El cas Innova arriba finalment a judici, catorze anys després del seu esclat, i ho fa amb un nom de pes per a Mataró: Carles Manté. L’exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), nascut a la capital del Maresme l’any 1946, és un dels principals encausats en la peça central d’aquesta causa, que investiga presumptes irregularitats en la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. El judici ha començat aquest dilluns, 11 de maig, a l’Audiència de Tarragona, amb les qüestions prèvies. La causa arriba a la fase oral després d’una llarguíssima instrucció, diversos arxius parcials i un ajornament anterior, l’any 2024, per problemes de salut d’una de les persones acusades.
Carles Manté i Fors és una figura coneguda en l’àmbit sanitari català. Nascut a Mataró el 1946, és perit industrial químic i compta amb formació de postgrau en ecologia i salut pública. Abans del seu pas pel CatSalut, havia desenvolupat una trajectòria vinculada al sector sanitari, amb càrrecs com la direcció general del Consorci Hospitalari de Catalunya.
El gener de 2004 va ser nomenat director del Servei Català de la Salut, un dels càrrecs més rellevants del sistema sanitari català. Va ocupar aquesta responsabilitat fins al desembre de 2006. Poc després, també va ser nomenat president del Consorci Sanitari del Maresme, un càrrec des del qual assumia reptes vinculats a l’Hospital de Mataró i als serveis sanitaris del territori.
El nom de Manté dins el cas Innova
El focus judicial sobre Carles Manté se situa després del seu cessament com a director del CatSalut. Segons l’escrit de Fiscalia, Manté va crear el març de 2007 la societat CCM Estratègies i Salut, SL, amb seu a Mataró, i només deu dies després aquesta empresa va ser contractada per Innova, el hòlding d’empreses municipals de Reus, per assessorar en el planejament i la construcció del nou hospital.
La tesi del ministeri públic és que aquesta contractació s’hauria fet sense seguir el procediment legal de contractació pública i que els pagaments efectuats no haurien quedat prou justificats documentalment. Fiscalia sosté que Manté va facturar a Innova 720.120,82 euros més IVA, una part mitjançant factures mensuals de 16.000 euros més IVA, i afirma que no es van aportar informes que acreditessin els treballs pels quals es cobrava.
La petició de Fiscalia: 8 anys de presó
En el cas de Carles Manté, Fiscalia li atribueix, en relació amb la seva contractació i el cobrament dels honoraris, un delicte de prevaricació, un delicte continuat de malversació de cabals públics i un delicte continuat de falsedat documental. El ministeri públic el considera cooperador necessari en alguns d’aquests delictes i autor material en el cas de la falsedat documental, sempre segons l’escrit d’acusació.
La petició de pena és de 8 anys de presó i 20 anys d’inhabilitació absoluta per a càrrec públic en l’àmbit local i autonòmic. També es reclama responsabilitat civil vinculada als diners presumptament cobrats de manera indeguda. Manté, com la resta d’acusats, arriba al judici emparat per la presumpció d’innocència.
Un judici que arriba molt tard
Una de les claus del cas és el temps transcorregut. El cas Innova va esclatar fa més d’una dècada i la peça principal va ser enviada a judici el 2019, després de set anys d’instrucció. El judici, però, no ha començat fins ara, el maig de 2026, després d’ajornaments i d’una causa que ha anat perdent volum amb l’arxiu de diverses peces separades.
Aquest retard situa el procés en un escenari judicial especialment complex. Fonts del cas recollides per mitjans tarragonins apunten que les dilacions indegudes podrien tenir efectes en eventuals acords de conformitat o en futures penes, si finalment hi hagués condemnes.
Prat i Batesteza pacten amb Fiscalia; la resta qüestiona la instrucció
La primera sessió del judici ja ha deixat moviments rellevants. L’exdirector general d’Innova i expresident de l’ICS, Josep Prat, i l’arquitecte Jorge Batesteza han assolit un acord amb Fiscalia pels delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental, tot i que els detalls de la conformitat no es faran públics fins a la recta final del judici.
La resta de defenses, en canvi, han denunciat una possible vulneració del dret de defensa durant la instrucció i han qüestionat la investigació policial i judicial. En aquest context, la situació processal de Carles Manté queda especialment exposada en una causa que combina sanitat pública, contractació municipal, presumptes factures irregulars i responsabilitats polítiques i tècniques.
El cas Innova: més que Reus
Tot i que el cas té l’epicentre a Reus, el seu abast supera clarament la política local reusenca. El judici posa sota la lupa les connexions entre administracions, empreses públiques i antics alts càrrecs de la sanitat catalana. En aquest mapa, el nom de Carles Manté destaca pel seu perfil: un mataroní que va arribar a dirigir el CatSalut i que ara, gairebé dues dècades després del seu cessament, haurà de respondre davant l’Audiència de Tarragona.
Per a Mataró, el judici té una derivada pròpia. No només perquè Manté és nascut a la ciutat, sinó perquè part de la societat a través de la qual va facturar a Innova, CCM Estratègies i Salut, tenia seu a Mataró, i perquè el seu recorregut professional també va estar vinculat al Consorci Sanitari del Maresme. El procés haurà d’aclarir si els pagaments rebuts per Carles Manté responien a serveis reals d’assessorament sanitari o si, com sosté Fiscalia, van ser una fórmula irregular per retribuir un ex-alt càrrec aprofitant el flux de diners públics derivat de la construcció del nou hospital de Reus.
Catorze anys després de l’esclat del cas Innova, aquesta és la qüestió que arriba finalment al tribunal. I ho fa amb un mataroní al centre d’una de les causes de presumpta corrupció sanitària i municipal més llargues i complexes de Catalunya.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta