Les apnees del son són un trastorn més habitual del que pot semblar i sovint passen desapercebudes durant anys. Es caracteritzen per interrupcions repetides de la respiració mentre la persona dorm, habitualment acompanyades de roncs forts i pauses que poden superar els deu segons. Aquestes interrupcions es repeteixen durant tota la nit i impedeixen un descans profund i reparador.
Segons el neuròleg i cap de la Unitat de Trastorns del Son de l’Hospital Clínic, Alejandro Iranzo, algunes persones poden arribar a patir entre 100 i 120 apnees per hora. Tot i que aquests episodis provoquen microdespertars que la persona no recorda, el son es fragmenta constantment, generant fatiga diürna, mal de cap, irritabilitat i pèrdua de concentració.
Hi ha tres tipus principals d’apnea del son. L’obstructiva és la més freqüent i es produeix quan els músculs de la gola es relaxen i bloquegen el pas de l’aire. Això provoca els roncs i les interrupcions respiratòries, especialment quan la persona dorm boca amunt. L’apnea central, en canvi, és menys habitual i es deu a una fallada del cervell a l’hora d’enviar els senyals adequats per respirar. Pot estar relacionada amb malalties com un ictus, tumors cerebrals o insuficiència cardíaca. Finalment, l’apnea mixta combina les dues formes anteriors.
Aquest trastorn afecta entre el 2% i el 4% de la població adulta, especialment homes amb sobrepès i hipertensió, així com dones postmenopàusiques. Entre els principals factors de risc hi ha l’obesitat, l’edat —sobretot entre els 40 i els 60 anys—, anomalies anatòmiques com amígdales grans o llengua voluminosa, i malalties com la diabetis o problemes cardiovasculars. També hi contribueixen hàbits com el consum d’alcohol, tabac o sedants.
Les conseqüències de no tractar les apnees poden ser greus. La manca d’oxigen obliga el cor a treballar més intensament, cosa que incrementa el risc d’hipertensió, arrítmies, infarts i ictus. A més, la somnolència diürna pot provocar accidents laborals o de trànsit, problemes de concentració i un rendiment acadèmic o professional inferior.
Diagnosi i tractament
El diagnòstic es realitza habitualment mitjançant una polisomnografia, una prova que estudia el son durant la nit i permet determinar la gravetat del trastorn. A partir d’aquí, es pot establir el tractament més adequat.
En molts casos, els canvis d’hàbits són fonamentals: perdre pes, fer exercici, dormir de costat, mantenir horaris regulars i evitar alcohol, cafeïna i sedants poden reduir significativament els símptomes. Deixar de fumar i millorar la respiració nasal també ajuda a millorar la qualitat del son.
Quan aquestes mesures no són suficients, existeixen tractaments específics. El més habitual és la CPAP, una màscara que manté les vies respiratòries obertes mitjançant aire a pressió durant la nit. També hi ha dispositius d’avanç mandibular o, en casos seleccionats, cirurgia per ampliar les vies respiratòries. En situacions extremes, es pot recórrer a una traqueotomia.
Les apnees del son són, doncs, una patologia amb un impacte important en la salut i la qualitat de vida, però amb diagnòstic i tractament adequats es poden controlar i reduir-ne les conseqüències.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta