest cas, la resta de la xarxa d’abastament de Mataró —incloent Rocablanca, Els Turons, Parc Forestal i el sistema Ter-Llobregat— manté nivells correctes de nitrats, fet que indica que es tracta d’una situació localitzada.
Possible relació amb malalties greus
Ara bé, la qüestió dels nitrats va més enllà de l’àmbit local. Segons un informe recent de Greenpeace, aquesta contaminació és ja el principal problema que afecta la qualitat de l’aigua a Espanya. Es tracta d’un compost invisible, sense gust ni olor, però amb possibles efectes sobre la salut si l’exposició és prolongada. Diversos estudis han apuntat a una possible relació amb malalties com el càncer colorectal, i cada cop hi ha més debat sobre si el límit legal actual de 50 mg/L és prou restrictiu.
Segons Greenpeace, l'any 2024 un total de 332 municipis no han pogut beure l’aigua de l’aixeta en algun moment perquè s’ha superat el límit legal actual. Però si mirem les dades a la llum del nou límit proposat per la comunitat científica, constatem que en 3.192 municipis —el 51 % dels municipis espanyols on s’analitzen els nitrats— es va igualar o superar en algun moment del 2024 aquest valor, exposant una part important de la població a una concentració de nitrats nociva per a la salut.
En aquest escenari, el cas de Mataró posa sobre la taula dues qüestions clau: d’una banda, l’origen estructural dels nitrats vinculat als aqüífers; de l’altra, la importància de controlar no només els límits legals, sinó també les tendències.
Amb un sistema que, segons la companyia, garanteix la seguretat de l’aigua, però amb dades que apunten a una evolució a l’alça en un punt concret, la situació obliga a mantenir un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua i de la seva evolució en el temps.
Comentaris