Descalçar-se en arribar a casa s’ha convertit en un hàbit cada cop més estès. Però és realment saludable caminar descalç? Segons el podòleg Manel Pérez Quirós, president del Col·legi de Podòlegs de Catalunya, la resposta és clara: sí, però amb matisos. L’edat, l’estat de salut, el tipus de superfície o la higiene dels peus són factors determinants.
Els beneficis de treure’s les sabates
Quan alliberem el peu de la sabata, guanyem angle de moviment i afavorim que ossos i músculs treballin amb més naturalitat. Caminar descalç millora la circulació sanguínia i l’aportació de nutrients als teixits, reforçant també l’activitat del sistema immunitari. A més, genera una sensació de descans i relaxació molt beneficiosa després d’una jornada llarga.
En infants i adolescents, especialment fins als 16 o 18 anys, aquesta pràctica pot contribuir al correcte desenvolupament ossi. Durant el creixement, és essencial que la musculatura i els ossos experimentin tots els angles de moviment possibles.
Un element clau són els receptors propioceptius, responsables d’informar el cervell sobre la posició del cos a l’espai. Quan el peu està en contacte directe amb el terra, aquests receptors reben més estímuls: detecten si la superfície és inclinada o irregular i ajusten la musculatura per mantenir l’equilibri. Els mitjons antilliscants permeten més informació que les sabatilles, i aquestes, més que les sabates.
Les precaucions necessàries
Ara bé, perquè caminar descalç sigui saludable, la superfície ha de ser segura. Cal evitar terres freds, bruts, amb irregularitats o risc de talls i relliscades. També és important que la pell estigui sana i hidratada.
La pell actua com a primera barrera del sistema immunitari. Si presenta ferides o lesions, virus, bacteris i fongs poden penetrar amb més facilitat. A més, el peu té una flora bacteriana pròpia —amb aproximadament un 30% de bacteris no patològics— que ens protegeix d’infeccions. Un excés d’higiene o l’ús d’antibiòtics pot alterar aquest equilibri. Per això es recomana rentar els peus amb sabó de pH neutre, hidratar-los correctament i assecar-los bé, sobretot entre els dits.
Determinats col·lectius han d’extremar les precaucions. Les persones amb diabetis no haurien d’anar descalces, ja que poden perdre sensibilitat i no adonar-se de petites lesions que poden derivar en úlceres greus. També pot no ser recomanable en casos d’artritis.
Mascotes i superfícies: riscos amagats
Un risc poc conegut són els pèls de mascotes, que poden clavar-se a la pell, especialment si està humida. Per això és convenient aspirar bé el terra abans de caminar descalç. Tampoc es recomana fer-ho en espais públics com gimnasos, piscines, dutxes o habitacions d’hotel.
Finalment, cal evitar temperatures extremes i no caminar sempre sobre superfícies dures. Els terres excessivament calents poden provocar inflamacions per vasodilatació. Sempre que sigui possible, és saludable trepitjar superfícies més naturals i toves, com gespa, sorra o camins de muntanya, que beneficien el sistema musculoesquelètic i la circulació.
Caminar descalç, doncs, pot ser un hàbit molt saludable si es fa amb sentit comú i atenent les necessitats de cada persona. Els peus són la base del nostre cos: cuidar-los és invertir en salut.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta